Els efectes del pacte Colau-PSC s’estenen al procés

BarcelonaGairebé un any després de guanyar les eleccions municipals, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aconseguit tancar un acord per implicar el PSC en el govern municipal i pal·liar així la necessitat d’aconseguir suports estables. El pacte no només reconfigura l’escenari municipal, també té implicacions en la política catalana: a les seus de tots els partits hi ha la convicció que Colau tindrà un paper important en el futur immediat en el tauler de joc nacional, marcat pel trajecte del procés sobiranista. Si els comicis del 24-M van ser un avís dels canvis que s’albiraven, el mal resultat de Catalunya Sí que es Pot a les catalanes (amb l’alcaldessa absent) i la victòria d’En Comú Podem el 20-D (amb Colau un altre cop al centre i el debat nacional en segon pla) ho van confirmar. El projecte que apadrini l’alcaldessa s’haurà de tenir en compte en les noves majories.

El capital dels ‘comuns’

Sense ERC, l’espai de Colau resta complicitats amb el sobiranisme

“En el procés sobiranista impulsat des de la ciutadania a Catalunya, un govern de front ampli i transversal com el que us proposem podria ser una oportunitat de bastir ponts i eixamplar aliances”. La reflexió és de Colau i estava inclosa en la carta oberta a Alfred Bosch, líder d’ERC a Barcelona, que l’alcaldessa va publicar a l’ARA com a últim intent per convèncer els republicans per entrar al govern municipal de BComú amb el PSC. L’equip de Colau entenia que un executiu ampliat amb les dues forces d’esquerres facilitaria assolir els objectius programàtics, sense perdre de vista que els pactes a la capital tenien una incidència en l’ecosistema nacional. El pes de Barcelona en el procés estava en joc. I, sense ERC al govern, l’ampli espai que lidera l’alcaldessa -implicada en la defensa del referèndum- s’allunya de les forces que empenyen en el camí cap a l’estat propi, que necessiten ampliar el 48% de suports obtinguts el 27-S. Que Colau sumi amb el PSC fa que el bloc progressista partidari del dret a decidir resti complicitats amb el sobiranisme. “[Un acord sense ERC] no ajudaria a convèncer els indecisos amb el procés”, advertia fa uns mesos una veu pròxima a l’alcaldessa. És l’escenari que ara caldrà gestionar. “En clau nacional, el pacte a l’Ajuntament també pot fer que acostem el PSC al dret a decidir”, exposen ara veus del consistori.

L’estratègia socialista

El PSC practica la geometria variable per ser actor principal

Afeblit per les davallades electorals i la necessitat de la visibilitat i els recursos del poder institucional, el PSC ha buscat la solució de la geometria variable per obtenir la centralitat que li han negat les urnes. El pacte amb BComú és l’últim exemple de la capacitat camaleònica de la formació liderada per Miquel Iceta per bastir enteses municipals. “El PSC prioritza la governabilitat i l’estabilitat, i a cada lloc s’ha de buscar la fórmula més adequada”, deia Iceta després de pactar amb CiU a Girona. Tancat el pacte a Barcelona -que convertirà Jaume Collboni en segon tinent d’alcalde-, els socialistes ja són a l’executiu de les quatre capitals de demarcació. A Lleida, on Àngel Ros necessita suports per governar, el PSC va triar com a aliat Ciutadans (C’s), amb qui va tancar un acord polèmic que incloïa compromisos concrets que l’allunyaven de qualsevol pacte amb els sobiranistes. A Tarragona, els socialistes també van deixar de banda la ideologia -tal com ho va verbalitzar en aquell moment l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros- per bastir un pacte amb el PP i Unió que els dóna majoria al ple. A la Diputació, Ballesteros va tancar el pacte amb CDC.

L’oportunitat per a ERC

Restar vots a Colau en un espai pel qual competeixen

ERC ha vist com l’espai que representa Ada Colau entra directament a competir amb l’estratègia republicana per atreure els antics votants socialistes. Fins ara el partit s’esforçava a assenyalar les coincidències en política social i carregar contra la viabilitat del referèndum que propugna En Comú Podem. Autoexclosa del govern municipal, ERC aprofitarà el pacte barceloní per identificar els comuns amb les forces unionistes i el passat, que representa el PSC al ciutat. “Han pactat amb qui nega el dret a decidir”, exemplifica un dirigent d’ERC.

La doble via convergent

Col·laboració institucional, confrontació en el discurs

CDC ha vist com l’ascens de l’esquerra a l’entorn de Colau l’interpel·lava en ple procés de refundació i amb una nova etapa a la Generalitat, amb Carles Puigdemont. El president ha optat per la col·laboració institucional amb l’Ajuntament i hi ha buscat les coincidències en moments en què ha volgut escenificar unitat, com amb la llei antidesnonaments. “Hi ha hagut sintonia institucional”, destaquen des de Palau. Una actitud que contrasta amb l’oposició frontal que fa el grup municipal barceloní, enfrontat amb l’alcaldessa. Al mig, el partit, que amb la seva redefinició ideològica deixarà clar que té “models confrontats” amb l’espai de Colau, tal com reivindica un dirigent de CDC. Amb l’acord al consistori, el partit, encara liderat per Xavier Trias, destacarà que el canvi de l’alcaldessa no és creïble, ja que ha pactat amb els creadors del model de Barcelona.

La CUP plantarà cara

El rebuig frontal als socialistes allunya els cupaires de Colau

La CUP sempre ha defensat que hi ha un espai compartit amb Colau. La convivència a Barcelona, tot i que no ha estat exempta de tensions, n’ha donat mostres, com quan els cupaires han permès la investidura i els pressupostos. Ara seran més distants i es diferenciaran en l’aspecte nacional: els anticapitalistes defensen que, un cop Colau ha pactat amb l’ statu quo, ells es queden sols com a força de ruptura social.

PP i C’s, flanc unionista

Populars i liberals assenyalaran la fuga del PSC de la centralitat

El pacte a l’Ajuntament servirà al PP i Ciutadans (C’s) per reforçar un argument que s’estén per tot l’Estat: identificar els socialistes amb Podem i l’extremisme d’esquerres. En el cas català, afegiran pes a la idea d’un PSC pròxim a les reivindicacions sobiranistes: és l’acusació que fan als comuns per la seva defensa del referèndum, tot i que mai s’han pronunciat sobre què defensarien votar sobre la independència. El PP, opositor a tot el que representen socialistes i comuns, s’hi llançarà més descarnadament; C’s combinarà els retrets amb alguna mà estesa per reivindicar-se com a força centrista i alternativa de futur.