Tots els homòlegs de Romeva (no investigats) a les comunitats autònomes espanyoles

BarcelonaDimarts va ser la fórmula amb què el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va prendre possessió del càrrec obviant el rei i la Constitució i, tres dies més tard, és el mateix càrrec de conseller d'Afers Exteriors que Raül Romeva va assumir dijous per explicar "què pot oferir" Catalunya al món. L'arrencada tardana de la legislatura catalana ha portat feina als lletrats del govern espanyol, que tenen l'encàrrec de buscar les pessigolles a cada pas que faci la Generalitat per implementar el full de ruta independentista, malgrat que en ocasions no hi hagi gaire fonament.

D'aquesta manera, la vicepresidenta de l'executiu central, Soraya Sáenz de Santamaría, ha alertat aquest divendres que els serveis jurídics de la Moncloa estan analitzant el paper d'aquest departament de nova creació que lidera l'exeurodiputat d'ICV. "De la mateixa manera que estem analitzant la presa de possessió o les competències que puguin donar a una determinada conselleria d'acord amb la doctrina que ja va assentar el Tribunal Constitucional el 1992, analitzarem totes i cadascuna de les actuacions de la Generalitat o del Parlament", ha alertat.

Malgrat tot, el cert és que l'única novetat en el nomenament és el rang de la responsabilitat. Així, malgrat que Romeva serà conseller d'Afers Exteriors, Institucionals i Transparència, la seva principal tasca ja fa temps que la desenvolupen diversos alts càrrecs de la Generalitat, l'últim dels quals el ja ex secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea Roger Albinyana, qui ja va exportar les demandes d'exercici del dret a decidir dels catalans i va motivar diversos pronunciaments de Parlaments nacionals respecte del procés sobiranista.

El cert, però, és que, si el govern espanyol pretén ara frenar l'activitat internacional dels executius autonòmics –com ja va intentar amb la llei espanyola d'acció exterior i portant al Tribunal Constitucional la llei catalana homònima–, tindrà força feina.

I és que la majoria de comunitats disposen d'alts càrrecs encarregats explícitament de l'acció exterior o de les relacions amb la Unió Europea i només tres d'elles no, tot i que en aquests casos tenen delegades les competències en algun altre membre del respectiu executiu. La diferència, però, és el rang, ja que Catalunya és l'únic cas d'una conselleria per a aquesta matèria i en la resta de casos el responsable és un director general o, en dues autonomies, secretaris generals.

D'aquesta manera, aquestes comunitats atorguen rang de secretari general –com la Generalitat fins dijous– al responsable d'exteriors:

- Andalusia: Ángel Luis Sánchez, secretari general d'Acció Exterior

- País Basc: María Ángeles Elorza, secretària general d'Acció Exterior

La majoria, però, disposen d'un director general encarregat de l'àrea:

- Aragó: Miguel Miranda, director general de Participació Ciutadana, Transparència, Cooperació i Acció Exterior (amb María Castillo com a cap d'Acció Exterior)

- Cantàbria: Inmaculada Valencia, directora general d'Economia i Assumptes Europeus

- Castella-la Manxa: Cruz Fernández, director general de Relacions Institucionals i Assumptes Europeus (qui ha reobert la delegació a Brussel·les que el 2014 va tancar el govern de María Dolores de Cospedal)

- Comunitat de Madrid: Yolanda Ibarrola, directora general d'Assumptes Europeus i Cooperació amb l'Estat

- Extremadura: Rosa Balas, directora general d'Acció Exterior

- Galícia: Jesús Gamallo, director general de Relacions Exteriors i amb la Unió Europea

- Illes Balears: Margalida Font, directora general de Relacions Institucionals i Acció Exterior

- Illes Canàries: Jesús María Armas, directora general de Relacions Exteriors

- La Rioja: Giorgio Cerina, director general d'Acció Exterior

- País Valencià: Regina Leguna, directora general de Relacions amb la Unió Europea i l'Estat

- Regió de Múrcia: Manuel Pleguezuelo, director general de Participació Ciutadana, Unió Europea i Acció Exterior

Les úniques tres comunitats sense un alt càrrec explícit són les següents, malgrat que n'hi ha altres que gestionen aquestes competències:

- Astúries: Guillermo Martínez, conseller de Presidència i Participació Ciutadana

- Castella i Lleó: Isabel Valle de Juana, directora general de Relacions Institucionals i Atenció al Ciutadà

- Navarra: Mikel Irujo, delegat a Brussel·les del govern de Navarra