50 dies d’‘operació diàleg’ no acosten el Govern i l’Estat

Un mes i mig després del nomenament de Millo no s’ha concretat cap acord amb la Generalitat

50 dies d’‘operació diàleg’ no acosten el Govern i l’Estat
Núria Orriols
07/01/2017
4 min

BarcelonaCinquanta dies després del nomenament d’Enric Millo com a delegat del govern espanyol a Catalunya, la relació entre la Moncloa i la Generalitat és on era. Malgrat que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, el va ungir fent una crida al diàleg, un mes i mig després no s’ha concretat cap acord amb el Govern de Carles Puigdemont. Lluny d’això, la llista de topades continua creixent i la Generalitat reclama almenys resposta als 46 punts que Puigdemont va portar al cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, en la seva primera i única reunió a la Moncloa, l’any passat. De fet, aquesta setmana hi ha hagut l’enèsima negativa a les demandes d’una conselleria: el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha rebutjat el traspàs total de la xarxa de trens de Rodalies malgrat les reclamacions de la Generalitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En què ha consistit, doncs, fins ara, l’ operació diàleg? En la seva última visita a Catalunya, en el marc de la reunió de la ponència territorial del PP, Santamaría va deixar ben clares les seves intencions. “Som govern d’Espanya però també som govern de Catalunya i dels catalans”. La nova estratègia de la Moncloa s’ha traduït en més presència a Catalunya de dirigents del PP i alts càrrecs de l’Estat, a més d’un despatx permanent de la vicepresidenta a Barcelona.

Per a la delegació, el diàleg “avança” i si no ho fa més és perquè hi ha “falta de voluntat” de la Generalitat. Malgrat que no hi ha cap acord concret amb el Govern, l’entorn de Millo defensa que la Moncloa sí que ha anunciat més inversions a Catalunya, com els 22 milions en un tram de l’autovia A-2 o els 20 milions per a la pista principal de l’aeroport del Prat. Les mateixes fonts remarquen que les infraestructures són una prioritat per al govern d’Espanya amb Catalunya, sobretot en el corredor mediterrani. També estableixen altres preferències, com la cultura, la indústria i les noves tecnologies.

A més, s’apunta que la feina fins ara ha consistit a “obrir vies de relació” entre les institucions del govern espanyol a Catalunya i la Generalitat. Les mateixes fonts posen com a exemple les reunions que fins ara ha tingut Millo: amb Puigdemont i amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a més de conselleres i representants de patronals. Hi ha pendent una trobada amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Diàleg sense referèndum

Malgrat que està obert a parlar sobre més inversió a Catalunya o més cooperació, el govern d’Espanya tanca totalment la porta a abordar el referèndum. I, de moment, tampoc fa cap oferta per contrastar les reivindicacions independentistes més enllà del compromís de reformar el sistema de finançament sense concretar com. És per això que des del Govern de la Generalitat redueixen l’ operació diàleg a un “simulacre” -en paraules de Puigdemont- per guanyar el relat. I, de fet, la mateixa delegació confirma que no estan disposats a dialogar en el que té a veure amb el “compliment de la llei” i que seguiran portant als tribunals el que considerin il·legal. Una actitud que Millo ja ha exercit al capdavant de la delegació.

Prova que l ’operació diàleg no ha comportat que l’Estat posi fre a la via judicial és que després del debat de política general el govern espanyol va portar al Tribunal Constitucional la resolució que instava el Govern a celebrar un referèndum el 2017 -l’alt tribunal ja l’ha suspès- i el Congrés de Diputats es va negar a obrir una comissió per abordar el plet català. En el seu moment, també es va amenaçar de barrar el pas als pressupostos si es constata la voluntat d’organitzar un referèndum. I fins ara el PP ha refredat qualsevol reforma constitucional que no tingui un consens previ.

Rebaixar els litigis?

El fet que es mantingui la via judicial és un dels arguments que l’independentisme utilitza per qüestionar que la voluntat de diàleg sigui real. L’endemà de la presa de possessió de Millo, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya citava a declarar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com a investigada per un presumpte delicte de desobediència, i el Congrés va donar llum verda perquè el Tribunal Suprem jutgés l’exconseller Francesc Homs per la votació del 9-N. Tampoc s’han aturat les detencions de militants de l’esquerra independentista per traslladar-los a l’Audiència Nacional. Només la gestió que va fer Millo del Dia de la Constitució -quan com el 12-O molts ajuntaments catalans van obrir- va mostrar un tarannà diferent del de la delegació anterior. 50 dies després, l’operació diàleg encara espera concrecions.

“Els pressupostos de l’Estat reflectiran la voluntat de diàleg”

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va assegurar ahir que els pressupostos de l’Estat per al 2017 reflectiran amb “fets” la voluntat de diàleg del govern espanyol amb la Generalitat. “Evidentment, posaran números a l’execució d’accions per millorar la vida dels catalans”, va afirmar en una entrevista a l’agència Efe. En aquest sentit, Millo va demanar als partits que “tenen un paper important a Catalunya”, en referència al PDECat i ERC, que contribueixin “amb una actitud positiva i constructiva” a la negociació i posterior aprovació dels comptes estatals. El delegat del govern espanyol creu que seria una “bona mostra de confiança” i “la millor manera de demostrar la voluntat que les coses vagin bé”. De fet, en la mateixa entrevista Millo lamenta que la Generalitat “obviï” inversions que l’executiu de Mariano Rajoy fa a Catalunya, com els 276 milions per a Rodalies executats entre el 2012 i el 2015 o els 20 milions per millorar la pista de l’aeroport del Prat el mes que ve. “Aquestes xifres s’han de conèixer”, reivindica.

stats