El ple d’inici de la desconnexió posa l’Estat en alerta

BarcelonaMassa vegades s’utilitza l’adjectiu històric sense que, realment, els fets que acompanya marquin un abans i un després. Però la proposta de resolució que aquest matí debatrà el Parlament és, sens dubte, un pas sense precedents en la història recent del país. Els vots de Junts pel Sí i la CUP serviran per donar el tret de sortida a “l’inici del procés de creació de l’estat català independent”. Per això -i malgrat que avui és festa a Madrid- l’estat espanyol està en alerta i ha premut l’accelerador en les últimes hores per posar més pressió als diputats. El recorregut de la declaració rupturista, però, no només dependrà de l’ofensiva legal -encapçalada per un Tribunal Constitucional que els legisladors catalans consideren “deslegitimat”- sinó, sobretot, de la capacitat del sobiranisme de trobar una solució de consens que permeti investir president i formar un govern fort que lideri la nova etapa. La CUP manté la negativa a facilitar, amb els seus vots, la reelecció d’Artur Mas.

Encara sense resoldre l’interrogant del qui, el què començarà a caminar al ple que s’inicia a les 10 del matí. Tot i que la proposta de 9 punts -amb un annex d’aspecte social pactat divendres- desplega el mandat democràtic de les eleccions del 27 de setembre, Madrid ja ha avisat que no permetrà que es porti a terme i actuarà des del primer moment. Ahir membres del govern espanyol van insistir-hi. Després de la previsible aprovació del text, l’Advocacia de l’Estat recorrerà al Tribunal Constitucional aquest pas. Abans s’hauran d’haver reunït d’urgència el Consell d’Estat per fer l’informe preceptiu i el consell de ministres. És el mateix desplegament que ja va fer la Moncloa ara fa un any per intentar parar la consulta del 9-N. Dotze mesos després, el clam polític a Catalunya es manté -reforçat per la victòria del sí a les urnes-, però la resposta torna a situar-se en el flanc jurídic, ara amb un TC reforçat de manera expréspensant en Catalunya.

En un clima ja de precampanya, amb Ciutadans inflat, Mariano Rajoy no vol oferir una imatge de tebior com la que, per a sectors espanyolistes, va donar davant el procés participatiu del 2014. De fet, Albert Rivera ja va instar-lo ahir a actuar des del “minut u”. Aquest migdia Rajoy es pronunciarà en un acte que té a Béjar, a Salamanca. Ahir va deixar el discurs, de manera significativa, en mans dels titulars de Justícia i d’Interior, per deixar clar en quin terreny situa el debat. Rafael Catalá va tornar a apuntar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui va fer “responsable que aquesta declaració no vagi enlloc”. Li va recordar que el TC té mecanismes per assegurar que, un cop se suspengui el text, això es respecti. En cas que la cambra no en fes cas i, per exemple, comencés a tramitar les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública -com reclama l’article cinquè de la resolució-, el ministre de Justícia va subratllar que l’expresidenta de l’ANC podria ser sancionada i inhabilitada. La Fiscalia General, va dir, haurà de decidir si hi veu un delicte de prevaricació o sedició.

El responsable de l’Interior, i candidat del PP per Barcelona als comicis del 20-D, Jorge Fernández Díaz, va titllar de “ple de la vergonya” el que es farà al Parlament -el primer de la legislatura- i va acusar l’independentisme de voler aixecar “murs” el dia en què, precisament, es commemora la caiguda del de Berlín. L’any passat els populars ja van utilitzar aquest argument durant tota la jornada del 9-N, mentre el discurs de la Moncloa passava de la indiferència a la indignació en comprovar l’èxit esclatant de la jornada participativa a Catalunya, amb 2,3 milions de catalans anant a les urnes per dir sí, dir no o dir sí-no a la idea de l’estat propi, que avui -tot i un incert tauler de joc- comença a concretar-se.

El principal interrogant és si, un cop fet aquest pas decisiu, Junts pel Sí (que integra Convergència i Esquerra) i la CUP podran trobar un desllorigador que permeti investir president i formar un executiu que faci front a l’embat institucional que s’apropa i que, a través de la seva gestió, aconsegueixi eixamplar la base social de l’independentisme. A hores d’ara es manté el no de l’esquerra anticapitalista a fer president Mas i aposten perquè la coalició guanyadora el 27-S canviï de candidat. Tot indica que en la primera votació -que es farà dimarts, un cop hagin intervingut tots els grups- es desplegarà el guió previst i no hi haurà entesa. Hi haurà una segona oportunitat per intentar-ho a finals de setmana. L’horitzó de concórrer al 20-D sense haver resolt la situació i la possibilitat de repetir eleccions al març inquieten el gruix del sobiranisme. Benet Salellas, de la CUP, va dir ahir, en declaracions al programa El suplement,de Catalunya Ràdio, que aquest és un escenari que no es plantegen.

El Parlament s’aboca a una setmana que pot deixar dues fotografies ben diferents, sota la mirada expectant de la ciutadania.