Veus del PSC reneguen d’un acord en solitari amb Rivera

Barcelona“Per fer una consulta en aquestes condicions, val més no fer-la. És una presa de pèl en tota regla a la militància”. Aquesta declaració d’un important dirigent del PSC il·lustra fins a quin punt la consulta plantejada pel PSOE per mesurar el grau d’acceptació del pacte per a la investidura ha trepitjat ulls de poll en un sector del partit. La pregunta que hauran de respondre les bases es limita a demanar si es dóna suport “als acords per formar un govern progressista o reformista” sense ni especificar amb qui. I, a més, l’únic pacte que fins ara ha tancat Pedro Sánchez és amb Ciutadans (C’s), a qui els socialistes catalans han qualificat sempre de rèplica del PP.

“El contingut és totalment subscrivible. És això l’important, i no qui”, explica a l’ARA la secretària d’organització del PSC, Assumpta Escarp, que va recordar que els principis del programa electoral es mantenen i que l’acord amb C’s és només de cara a la investidura. Els arguments, però, no convencen un sector del partit que titlla de “nefast” el pacte amb Albert Rivera i lamenta que Miquel Iceta hagi cedit a la voluntat del PSOE justificant l’acord. Sobretot, perquè, un cop Podem s’ha aixecat de la taula de negociació, el pacte serà exitós només amb una abstenció del PP. “Ens aboca a perdre l’espai de catalanitat que sempre hem reivindicat”, adverteixen les veus crítiques.

Campanya a contrarellotge

Els prop de 195.000 militants socialistes podran votar telemàticament a partir de divendres i presencialment dissabte, quan es tancaran finalment les urnes en una consulta que no és vinculant i el resultat de la qual haurà de ser ratificat pel comitè federal extraordinari de dilluns. El partit prepara una campanya informativa a corre-cuita -el PSC celebrarà un acte demà- i està distribuint el document amb els punts acordats. Més enllà del que implica per al PSC anar de bracet del principal ariet contra la immersió lingüística i renunciar a un pacte netament d’esquerres, el sector del partit que critica el pacte assenyala mancances “flagrants” de l’entesa. Troben a faltar la derogació de la Lomce i de la llei mordassa que tant van pregonar en campanya, i qüestions clau de la reforma laboral, com els acomiadaments i indemnitzacions, que es mantenen intocables a petició de Rivera. Escarp argumenta que totes aquestes reivindicacions segueixen vives, però que ara la prioritat és evitar un govern del PP. De fet, el mateix Iceta va justificar dimarts en una entrevista a l’ARA que “per treure la dreta més dreta” potser cal “pactar amb la dreta menys dreta”.

Però no només veus del PSC han carregat contra l’acord i la fórmula de la consulta. També barons del PSOE que després del 20-D van qüestionar el lideratge de Sánchez van començar ahir a criticar l’entesa, especialment per la proposta de dissolució de les diputacions. Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, va apuntar que aquests ens són un contrapès al poder de les autonomies, i hi va barrejar el debat sobiranista. “La Generalitat va ser la primera que se les va voler carregar. Es van crear per si les ànsies autonòmiques se n’anaven de mare”, va dir. El president aragonès, Javier Lambán, també va valorar “molt positivament” el rol de les diputacions en el medi “rural”.

Les veus crítiques també van arribar d’Andalusia, la comunitat que governa Susana Díaz, que en les últimes setmanes ha optat per mantenir-se en un pla més discret. Tres presidents provincials es van posicionar amb més o menys intensitat contra els termes del pacte firmat amb Ciutadans. “Hi estic totalment en desacord i cal que l’executiva federal reconsideri i rectifiqui aquest punt”, va apuntar Irene García, que està al capdavant de la Diputació de Cadis. Francisco Reyes i Ignacio Caraballo, els seus homòlegs de Jaén i Huelva, també van alertar de la “importància” que aquestes institucions tenen per als pobles petits i “la igualtat d’oportunitats”.

Així mateix, l’únic corrent d’opinió organitzat en el si del PSOE, Esquerra Socialista, també se’n va desmarcar i va apostar per un acord d’esquerres. Lamenta que algunes reformes i mesures en els àmbits laboral, fiscal, educatiu o pel que fa a les polítiques socials o l’avenç cap al federalisme “resulten insuficients, pel que fa a qualitat, per al gir a l’esquerra” que reclama. Tot plegat, una turbulenta situació interna per a Sánchez quan falta menys d’una setmana per a la investidura.