Les bases de l'ANC rebutgen (aquest cop) impulsar una llista única si es repeteixen eleccions espanyoles
Els socis esmenen la proposta inicial de la direcció, que tornava a apostar per promoure una candidatura unitària, i avalen ara la "unitat d'acció". L'entitat sobiranista celebrarà les eleccions al secretariat nacional el 14 de maig
ManresaAquest cop, l'ANC no entrarà en el debat sobre com s'ha de presentar l'independentisme. Si el full de ruta inicial presentat pel secretariat parlava d'impulsar una candidatura de la "màxima unitat independentista" si es repetien eleccions espanyoles, els socis han esmenat la proposta de la direcció i han decidit que no s'entri en el debat sobre la llista única (una discussió que ha esquinçat les costures de l'ANC des de la consulta del 9-N del 2014).
Així ho han decidit els socis de l'entitat en l'assemblea general celebrada aquest diumenge a Manresa. "Caldrà impulsar la unitat de les forces polítiques, amb la tasca explícita de qüestionar sistemàticament les agressions de l'Estat al procés democràtic del poble català i facilitar la negociació de la independència de Catalunya", diu l'esmena introduïda en l'apartat del full de ruta que fixa el paper de l'ANC en cas que es repeteixin eleccions a Espanya. "El que és important és la unitat d'acció política", afegeix la justificació de l'esmena. De manera que no s'entra a definir la fórmula idònia amb què ha de concórrer el sobiranisme en uns comicis, un punt conflictiu entre CDC i ERC.
El que sí que han avalat els socis és contemplar l'oferiment d'una consulta per part de l'Estat i acceptar-lo amb unes determinades condicions. "El referèndum haurà de fer-se només a Catalunya, tenir caràcter decisori, respectar unes condicions democràtiques bàsiques, una pregunta clara, una resposta binària, propaganda equitativa, no alterar el cens de votants, exercici del vot dels ciutadans a l'exterior i la intervenció d'observadors internacionals", diu el full de ruta aprovat.
Esmenes sobre el procés constituent
El full de ruta fixa com una de les prioritats de l'entitat el procés constituent amb l'ampliació de la majoria social. Com? A través del "debat públic" sobre les polítiques sanitàries, laborals, educatives, culturals, econòmiques i internacionals que responguin a les necessitats de la societat catalana. L'objectiu principal del procés constituent, d'acord amb les esmenes al full de ruta que han prosperat, és guanyar el referèndum de la constitució catalana.
El rumb també recull que l'ANC participarà en la "plataforma de divulgació i coordinació del debat" que s'està explorant entre el sobiranisme civil i les formacions partidàries del procés constituent. Una discussió sobre el nou país que es vol "participativa, oberta, transparent i inclusiva de tota la ciutadania" en què les assemblees sectorials i territorials han de tenir un paper clau.
Sànchez avala la DUI
"Si podem ho farem amb les urnes i si no ho farem amb el mandat del 27-S". Així de clar s'ha mostrat el president de l'ANC, Jordi Sànchez, en la seva intervenció en l'assemblea general. En un discurs abrandat, ha assegurat que no els fan "por les urnes" i que estan disposats a participar en un referèndum si finalment l'Estat reconeix el dret a decidir (cosa que pràcticament ha descartat), però ha deixat clar que per a l'ANC el 'sí' a l'estat propi ja es va assolir a les passades eleccions al Parlament.
En aquest punt, ha demanat els polítics que no els "tremolin les cames" i tirin endavant el mandat popular sorgit a les urnes per culminar el procés independentista. Tot i que ha admès que en els propers temps vindran "traves" i "obstacles", ha deixat clar l'independentisme no s'aturarà: "Si creuen que amb la repressió ens aturaran és que no ens coneixen". També s'ha dirigit directament a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per demanar-li que en cas d'inhabilitació o suspensió d'algun càrrec electe continuï amb la seva tasca.
En clau interna, i després de les pugnes internes que han emergit a l'assemblea, Sánchez ha carregat contra aquells que suposadament volen fer creue que l'ANC està "arruïnada o dividida", ja que és una entitat "plural" que "no està immersa en disputes".
