La calor, el primer obstacle en el camí cap a l’1 d’octubre

BarcelonaEls ventalls es mouen més que les estelades. 32 graus a l’avinguda Maria Cristina a l’acte organitzat per l’ANC, Òmnium i l’AMI per encarar la recta final cap al referèndum. Alguns polítics van preparats. Els consellers Munté, Borràs, Rull, Serret i Ruiz porten barret de palla. David Fernàndez, un dels més aclamats juntament amb Mas, opta per una gorra. El president Puigdemont és l’únic que va amb americana. La resta, amb camisa llarga. Això sí, arremangada i de color blanc o blau. Pep Guardiola sua més que al partit d’homenatge als herois de Wembley. Assegut entre Puigdemont i Junqueras, sembla el president de la Generalitat. Ell és l’encarregat de llegir el manifest de les entitats sobiranistes. Aquest cop no s’esbrava amb Mourinho sinó amb l’Estat, a qui acusa de “perseguir fins i tot el debat polític”. Tampoc descriu a Rajoy com el “puto amo”.

En una jornada en què el sobiranisme podia haver patit baixes, els serveis mèdics només atenen una vintena de persones per insolació. Antoni Forriols, que ha vingut en tren des de Vic, porta un paraigua: “No em vull quedar com un pollastre”. Pep Rovira, de Terrassa, es cobreix amb una urna del 9-N que es va endur a Madrid durant el judici a Homs i que li va signar el president Mas: “Ara vull que me la firmin tots els diputats independentistes”. Avui no serà el dia. Maria Teresa Ibánez, que ha vingut des de Lleida, es tapa amb una pancarta on demana la DUI. Qualsevol objecte és sensible de convertir-se en para-sol. Els periodistes, que tampoc gaudeixen d’una carpa, acaben escrivint la crònica sota la taula. Bàsicament perquè no veuen la pantalla i perquè l’ordinador no s’incendiï.

Titot fa ballar Puigdemont

El moment àlgid de la jornada es produeix quan Titot, el cantant de Brams, surt a l’escenari per interpretar Endavant les atxes. El públic es posa a ballar, el Govern es deixa anar i al president se li en van les cames. La calorada amara els cossos de tots els presents, que ja no poden dissimular les taques de suor a les camises. El més malparat és el regidor del PDECat de Barcelona, Joaquim Forn, que es disputa amb Guardiola el primer premi a Míster Samarreta Mullada. Afortunadament Titot només en canta una. Mirant al cel i pensant en tota la gent que hi deu haver a la platja, la frase de la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, sona a broma: “Sortirem a la mar tantes vegades com calgui. No ens faran enrere tempestes ni temporals”. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, té pietat de la parròquia anunciant que anirà per feina per no “acabar fregits”.

Abans aixeca les masses en el discurs més punyent preguntant-se: “Com voleu que defallim si us tenim a tots vosaltres al darrere?” El públic respon amb crits d’“Independència” i “Votarem” i amb el nou hit del sobiranisme: “1-O, no tinc por”, manllevat del Club Super3. Els observadors de Societat Civil Catalana, repartits en diferents punts per comptar manifestants, prenen nota d’aquest nou exemple d’“adoctrinament” independentista del canal infantil. El darrer dels tres tenors a pujar a l’escenari és Jordi Sànchez, que ho fa amb una samarreta fosca i remarca: “Hem suat molta democràcia”. El president de l’ANC ensorra el personal demanant a la gent que estigui preparada per mobilitzar-se també a l’estiu. Una dona que s’emporten en llitera per un cop de calor diu que el proper acte potser el veurà des de casa. Proposo samarretes imperi per atraure nous públics i evitar baixes al front.