Àngel Ros es presentarà a unes primàries del PSC per ser candidat a la Generalitat encara que no sigui primer secretari
L'alcalde de Lleida i aspirant a dirigir el PSC no veu "desitjable" la proposta de candidatura única de Miquel Iceta perquè "es defugiria" el debat
BarcelonaL'Alcalde Lleida i un dels aspirants a liderar el PSC, Àngel Ros, ha expressat la seva voluntat de ser candidat a la presidència de la Generalitat fins i tot en cas de no sortir escollit primer secretari. En una entrevista a Els matins de TV3Els matins, Ros ha assegurat que veu "possible" que el PSC mantingui la variable independent de tenir un "lideratge orgànic i un lideratge social" que no recaiguin en la mateixa persona. "Si no guanyo les eleccions a primer secretari però veig que puc aportar que el PSC guanyi les eleccions a la Generalitat, em presentaré", ha assegurat Ros, que ha apostat per un procés de primàries en què hi puguin votar tots els militants i ciutadans afins a la ideologia socialista.
Ros ha assenyalat la pèrdua de “la referència catalana” com una de les raons principals de la davallada del PSC en els darrers tres comicis, i ha argumentat la seva candidatura com una aposta per tornar a situar el PSC com “el referent d'un partit progressista i catalanista”. En aquest sentit, respecte a la proposta de candidatura única de Miquel Iceta, Ros considera que és un “oferiment generós”, però creu que d'entrada “no és desitjable”, perquè es defugiria el debat. “Unitat pel canvi, sí, per continuar fent-ho igual, no”, ha dit Ros, que no ha descartat del tot possibles unions “més endavant” si les idees dels diferents candidats convergeixen.
L'alcalde de Lleida ha tornat a posar sobre la taula la seva aposta pel grup propi a Madrid, i ha matisat les paraules d'Ernest Maragall –que va titllar d'invisibles els 25 diputats al Congrés. “Han fet feina sorda”, ha dit Ros, i ha assenyalat la negativa a votar el preàmbul de l'Estatut com un error important.
El candidat a liderar el PSC també ha fet una aposta per ampliar la veu dels socialistes catalans a Europa, ha atorgat vigència a l'obra de 1886 Lo catalanisme, de Valentí Almirall, i ha assegurat que el catalanisme no es pot dissociar d'Europa. Ha apostat perquè el PSC tingui el seu grup “dins del socialisme europeu”.
