Puigdemont demana la implicació d'Europa per aconseguir el referèndum

Brussel·lesHa arribat l'hora que Europa prengui posició sobre la petició del referèndum. Amb aquest missatge, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, han impartit aquest dimarts a Brussel·les una conferència que ha deixat petita la sala gran del Parlament Europeu, amb capacitat per a 350 persones. Una conferència que ha arribat precedida per la polèmica pels intents del PP de boicotejar la trobada demanant als eurodiputats conservadors que no hi assistissin.

L'encarregat de cloure la conferència ha estat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha repetit al Parlament Europeu el discurs que ja ha fet al Parlament i també a Madrid. Així, ha reiterat la seva voluntat d'arribar a un acord amb l'Estat per celebrar un referèndum, però ha reiterat que la votació es farà com a molt tard el setembre del 2017 amb permís de l'Estat o sense, i que seran els ciutadans els que el faran vàlid i vinculant gracies a la seva participació.

Aquest cop, però, Puigdemont ha aprofitat la seva presència a Brussel·les per adreçar un missatge a les institucions comunitàries, a les quals ha demanat que no restin impassibles davant la judicialització de la política duta a terme per part de l'estat espanyol. El president ha afirmat que el que està en joc "no és la independència sinó la democràcia", i opina que "és un problema europeu". Per això ha avisat que "Europa no podrà mirar cap a una altra banda i haurà de ser part de la solució".

Fent especial incidència en el judici contra l'expresident Artur Mas i els consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau pel 9-N i en la causa oberta contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, Puigdemont ha opinat que la "noció de democràcia convencional" i la que "demostra tenir l'estat espanyol" disten molt, i ha animat els presents a jutjar si l'actitud del govern espanyol "és normal, acceptable i pròpia d'un Estat seriós i realment democràtic".

Puigdemont, que ha argumentat que el referèndum és una proposta "europeista" perquè entronca amb el principi fonamental de la democràcia i perquè si Catalunya és independent ho serà en el marc de la UE, ha apuntat que Europa ha vist en les darreres dècades com sorgien nous estats, i ha subratllat que Catalunya "aspira a arribar a la independència pacíficament, de manera cívica". "La nostra és una revolució tranquil·la", ha afirmat abans de remarcar la voluntat de Catalunya de seguir sent europea.

El president de la Generalitat ha fet del seu discurs un repàs de com Catalunya ha arribat a la situació actual a partir de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. Un episodi que, ha dit, va deixar només dues opcions als catalans: "Renunciar al que érem i quedar definitivament diluïts a Espanya com una regió sense cap personalitat pròpia i sense cap capacitat de disposar de poder polític, o iniciar una nova etapa com a nou estat en el marc de la Unió Europea per garantir el progrés i el benestar de tots els ciutadans".

Puigdemont s'ha mostrat especialment dur amb el sistema polític espanyol per negar-se reiteradament a pactar un referèndum tot i l'oferta de la Generalitat de pactar les condicions amb què es dugui a terme la votació. A més, també els ha retret no haver-se preguntat fins ara què ha passat perquè l'independentisme hagi crescut exponencialment en els últims anys i hagi arribat a obtenir la majoria al Parlament, amb 72 diputats provinents de forces independentistes.

Romeva avisa que Europa s'hi juga la credibilitat

El primer a parlar ha estat el conseller d'Exteriors, que en un discurs on ha alternat l'anglès i el francès ha subratllat la voluntat de Catalunya d'involucrar-se més en els afers europeus, i ha remarcat que el desig dels catalans de poder decidir el seu futur entronca amb demandes i mètodes "molt arrelats" a la cultura europea. Per això ha avisat que Europa "no pot tancar els ulls" davant la reclamació d'un referèndum d'independència perquè s'hi juga "la credibilitat".

"Europa se la juga també a Catalunya, perquè Europa haurà de decidir, i no pot fallar a la democràcia, no es pot fallar a ella mateixa", ha conclòs Romeva, que ha assegurat que Europa haurà de prendre posició en algun moment i que és inimaginable que no faci costat a la democràcia. Una democràcia, que, ha dit, representa un procés sobiranista català que té un caràcter "just, pacífic, democràtic i basat en el respecte a tots els ciutadans".

Junqueras reivindica la capacitat econòmica de Catalunya

Després ha pres la paraula el vicepresident, Oriol Junqueras, que ha centrat el seu discurs en el lideratge econòmic de Catalunya per defensar, també des d'aquest àmbit, que la independència de Catalunya pot ser interessant per a Europa. Així, Junqueras ha destacat que mentre hi ha economies de l’euro que creixen a un ritme lent, “hi ha algunes excepcions, i Catalunya n'és una”, amb un creixement del 3,4% el 2016.

El vicepresident econòmic també ha destacat que Catalunya és puntera en exportacions i indústria però ha reconegut que la competitivitat de les empreses catalanes “està limitada”, entre altres coses, per l’alt cost de l'electricitat a Espanya o pels “injustificables i vergonyosos retards” del corredor mediterrani. I ha subratllat també que Catalunya és la principal destinació del turisme a l’Estat amb més de 17 milions de persones cada any.

Unes dades que, com ha destacat Junqueras, ha aconseguit Catalunya malgrat el dèficit fiscal que ha de suportar amb Espanya i l’esforç que ha fet el govern català per reduir el dèficit públic i el deute. De fet, Junqueras ha tancat la seva intervenció criticant que l'estat espanyol prengui decisions econòmiques en funció de criteris polítics.

Per això ha justificat el desig d'una majoria de catalans de ser un nou Estat: "Som tan responsables, que ens agradaria assumir el mateix nivell de responsabilitat que qualsevol altre Estat", ha avisat, i ha reclamat poder "votar" i ajudar a construir una Europa "molt millor".