Els constants xocs amb l’Estat marquen l’activitat del Govern en funcions

BarcelonaUna setmana després de les eleccions, els consellers es van començar a fer a la idea que la negociació entre Junts pel Sí i la CUP anava per llarg i que el mandat en funcions s’allargaria indefinidament. Alguns dels membres del Govern li van demanar a Artur Mas quina estratègia calia seguir durant l’etapa d’interinatge, i el president en funcions els va donar dues ordres, segons fonts governamentals: “fer territori” i seguir portant iniciatives a les reunions del consell executiu. A l’hora de la veritat, el govern en funcions ha acabat actuant més per reacció que no pas per iniciativa arran de les envestides de l’Estat a l’autogovern. Aquests són els episodis que han marcat els dos mesos que han passat entre els comicis del 27-S i avui.

Intervenció financera

Les noves condicions del FLA crispen l’ambient

El control dels diners que arriben a la Generalitat per part del ministeri d’Hisenda han marcat l’última setmana política. Mas va comparèixer dimarts per denunciar una “agressió” sense precedents de l’Estat contra l’autogovern motivada pels resultats electorals del 27-S. Dels diners de l’administració central en depèn el funcionament financer de la Generalitat, que té tancat l’accés als mercats.

El Govern en funcions ha anunciat una bateria de respostes polítiques i jurídiques davant d’aquest nou embat recentralitzador produït en plena precampanya electoral del 20-D. No és l’únic pols en matèria econòmica que han mantingut els dos executius: ahir mateix el conseller d’Empresa i Ocupació en funcions, Felip Puig, denunciava una “campanya orquestrada” sobre la hipotètica fuga d’empreses de Barcelona a Madrid. Segons les dades de Puig, l’any passat van marxar el doble d’empreses de la capital espanyola que de Barcelona.

Pols al TC

Cinc dictàmens demanats per lleis recentralitzadores

La reforma exprés del Tribunal Constitucional (TC), pensada per suspendre càrrecs públics que no compleixin les sentències, va ser una nova mostra de xoc entre institucions. El Govern va encarregar a finals d’octubre un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre aquesta qüestió i va haver de sortir a reaccionar quan l’alt tribunal va decidir suspendre la declaració de ruptura aprovada al Parlament. “Tirarem endavant”, va assenyalar la vicepresidenta en funcions, Neus Munté. L’executiu ha demanat quatre dictàmens més al CGE per les normes estatals amb afany recentralitzador.

El 9-N, als tribunals

Mas, imputat pel procés de participació després del 27-S

Només dos dies després de les eleccions, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imputar el president en funcions per la jornada de participació del 9-N, juntament amb Irene Rigau i Joana Ortega. Els tres van declarar el 15 d’octubre. La defensa no descarta que hi hagi noves imputacions a mesura que avanci la investigació en marxa.

L’amenaça jihadista

Intensificació dels controls antiterroristes després de París

El conseller d’Interior en funcions, Jordi Jané, va comparèixer després dels atemptats jihadistes de París per informar de l’augment de seguretat per prevenir situacions similars a Catalunya. L’exclusió de Mas de la ronda de contactes de Mariano Rajoy per consensuar una estratègia també va elevar la tensió entre governs.

Parelles estables

Un registre únic que entra en conflicte amb l’Estat

En la reunió del 6 d’octubre, el Govern va aprovar un registre únic de parelles estables, ja tramitat al Parlament. Això també va provocar un xoc amb Madrid.

Nomenaments

Dirigents que estan a l’espera

En el capítol de nomenaments, el Govern ha designat Lluís Jofre com a secretari d’Universitats i Elsa Artadi com a secretària d’Hisenda. Hi ha dirigents de CDC que tenien promès un càrrec i que es mantenen a l’espera.