Els advocats de la infanta la defensen dient que "potser" va confiar massa en Urdangarin
Miquel Roca i Jesús-María Silva rebutgen en el recurs que Cristina pogués haver estat al corrent de les irregularitats tributàries que hauria pogut cometre el seu marit
PalmaEls advocats defensors de la infanta Cristina consideren que, potser, l'únic que se li podrà retreure és, "potser, una actuació en excés confiada" cap al seu marit, segons diuen al recurs contra la interlocutòria del jutge José Castro que la manté imputada al cas Nóos per delictes fiscals i de blanqueig de diners. Miquel Roca i Jesús-María Silva rebutgen al recurs que Cristina de Borbó estigués al corrent de les irregularitats tributàries que hauria comès el seu marit, Iñaki Urdangarin, com a administrador d'Aizoon, l'empresa que posseïen tots dos a a mitges.
Els advocats recorden que en l'època en què van succeir els fets, la infanta Cristina era mare de quatre fills petits i, a més, com a infanta d'Espanya i membre de la família reial, col·laborava amb les activitats pròpies de la Casa del Rei i treballava a la Fundació la Caixa. Asseguren que, amb tantes obligacions quotidianes que sovint implicaven viatges fora de la ciutat, Cristina no podia "estar al corrent de les gestions directament vinculades amb l'economia familiar". "Se li podrà retreure, potser, una actuació en excés confiada –encara que tal confiança sigui el més comú en la relació matrimonial– però de cap manera la voluntat preconcebuda d'ignorar per motius espuris la naturalesa de la gestió del seu espòs", conclouen.
Segons Roca i Silva, la infanta havia confiat aquestes gestions a terceres persones, un fet "lògic en una persona amb les seves múltiples ocupacions i escassos coneixements de fiscalitat". A més, insisteixen, la infanta només té una formació molt bàsica en temes fiscals, "desconeixement motivat per la confiança en el seu marit", argumenten. "A l'absoluta confiança (amb Urdangarin, s'entén) s'afegia una absoluta falta de la capacitat de sospitar, si més no que es podia estar incorrent en alguna irregularitat", afirmen els lletrats en el seu escrit.
Els advocats consideren inaplicable a aquest cas la doctrina de la "ignorància deliberada" perquè no hi ha indicis que la infanta tingués ni "tan sols la sospita d'estar incorrent en una actuació il·lícita" i afirmen que si va viure "en la ignorància respecte del que succeïa a Aizoon" va ser per falta de capacitat tècnica per entendre'n els detalls i de temps per interessar-s'hi.