Unió tira la tovallola i declina concórrer a les eleccions estatals

BarcelonaUn any després de la consulta interna d’Unió -que va partir la formació en dos- i el trencament amb CDC, el partit ara liderat per Ramon Espadaler ha tirat la tovallola i no formarà part de l’oferta electoral en les pròximes eleccions. Després de quedar fora del Parlament el 27-S i del Congrés el 20-D, el seu comitè de govern va decidir ahir no presentar-se als comicis del 26 de juny. Serà absent per primer cop en 39 anys.

La decisió arriba després que Espadaler es mostrés partidari de concórrer als comicis -fins i tot va obrir la porta a ser cap de llista-, tot i que s’ha trobat amb l’opinió contrària de part dels quadres del partit i de membres de la direcció. Segons fonts del partit, el “80% de les intervencions” en l’anterior consell nacional van ser contràries a participar-hi, inclosa la de l’exlíder Josep Antoni Duran i Lleida. De fet, el partit ha acabat adoptant el posicionament que ell va defensar, ja que va prendre la paraula per dir que Unió no s’havia de presentar als comicis i va fer una crida al vot en blanc. “Va tornar a voler agafar protagonisme en el consell nacional”, afirma un dels consultats, sorprès perquè des del 16 de gener -quan va dimitir dels càrrecs al partit després d’obtenir poc més de la meitat dels vots que el 27-S- no apareixia en els òrgans de decisió de la formació. Espadaler, en una carta a la militància, va recomanar també optar pel vot en blanc.

En roda de premsa, el secretari general va assegurar que Unió se centrarà en les pròximes eleccions al Parlament, previstes per a l’estiu del2017, i que iniciarà contactes per bastir una nova plataforma que aglutini el centre a Catalunya. “No ha sigut una decisió fàcil”, va dir, escudant-se en la “reformulació” interna dels democristians (que estan en procés congressual). Alhora, va desvincular la decisió de la situació financera del partit, que està en preconcurs de creditors per un deute acumulat d’uns 19 milions d’euros. Ara bé, un dels punts que no va mencionar Espadaler són les dificultats legals amb què es podia trobar el partit si decidia concórrer als comicis. Segons la llei electoral, els partits que es queden sense representació al Congrés estan obligats a recollir signatures del 0,1% dels inscrits al cens a cada circumscripció. Serien unes 6.000 signatures a Barcelona, segons fonts consultades que consideren que aquest era el “principal obstacle” per formar part de l’oferta electoral.

Tot i la decisió de no participar en els comicis, Espadaler va manifestar la seva voluntat de presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament. “Cal aglutinar gent decebuda, centrada socialment i catalanista”, reflexionava un membre de la direcció, una tesi de la qual també es va mostrar partidari Espadaler. El secretari general va assegurar que hi ha “receptivitat” a l’hora de parlar d’un nou moviment moderat, també entre militants de CDC. Ara bé, el dirigent democristià va reconèixer que aquest nou espai no podia “fructificar abans del 26 de juny”.

Per bastir aquest nou espai es crearà un equip de treball dividit en diversos àmbits: Roger Montañola s’encarregarà de la regeneració democràtica; Anna Soler, de les polítiques socials; Toni Picó durà economia, i Joan Auladell es farà càrrec del dret a decidir. De la mateixa manera, tot i l’absència a les eleccions, Espadaler va exposar en el comitè de govern la voluntat d’intentar no desaparèixer mediàticament, segons fonts de la direcció. Una presència imprescindible per aspirar a seguir existint en un mapa polític en què és cada cop més irrellevant.