Les defenses combaten la tesi de les pressions a mestres

El relat dels testimonis descarta que hi hagués coacció

Els fiscals Emilio Sánchez Ulled  i  Francisco Bañeres durant la segona sessió del judici pel 9-N
M.r. / G.p.
08/02/2017
2 min

BarcelonaL’acusació que Ensenyament va pressionar els mestres perquè obrissin les escoles el 9-N va marcar els primers compassos de la segona jornada del judici, però va anar desapareixent a mesura que avançava el dia. La teoria -abonada per l’inspector d’ensenyament Josep Alsina i la directora de l’IES Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat Dolores Agenjo- va acabar caient pel seu propi pes a mesura que avançaven els interrogatoris i la resta de testimonis negaven que s’haguessin produït “coaccions i amenaces”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els dubtes els havia sembrat a primera hora Alsina apuntant l’existència de pressions als directors de centres per entregar les claus. Segons el relat d’aquest inspector d’Ensenyament, a la reunió amb els directors que havia convocat el 16 d’octubre del 2014 l’aleshores cap dels serveis territorials d’Ensenyament a Barcelona Comarques, Montserrat Llobet, aquesta s’hauria posat “furiosa” en veure com alguns docents reclamaven que el departament posés per escrit l’ordre d’entregar les claus.

Tanmateix, cap altre testimoni va corroborar al llarg del matí aquest extrem. Fins i tot la directora de l’IES Pompeu Fabra de Badalona, Josefa Bosch -a qui Alsina va recomanar aleshores, per iniciativa pròpia, que reclamés una ordre per escrit-, va negar que s’hagués sentit “pressionada” per haver d’entregar les claus. Bosch va anar més enllà i va retreure també a Alsina que dies després del 9-N li reclamés el rebut conforme havia entregat les claus als voluntaris -al·legant que es preocupava per la seva situació legal- i que després el fes arribar a l’Alta Inspecció Educativa de l’Estat i a la Delegació del govern espanyol a Catalunya.

De fet, Alsina va ser qüestionat també per qui era inspector en cap d’Ensenyament a les comarques de Barcelona, Francesc Güell, que va indicar que els directors no són “responsabilitat” del cos d’inspecció, que assessorar-los està “fora de l’àmbit de les seves competències” i que, per tant, l’inspector es va “excedir”.

Sense document escrit

Un dels testimonis clau del segon dia del judici era Dolores Agenjo, la directora de l’institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, que es va negar a entregar les claus el 9-N. Agenjo -que va anar a la llista de Ciutadans a les eleccions espanyoles del 2015- va repetir el que ja havia declarat durant la fase d’instrucció, i va assegurar que els dies previs al 9-N -amb el procés participatiu suspès pel Tribunal Constitucional- va rebre diverses trucades del departament d’Ensenyament que la “van pressionar” perquè lliurés les claus del seu centre. La declaració d’Agenjo va provocar una protesta formal de la defensa d’Irene Rigau després que el president de la sala i del TSJC, Jesús María Barrientos, impedís que se li preguntés a l’exdirectora si el que volia era una ordre per escrit per enviar-la a la Delegació del govern espanyol i a l’Alta Inspecció del ministeri.

stats