La reforma constitucional impossible de PP, PSOE i Cs

MadridL’acord entre el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per accelerar el debat de la reforma constitucional hauria estat la clau de volta perquè el cap de l’executiu tingui el seu suport per suspendre competències autonòmiques de Catalunya. Si Carles Puigdemont respon avui que, efectivament, ha declarat la independència, Rajoy ja començarà a desplegar l’article 155 de la Constitució. El replantejament de l’estat de les autonomies requerirà, en canvi, un llarg període de temps -una comissió d’estudi de sis mesos i una posterior comissió constitucional al Congrés- i no assegura una entesa senzilla entre PP, PSOE i Ciutadans.

En una roda de premsa dimecres a la seu de Ferraz, Sánchez va revelar l’acord amb Rajoy i va celebrar que el PP se sumés a la llarga reivindicació socialista de reformar la Carta Magna. Lluny d’anunciar el pacte en una compareixença conjunta, Sánchez va sortir sol. La feina del president espanyol va ser, mentrestant, traslladar un requeriment a Puigdemont perquè expliciti si ha declarat o no la independència, un tràmit previ a començar a aplicar el 155 i suspendre l’autonomia de Catalunya. “Estem disposats que la comissió del Congrés comenci a treballar i no ens neguem a parlar sobre una reforma de la Constitució”, va afirmar més tard Rajoy al Congrés. Més que un desig, una concessió.

Un cop acordat obrir el meló del 78, el quid de la qüestió serà fins on pot arribar aquesta modernització territorial. A la Declaració de Barcelona que van signar aquest estiu conjuntament el PSC i el PSOE, es defensa la descentralització cap a un estat federal que reconegui “plenament el seu caràcter plurinacional”. A més, els socialistes promouen desplegar alguns dels aspectes de l’Estatut que el TC va retallar a instàncies del PP, com el Consell de Justícia de Catalunya, que funcionaria com una instància autònoma del Consell General del Poder Judicial. El PSOE considera que la reforma constitucional s’hauria de votar en referèndum a tot l’Estat i proposa que, posteriorment, els catalans votin un nou Estatut.

La recentralització de Ciutadans

A l’altre extrem, i malgrat que s’ha negat a participar a la comissió d’estudi del Congrés, hi ha Ciutadans. En la seva intervenció a l’hemicicle dimecres passat, Albert Rivera va agrair la determinació de Rajoy per aplicar el 155 que tant li exigia, però va subratllar la necessitat d’elaborar un projecte polític que “derroti el nacionalisme”. “Si reformem la Constitució, que ningú s’equivoqui: s’ha de fer per treure privilegis polítics i no perquè els que donen un cop a la democràcia hi surtin guanyant”, va manifestar el president de la formació taronja, que va abraçar la recentralització. En el seu programa electoral Cs subratlla que la reforma constitucional ha d’incloure un llistat de les competències “compartides” amb les comunitats autònomes i de les “exclusives” de l’Estat, de les quals se “suprimirà la possibilitat que puguin ser cedides o delegades”. Un posicionament en la línia del que va expressar Rivera, que va posar sobre la taula “el problema creat al territori català, pactant i cedint contínuament amb els Jordi Pujol, Josep Lluís Carod-Rovira o Artur Mas”.

Aquest tarannà “pactista” del catalanisme de la dècada dels 90 i dels primers anys del nou segle sí que el reclama Rajoy com a interlocutor a la Generalitat. Difícilment, però, serà suficient una reforma constitucional “sense necessitat de rectificar el nucli de les decisions fonamentals adoptades el 78”, tal com proposa el PP en el seu full de ruta. Sembla difícil, doncs, que la concessió de Rajoy al PSOE busqui seduir el sobiranisme, sinó elaborar una coartada perquè Pedro Sánchez pugui argumentar el seu suport a la intervenció de l’autogovern català.