Carles Puigdemont: "El 12-M probablement es desfarà l'empat a l'independentisme que ens ha paralitzat"

PerpinyàCarles Puigdemont (Amer, 1962), expresident i candidat de Junts+ Carles Puigdemont per Catalunya a les eleccions del 12 de maig, rep l'ARA a Perpinyà per explicar el seu projecte.

¿Està content de poder-se presentar?

— En les condicions en què ens trobem, parlar d'estar content o de no estar-ho no seria l'expressió més precisa. Estic satisfet de poder-ho fer i de tenir una oportunitat per culminar tot un llarg recorregut des de l'exili per defensar les institucions del país i sobretot els interessos dels catalans.

¿La seva candidatura i la seva campanya són personalistes?

— No. És evident que tothom sap que escollim el president de la Generalitat, encara que l'elecció sigui dels diputats del Parlament. Per tant, crec que no és dolent que la gent sàpiga qui vol liderar aquest país. Anem molt mancats de lideratge. Però en cap cas això es pot confondre amb personalisme, perquè si el personalisme hagués inspirat la meva decisió no seria aquí. Seria candidat a les eleccions europees, que en termes personals és bastant més còmode que ser candidat al Parlament.

Vostè vol ser president per culminar la independència. Com?

— Necessitem refer la unitat, recuperar la conversa en el conjunt de l'independentisme que va fer possible l'1-O, gestionar molt bé l'autogovern i preparar-nos amb el coneixement que ara tenim molt millor que el 2017, perquè quan tinguem les condicions de mobilització i de majoria social que ho permetin puguem arribar fins al final.

Com es pot reprendre si vostès estaven amb ERC al Govern i van deixar-ho córrer?

— Probablement en aquestes eleccions passi una cosa que fa molts anys que no passa, que és un desempat en aquest empat tècnic que hi ha en el món independentista que ens ha paralitzat.

Què pot aportar vostè en aquesta suma que no hagi aportat ERC?

— Voluntat d'unitat. ERC ha expressat de moltes maneres que creia molt més en la desunió, i una de les raons del trencament del govern és que el front unitari que demanàvem no va ser acceptat. Si qui és al davant del govern té aquesta mirada, hi ha moltes més possibilitats d'aconseguir-ho.

El que ha canviat ara és que tots dos tenen la mateixa estratègia.

— Això no és així. Una cosa és l'estratègia del diàleg i l’altra la de la negociació. Nosaltres no ens hem casat amb el PSOE. No li hem dit que sí a tot sense condicions. Li hem dit que estem disposats a col·laborar i ajudar, però s'han d'anar complint les coses i les hem d'anar verificant. A més, li hem dit una altra cosa: considerem legítim, legal, el referèndum i el resultat. I no renunciem al dret legítim a l'actuació unilateral si s'escau.

Vostè ha dit sovint que si d'alguna cosa es penedeix és de no haver mantingut proclamada la república el dia 10 d'octubre. Torna per fer-ho?

— El referèndum de l'1-O es va portar a la pràctica el 27-O, perquè era perquè el Parlament proclamés la independència. I aquesta proclamació no s'ha desfet, ni s'ha deixat en suspens.

Però no s'ha aplicat. Alguns dels seus li demanen que la faci efectiva de manera immediata.

— Hem d'agafar les coses on les vam deixar per donar continuïtat a aquella declaració legal del Parlament, cal crear les condicions que avui no es donen. Insisteixo, entre elles, la unitat i el bon govern.

¿Hi ha una majoria social a Catalunya que vulgui la independència?

— No ho sabrem fins que no puguem votar amb les condicions normals sense violència. Però, malgrat tota la narrativa de derrota de fora, tota la pressió de la majoria de mitjans de comunicació, en aquest país hi ha un suport a la independència extraordinàriament alt.

¿És una narrativa de derrota que la majoria sobiranista que hi havia fins ara al Parlament no hagi estat efectiva?

— És una narrativa d'incompetència de tots plegats. És a dir, que tinguéssim el 52% de suport a la independència, i que a qui li ha tocat liderar aquesta majoria l'hagi conduït exactament a l'altre costat, no és una feblesa del que va votar, no és una falta de compromís dels votants, és una incompetència de tots plegats.

Vostè dirigiria un govern autonòmic. Què faria?

