Entre la desobediència i la represàlia de l’Estat
Arguments polítics i jurídics protagonitzen la vista
BarcelonaAls escenaris del procés sobiranista s’hi ha sumat des de fa uns mesos la seu del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC), on aquesta setmana s’ha dut a terme un judici inaudit que deixa un grapat d’imatges que van des d’una altra mobilització multitudinària fins a la fotografia d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau asseguts al banc dels acusats per un presumpte delicte de desobediència per l’organització del 9-N. Cinc dies marcats pels duels entre el fiscal Emilio Sánchez Ulled i Artur Mas o Francesc Homs, i per la desfilada de testimonis que han participat en un judici que es resumeix en els següents punts.
El fons de la qüestió
La defensa parla de judici polític, i l’acusació, de desacatament
“Crec que som aquí no per haver desobeït sinó per l’èxit del 9-N i perquè aquest èxit no va agradar a determinades instàncies de l’Estat”, deia Mas en el seu al·legat final divendres. Les defenses han insistit durant el judici que als seus clients se’ls ha assegut al banc dels acusats per una qüestió política i que basant-se en això s’ha fet una interpretació “a mida” -en paraules de l’advocat de Rigau, Jordi Pina- del delicte de desobediència, que exigeix uns requisits més específics. El fiscal Emilio Sánchez Ulled, en canvi, assegura que no s’ha qüestionat mai “la voluntat popular”, sinó que el que haurà de decidir el tribunal és si els acusats es van mantenir al darrere del 9-N fins al final, desobeint el Tribunal Constitucional (TC).
La providència
La inconcreció del TC, una via per esquivar la inhabilitació
És la gran escletxa de les defenses per posar en qüestió tota l’acusació: “No es pot desobeir el que no és requerit”, va resumir l’advocat de Mas, Xavier Melero. La clau és que el TC no va notificar personalment als acusats la suspensió del procés participatiu -com sí que ha fet ara en el cas del debat de les conclusions del procés constituent pel qual serà jutjada Carme Forcadell-, però tampoc va respondre a la petició del Govern de concretar amb precisió què implicava aturar els preparatius del nou 9-N. Per exemple, si l’executiu podia fer una roda de premsa.
L’organitzador
El fiscal busca cartes i contractes i la defensa apel·la als voluntaris
Una de les proves que la fiscalia ha posat sobre la taula per intentar demostrar que el Govern no es va apartar mai del 9-N és la carta en què Francesc Homs autoritzava una empresa a seguir treballant pel procés de participació quan ja estava suspès. L’altra, els contractes que es van signar després de la providència del Constitucional, com ara el de condicionament de la Fira de Barcelona perquè acollís el centre de premsa. Les defenses asseguren que el 4 de novembre el Govern ja no podia aturar res, perquè tota la feina s’havia enllestit i traspassat als voluntaris: “Difícilment es podia aturar el que ja estava demanat, elaborat i facturat”, deia l’advocat d’Ortega, Rafael Entrena.
Les escoles i la web
L’acusació hi veu la mà del Govern, la defensa ho nega
El fiscal ha fet dels centres de votació i de la pàgina web les altres proves clau per intentar convèncer el tribunal que Mas, Ortega i Rigau van desobeir. Assegura que les escoles es van cedir per al 9-N perquè eren titularitat del Govern. Les defenses recorden que la majoria de punts de votació eren locals municipals que els alcaldes van cedir sense la seva intervenció. La Guàrdia Civil també va refermar la posició del ministeri públic assegurant que la web del 9-N es podria haver anul·lat després de la suspensió. La defensa insisteix que era impossible perquè s’havia replicat.