Tàndem de consens per al Constitucional
El 17 de març és el dia D per tancar la batalla per a la presidència i vicepresidència del Tribunal Constitucional (TC). La definició de posicions és anterior a la presa de possessió, ahir, dels quatre nous magistrats nomenats per la quota del Senat (María Luisa Balaguer i Cándido Conde-Pumpido, proposats pel PSOE, i Ricardo Enríquez i Alfredo Montoya, proposats pel PP), però l’intercanvi d’opinions corre com la pólvora en les últimes hores.
El pretès equilibri a la cúpula del TC es tradueix, habitualment, en la presidència per a la majoria i la vicepresidència per a la minoria. Això va permetre, per exemple, que després d’un període de paràlisi en la renovació de diversos mandats, el president sortint, Francisco Pérez de los Cobos, amb carnet del PP, i la magistrada Adela Asúa, fossin elegits el 2010 per unanimitat. Hi ha una norma que acostuma a complir-se: els candidats per a aquests dos càrrecs surten d’entre els magistrats més antics o els que estan en l’últim terç del seu mandat.
En aquest cas, es tracta dels escollits el 2012: Juan José González Rivas i Andrés Ollero, pel PP, i Fernando Valdés Dal-Ré i Encarna Roca, pel PSOE. Per aconseguir la unanimitat de tots els membres a favor d’un candidat proposat pel PP, el candidat a la presidència és Juan José González Rivas, exmagistrat de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem. Aquesta candidatura evitaria que el sector progressista presentés un nom per pugnar amb els conservadors i es repetís l’experiència del 2010.
Quin altre candidat formaria tàndem amb González Rivas? ¿Encarna Roca, que també està en l’últim terç del seu mandat? Es dóna la circumstància que Roca és, des d’ahir, presidenta del TC per uns dies, davant la sortida del tribunal de Pérez de los Cobos i d’Asúa. Però el sector minoritari i progressista al qual teòricament pertany en origen la magistrada barcelonina no ho veu bé, ja que considera que és més “propera” al grup conservador, segons fonts consultades per l’ARA, que també apunten que el consens s’aconseguiria amb un tàndem diferent: el de González Rivas i Fernando Valdés.
La mà de Sáenz de Santamaría
Però el problema no s’acaba aquí. Dins del sector conservador, Andrés Ollero, filòsof i jurista, aspira a ser el pròxim president del TC. I no és per falta de fidelitat al PP -ha sigut diputat durant 17 anys i portaveu de la comissió de Justícia del Congrés, entre molts altres càrrecs- que el govern de Rajoy i el partit prefereixin un altre candidat. És perquè consideren que, tenint en compte la situació a Catalunya, la presidència del tribunal requereix una personalitat conservadora més dialogant, en la qual encaixaria González Rivas. Ollero, però, considera que aquesta és l’oportunitat de la seva vida per aconseguir la presidència que es mereix.
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, artífex de la proposta de consens, ha mantingut converses amb Ollero, a qui no se li ha escapat l’orientació favorable a la candidatura de González Rivas. La número dos del govern espanyol no li ha amagat la idea que guia l’executiu de Rajoy, però Ollero l’ha avisat que no pot garantir que el tema de l’elecció del president del TC i la seva pròpia candidatura passin inadvertides als mitjans de comunicació. Acte seguit, en un gir que fonts del TC i de la Moncloa identifiquen com una estratègia d’Ollero, els contactes entre ell i Sáenz de Santamaría han sortit a la llum.
Les paraules de comiat pronunciades ahir per Pérez de los Cobos, que posen l’accent en la necessitat inexcusable del diàleg polític per resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat -un llegat en el qual s’adverteix la mà de la vicepresidenta-, remen en la direcció de González Rivas. No en la d’Ollero.