— Esclar, sí. El govern del 2017 era un govern autonòmic i va fer un referèndum d'independència. El govern del 2017 es va enfrontar a l'estat espanyol pels atemptats de Barcelona i de Cambrils amb visió d'estat, i va tenir una gestió d'estat. Per tant, d'entrada, visió d'estat.

Vostè ha dit que tornarà per la investidura. Si no és vostè el presidenciable, també tornarà?

— Sí. Jo aquell dia vull ser al Parlament, perquè si els ciutadans de Catalunya donen una majoria absoluta al senyor Illa, o hi ha gent que prefereix el tripartit d'esquerres, serà una decisió democràtica. Jo tinc ganes d'explicar el meu punt de vista, tancar aquesta etapa de l'exili, que es tancarà amb l'aprovació de l'amnistia, i tornar la presidència al lloc d'on va sortir i d'on no hauria d'haver sortit mai. Qui treu i posa presidents de la Generalitat és el Parlament de Catalunya, no el senyor Rajoy o el senyor Sánchez.

Els altres dos presidents també han sigut legítims, entenc.

— Absolutament. Tots els presidents que nomeni el Parlament de Catalunya són legítims.

Vostè diu que s'ha de tenir un govern que es planti a Madrid, però vostè ha votat la investidura de Sánchez. Com han canviat les coses?

— Qui ha canviat és Pedro Sánchez.

A nosaltres [en una entrevista durant la campanya electoral] ens va dir, literalment, que no li compraria ni un cotxe de segona mà.

— I segueixo sense comprar-li un cotxe de segona mà. Però va acceptar unes condicions que fan que, si algú et vol vendre un cotxe de segona mà i està trucat, hi hagi algú abans que t'avisi que t'està enganyant, que és un mediador internacional.

¿La restitució és una idea de futur o de passat?

— Hi ha una restitució que té a veure amb la continuïtat històrica de la institució. Havia de quedar preservada per al dia que es donessin les condicions perquè pogués tornar allà d'on havia sortit, que és el Parlament. L'altre és el concepte de la refundació en què es troba Catalunya. Hem d’aixecar la mirada i fer canvis profunds des de l'administració per acabar amb aquesta teranyina burocràtica, a la situació de la llengua catalana, passant per la demografia, la sanitat, els serveis socials... Estem realment tocant fons en aspectes crítics del país, entre tots hem d'aixecar Catalunya. Si no fem un canvi el país ens queda a les mans.

¿Vostè descarta totalment tornar a Catalunya abans que no s'acabi la campanya?

— Ho descarto, fins i tot en el cas que es retiressin les ordres de detenció. He estat sis anys i mig custodiant una institució perquè no fos humiliada per un jutge espanyol, o per la policia espanyola, que no fos denigrada, però alhora tampoc no posant-la al servei d'una estratègia de partit.

Vostè ha tingut aproximacions del PSOE per parlar d'indults i també del PP...

— El PSOE es va aproximar a mi en tres ocasions amb els indults i sempre els vaig dir el mateix. Si voleu parlar d'amnistia, hi estic disposat, però no en volien saber res. En el context de les eleccions espanyoles, va haver-hi algun contacte que el PP ha reconegut, però la distància que tenim és sideral. Però ja li dic: nosaltres, per a qui negociem és per a Catalunya.

¿A vostè li és exactament igual que hi hagi un govern del PSOE a Espanya que un govern del PP?

— En relació amb Catalunya, els resultats diuen que no hi ha diferència. Si anem a mirar l'execució de les inversions, el govern que executa més inversions amb Catalunya és el de Rajoy, no és el de Pedro Sánchez. L'any que s'ha executat més la inversió a Catalunya va ser el 2017. Ara, si fos espanyol, jo no votaria mai el PP.

Qui són els seus socis per formar govern?

— Clarament Esquerra Republicana.

¿Es veuria capaç de parlar amb el PSC?

— Per formar un govern, no.

I si Esquerra quedés segona, ¿vostè treballaria per aquesta unitat donant suport a un govern d'Esquerra?

— Si Esquerra queda segona i tenim majoria independentista, intentarem, com ja vam fer, formar part d'un govern independentista, sí. També seria interessant saber si al revés passaria això.

Vostè el que m'està dient és que Esquerra podria donar suport al Partit Socialista.

