El consell polític de la CUP: com funciona i qui forma part de l'òrgan que decidirà el futur de Mas

BarcelonaEra un escenari altament improbable, però va passar. L'empat a l'assemblea de la CUP programada a Sabadell no va resoldre la investidura d'Artur Mas, perquè hi va haver exactament 1.515 partidaris de l'acord amb Junts pel Sí i 1.515 contraris a donar llum verda a la proposta. I tot i que la CUP afrontava dividida la seva assemblea més transcendental, el reglament intern de la trobada no preveia un mecanisme que solucionés un eventual empat. Els membres del secretariat nacional, els diputats i alguns dels alliberats de l'organització, entre ells els tres exdiputats, van reunir-se durant més d'una hora per consensuar una solució. Al final, l'esquerra independentista ha convocat un consell polític ampliat per dissabte que ve, 2 de gener, per anunciar la decisió definitiva. Què significa això? La CUP activa de nou "tots els mecanismes" per prendre una decisió d'acord, altre cop, amb les assemblees locals. Com serà aquest procés? Qui forma el consell polític? Ho expliquem en les següents claus.

Què és el el consell polític?

Representants de les 13 territorials respondran al mandat del territori

El consell polític és l'òrgan que fa d'intermediari entre les assemblees locals –el múscul de la CUP– i el secretariat nacional, l'òrgan format per 15 persones que gestiona el dia a dia de la formació. El consell polític està format per una seixantena de representants de les 13 assemblees territorials (Nord Oriental, Alt Ter, Maresme-Barcelonès Nord, Barcelona, Baix Llobregat, Vallès Oriental-Baix Montseny, Vallès Occidental, Terres de l'Ebre, El Camp de Tarragona, Penedès, Catalunya Central, País Valencià i Ponent-Pirineus), així com els integrants del secretariat nacional, tot i que aquests no tenen vot.

L'òrgan encarregat de decidir el futur d'Artur Mas –el consell polític– es reuneix un cop al mes en un municipi diferent dels Països Catalans, però no emet valoracions individuals en la trobada, sinó que els delegats es limiten a traslladar l'opinió "majoritària" sorgida de les seves respectives assemblees territorials, que a la vegada han pres l'opinió de les assemblees locals, els nuclis més petits de la CUP que són la base del projecte. Així doncs, els representants de les assemblees territorials que van al consell polític responen al mandat del territori.

Per això, les 109 agrupacions locals de la CUP es reuniran a començament d'aquesta setmana, votaran sobre l'escenari polític –encara no està clara la fórmula de la votació, és una decisió que prendrà aquest dilluns el secretariat nacional– i cada agrupació elevarà el resultat de la seva votació a la seva assemblea territorial. A la vegada, aquesta territorial portarà al consell polític de dissabte els diferents resultats.

Per què és transcendental el consell polític de dissabte?

Un òrgan ampliat a les organitzacions de la Crida Constituent

Aquest diumenge els diputats de la CUP van explicar que es convocava per dissabte un consell polític ampliat. I és que als 60 representants de les assemblees territorials s'hi sumaran una desena de membres de les organitzacions que s'integren a la CUP-Crida Constituent. És el que es coneix com el grup d'acció parlamentària (GAP).

Es tracta d'un òrgan creat quan la CUP va entrar al Parlament que dóna suport i controla la feina dels diputats i que està format per representants locals i de les organitzacions de la Crida Constituent. En total, doncs, seran una setantena de persones les que prendran la sentència final sobre la investidura de Mas, d'acord, això sí, amb el que hagi dit el territori, que té l'encàrrec de definir una posició abans del consell polític.

Com és habitual, al consell polític també hi participaran els membres del secretariat i els diputats, que tot i poder intervenir a la sessió no podran votar.

Com votarà el consell polític?

Emetran un vot ponderat en funció dels militants, els nuclis locals i els regidors

El municipalisme és una de les essències de la CUP. Per això, el consell polític intenta reflectir al màxim la composició del partit al territori. Així, cada territorial envia al consell polític entre tres i sis representants, en funció de si les territorials tenen més de 15 regidors, 150 militants o 15 nuclis locals. Cadascun dels representants disposarà d'un vot a la decisió final.

Serà clau, per tant, la fórmula que es proposarà a les assemblees locals per posicionar-se. De moment, el secretariat nacional ha de decidir aquest vespre com han d'afrontar les assemblees locals el debat: si s'han de posicionar sobre les dues opcions empatades –acceptar l'acord amb Junts pel Sí i la investidura o bé refusar la proposta i assumir noves eleccions en cas que JxSí no proposi cap altre candidat–, si es parteix dels quatre escenaris inicials de l'assemblea o es busca una fórmula nova.

Ara bé, si una cosa serà determinant per resoldre el debat serà com es trasllada el resultat de les territorials al consell polític. I és que no està clar si els representants de cada territorial votaran unànimement en funció de l'opció guanyadora a l'assemblea o bé repartirà els seus vots en funció del resultat. En termes pràctics: cal decidir què fer si una assemblea territorial que envia cinc representants al consell polític voten tots cinc en funció de l'opció guanyadora –'el guanyador s'ho emporta tot'– o bé divideixen el vot segons el debat intern a l'assemblea. La CUP, doncs, ha de decidir com decidir.

A qui beneficia que la decisió es prengui al consell polític?

Les organitzacions, en contra; el territori, una incògnita

És una pregunta complexa, sobretot perquè mai hi ha hagut un mandat explícit i una votació clara –almenys feta pública– de les assemblees territorials respecte de la investidura d'Artur Mas. "Les assemblees estan més dividides del que sembla", apunten fonts cupaires, que demanen "no generalitzar", perquè "ni al Maresme tothom està a favor d'investir" ni tampoc "al Penedès tothom està en contra".

Ara bé, el que està clar és que el fet que la decisió final recaigui en el consell polític equilibrarà el pes de la decisió final entre els militants de la CUP i les organitzacions que integren la Crida, la majoria contràries a la investidura del president en funcions. A l'assemblea extraordinària, oberta també a qualsevol militant de les organitzacions –En Lluita, Lluita Internacionalista, COS o Corrent Roig, entre altres–, cada persona tenia un vot, però emplaçant el consell polític a prendre la decisió final, aquests militants representaran només deu vots de la setantena de veus que hi haurà al consell polític.