Eleccions al secretariat nacional: 14 de maig
El conclave de l'entitat sobiranista ha començat puntualment a les 10 del matí al pavelló esportiu del Nou Congost de Manresa amb la participació de gairebé 2.500 socis. L'assemblea general s'ha iniciat amb les presentacions de l'informe de gestió de secretariat nacional i l'informe econòmic (els socis els han aprovat gairebé de forma unànime). També s'ha anunciat que les eleccions al secretariat nacional seran el 14 de maig, d'on també en sortirà un president.
Al llarg d'aquest diumenge al matí s'han succeït les votacions sobre la reforma d'estatuts i el full de ruta que ha de marcar el rumb de l'entitat en un any clau de l'entitat sobiranista. A l'assemblea general hi han assistit representants de tots els partits polítics sobiranistes: Jordi Turull (JxSí), Lluís Llach (JxSí), Albert Botran (CUP), Toni Castellà (Demòcrates de Catalunya), Lluís Corominas (JxSí), Ferran Civit (JxSí), Montserrat Vilà (EUiA) i Francesc Matas (EUiA). L'actual president del Parlament i expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell, també era part de la fila 0 de l'esdeveniment i ha estat rebuda amb una gran ovació per part dels socis.
Canvis en els estatuts de l'ANC
La majoria de territorials havien presentat esmenes per reformar els estatuts, les quals s'han aprovat gairebé totes. Una de les més importants, l'ampliació del secretariat de 75 a 77 membres, amb la inclusió de representants de les assemblees exteriors. Tanmateix, no s'ha donat llum verda al canvi de proporcions territorial-nacional a dins la direcció (ara està format per 25 representants nacionals i 50 de territorials) i s'han tombat les esmenes que demanaven augmentar els territorials.
Les bases de l'ANC també han rebutjat l'elecció directa del president de l'entitat, i en les properes eleccions es continuarà escollint el president tal com es feia fins ara. S'elegiran els membres de la direcció i seran aquests els que triaran el president o presidenta. Aquest punt havia aixecat polèmica perquè en l'anterior elecció, la més votada entre els socis va ser la responsable d'internacional, Liz Castro, però va acabar sent Jordi Sànchez l'escollit, per part del secretariat, per ser el cap de files de l'ANC.
D'altra banda, s'ha aprovat ampliar a dos anys el mandat del president i els membres de la direcció. Fins ara, només estaven elegits per un any i a cada assemblea general se celebraven noves eleccions. Els defensors d'aquest canvi argumenten que d'aquesta manera la cúpula tindrà més temps d'aplicar el full de ruta.
Els exmembres del secretariat no es podran tornar a presentar
Un dels punts que també s'ha sotmès a votació és la interpretació dels estatuts pel que fa a la possibilitat que els exmembres del secretariat puguin tornar-se a presentar.
Les bases de l'ANC han decidit, per una votació molt ajustada (1.084 a 1.023), que les persones que han format part de la direcció durant tres mandats consecutius no es puguin tornar a presentar més "en cap cas".
Una quinzena de membres del secretariat diuen adéu
Segons els estatuts de l'ANC, els membres del secretariat nacional tenen un mandat d'un any amb la possibilitat d'escollir reelegits dos cops més. Un total, doncs, de tres anys. Dels actuals 75 membres del secretariat (25 de representació territorial i 50 de nacionals), se'n retiren una quinzena. Diran adéu al final de l'assemblea general l'actual vicepresidenta, Rosa Alentorn, i els membres de la direcció Eduard Cirera, Aida Àngel, Montserrat Comas, Gemma Cots, Víctor Cucurull, Joan Guarch, Mireia Juanola, Joaquim Llorens, Galdric Peñarroja, Joan Contijoch, Rosa Maria Planas, Teresa Romeu, Carles Segarra i Jordi Vilarassau.
Increment de quotes
Les bases també han aprovat apujar la quota ordinària i la familiar un euro (de quatre a cinc) que anirà destinada directament. A on es destinaran aquests recursos extres? Els socis tenien dues opcions: destinar-ho tot a les campanyes nacionals o distribuir l'increment 50% a les territorials i 50% a les campanyes nacionals. Les bases han optat per la segona via per 1.332 vots enfront de 557. L'increment de quotes ha estat rebut per crits d'independència per part del públic.