— Això ja ha passat en el passat. I encara no he sentit cap posició rotunda d'ERC que no negociaran amb el PSC.

I si això passés, vostè retiraria el suport al govern espanyol?

— Retirarem el suport del govern espanyol si fan un Collboni, si fan una jugada bruta. A Barcelona el partidisme del PSC perjudica els barcelonins. No té pressupost ni un govern fort. Catalunya no pot ser el flotador del Partit Socialista.

¿Vostè es presentaria a la investidura si la seva elecció depengués del vot favorable d'Aliança Catalana?

— En relació amb Aliança Catalana, jo ja he dit el que havia de dir. Crec que, com més en parlem, pitjor. No és la primera vegada que ens hem de confrontar a una promoció política i mediàtica d'una força extraparlamentària perquè ens perjudiqui. Va passar fa tres anys amb el PDECat.

Quina és la seva proposta en aquest moment respecte a les finances catalanes?

— Volem negociar, evidentment, un nou finançament de Catalunya, però no una simple millora en el marc de l'estat espanyol. Hem de recaptar tots els impostos, tenir la clau de la caixa, mentre tinguem possibilitat de collar el govern espanyol, i ara la tenim, hem d'aconseguir aquest objectiu.

¿S’han d’incrementar inversions?

— El que volem és que compleixin. Quan ens portin les xifres de liquidació pressupostària, decidirem si votarem els pressupostos l'any que ve o no. Qui ha aprovat els pressupostos del senyor Sánchez tots aquests anys? Nosaltres no.

Un altre dels temes preocupants a Catalunya és la situació de l'ensenyament, tal com s'ha vist amb PISA.

— És el moment de fer un reset. Això no ho resoldrà un conseller d'Educació sol, ni una majoria parlamentària. Hem de fer un procés d'escolta als professionals, empoderar-los, fer complir les lleis i amb molta paciència, revertir una situació que és absolutament preocupant.

S'ha d'ampliar l'aeroport del Prat? I com?

— L'aeroport del Prat ha de deixar de ser una pista més de Barajas. Ha de ser un aeroport que permeti el mateix que permet qualsevol ciutat important. Hi ha visions tècniques de diverses maneres. Però abans de parlar d'inversió cal una cosa prèvia: plantar la batalla perquè la gestió quedi en mans dels catalans.

En quin punt estan els treballs sobre el traspàs de les competències per la llei d'immigració?

— Està molt avançat, tenim un text a punt. Volem una immigració que també entengui el que vol dir la integració al país, la seva llengua, les necessitats que tenim aquí. Hi ha diversos models sobre la taula: el que en diuen síndria, per exemple, que és posar restriccions a la immigració que ve de fora, però a dins hem de ser molt més laxes, perquè necessitem que la gent que és aquí es pugui integrar millor.

Limitaria la immigració?

— La immigració ja està limitada. Les polítiques de la Unió Europea i les polítiques de l'estat espanyol limiten. El que diem és que necessitem regular la immigració i gestionar-la millor. Hem fet un creixement molt gran. Sense la immigració, Catalunya no hauria pogut créixer ni la nostra economia seria tan competitiva. Això és un fet indiscutible. Però s'ha de regular amb criteris d'interès de Catalunya.

¿Eliminaria successions i patrimoni?

— Tot això ho hem de revisar. Què està fent Madrid? Què està fent el País Basc? Amb qui ens hem de comparar és amb les regions amb les quals competim. El que no pot ser és que Catalunya sigui una excepció. Ningú discuteix que s'han de pagar impostos, però el que no podem fer els catalans és pagar més impostos que els altres.

Quina seria la seva primera mesura com a president de la Generalitat?

— Com a president electe, si hi ha una majoria independentista, és trucar al president Aragonès. No hem de fer un cara a cara, hem de treballar braç a braç. I com a mesura política, hem de presentar un paquet de mesures de xoc dels primers 100 dies.

Creu que hi ha hagut un dèficit de gestió els últims anys? Incloent-hi el seu govern?

— Sí, crec que sí. Crec que no seríem honestos si no ho diguéssim i no ho reconeguéssim. 

Li agrada la gestió?

— Sí. M'agrada, però no en el sentit de gestoria administrativa. M'agrada la gestió política. Gestionar políticament vol dir pensar, evidentment, en el curt termini, però pensar en les pròximes generacions.