La premsa internacional veu el Procés tan "legítim" com "il·legal", segons un estudi de l'UPF

BarcelonaLegítim, alhora que il·legal. És l'equilibri en què es mouen els mitjans internacionals en la seva informació, interpretació i opinió del procés sobiranista, segons es desprèn d'un estudi elaborat pel departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ha analitzat des de la sentència del TC a l'Estatut (27 de juny del 2010) fins a les darreres eleccions autonòmiques (27 de setembre del 2015) setze mitjans de vuit països diferents.

En la línia de l'editorial del 'New York Times' de fa uns dies, que insta Rajoy a pactar un referèndum, els mitjans internacionals opten majoritàriament per un posicionament a favor del diàleg entre el govern català i l'espanyol que se substanciï en un referèndum acordat que resolgui el conflicte. Els professors Carles Pont i Marcel Mauri, coordinadors del projecte juntament amb Cristina Perales, han apuntat a aquesta tesi després d'haver analitzat dos mitjans dels EUA ('The Washington Post' i el 'New York Times'), del Regne Unit ('The Guardian' i 'Daily Telegraph'), França ('Le Figaro' i 'Le Monde'), Itàlia ('La Reppublica' i el 'Corriere della Sera'), Alemanya, Rússia, el Canadà i el Brasil. "Consideren legítim exercir el dret a vot", assegura Mauri, "però en destaquen la manca de legalitat", matisa. Per això, el missatge va orientat a buscar un acord entre les dues parts.

Pont i Mauri han exposat els resultats del projecte en el marc de la 'Jornada d'anàlisi de la construcció del relat sociopolític del Procés català a la premsa internacional', que té lloc a la UPF, on han destacat una certa "instrumentalització" del Procés per part dels polítics catalans. Especialment, els mitjans internacionals posen el focus en l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, el qual situen com el principal protagonista del sobiranisme i d'haver utilitzat mobilitzacions de la ciutadania per fer determinats moviments polítics. "Es parla fins i tot d'oportunisme", ha afegit Mauri, tot i puntualitzar que la imatge s'ha anat "matisant" al llarg del temps.

En línies generals, els mitjans internacionals veuen el Procés com un conflicte espanyol que sorgeix arran de la crisi econòmica i que té unes repercussions directes en l'entorn econòmic europeu. El seu enquadrament és l'enfrontament entre els governs català i espanyol, centralitzats en les figures d'Artur Mas i Mariano Rajoy, i no vaticinen una solució a causa de la falta de diàleg.

El relat d''El món ens mira'

Els acadèmics han estudiat més de 300 peces periodístiques, el repartiment de les quals entre mitjans és força desigual. Una dada rellevant és que el 'Washington Post' només ha publicat 9 peces entre el 2010 i el 2015 sobre el Procés, xifra que contrasta amb les 34 del 'Corriere della Sera' o les 33 de 'Le Figaro' o el 'The Guardian'. A més, la gran majoria de referències al moment polític català a les pàgines dels mitjans internacionals es produeixen arran de processos electorals, molt per sobre de les manifestacions que han marcat els avenços del Procés. "No és veritat que la premsa internacional es faci molt ressò de les Diades de l'11 de Setembre", ha apuntat Pont, que ha advertit que des dels mitjans catalans s'intenta vendre aquest relat, que ha resultat fals un cop analitzades les capçaleres internacionals.

A més, de les xifres explicades per Pont i Mauri destaca que la proximitat geogràfica dels països europeus fa que els seus mitjans de comunicació es refereixin molt més sovint a Catalunya que no pas els diaris de fora del continent.

La importància del fet econòmic

Mentre que la reivindicació independentista s'ha centrat molt a reclamar el dret d'autodeterminació, part de la premsa internacional posa èmfasi en el perill econòmic que pot comportar la ruptura de Catalunya amb l'estat espanyol. És el cas sobretot dels mitjans alemanys, per als quals "el 'frame' econòmic és molt important", segons ha apuntat Pont. Aquest fet els porta a ser molt prudents amb el Procés i a defensar que la Unió Europea no s'ha de posicionar respecte del conflicte i que, en cas de fer-ho, sigui en oposició a la independència.

En canvi, els mitjans anglosaxons, ha subratllat Pont, posen el focus en la decisió política, tot i que la diferencien del referèndum escocès. Els diaris britànics legitimen els seus representants polítics perquè veuen consens entre els interlocutors, fet que contrasta amb el cas català.