El TC veta que el català sigui llengua prioritària en l’acollida d’immigrants

MadridFins a onze anys ha trigat el Tribunal Constitucional (TC) a resoldre sobre un dels temes més espinosos que tenia pendents: el règim lingüístic a Catalunya. I ho fa en un moment d’especial transcendència per al Procés amb la intenció de referendar la cooficialitat del català i el castellà, sense que una llengua prevalgui sobre l’altra. El ple de l’alt tribunal, per unanimitat, va dictar ahir sentència sobre quatre normes aprovades pel tripartit: la llei d’acollida d’immmigrants, el Codi de Consum, la llei del cine -totes tres del 2010- i la llei de l’audiovisual, que es remunta al 2005.

Els magistrats van treure la pols així a diversos recursos d’inconstitucionalitat presentats tant pel PP com per la defensora del poble en funcions el 2010, María Luisa Cava de Llano. Pel que fa als immigrants, el TC veta que el català sigui la llengua prioritària d’acollida. El tribunal considera que no es garanteix la formació en les dues llengües cooficials en condicionar l’accés a la formació en castellà a l’acreditació d’unes competències bàsiques en català. L’altra decisió de pes és que considera una quota “desproporcionada” l’obligatorietat de doblar o subtitular al català la meitat de les pel·lícules estrangeres que estipula la llei del cinema i determina que no poden excedir el 25%.

Feia una dècada que el Tribunal Constitucional maldava per trobar consens per resoldre sobre la realitat lingüística a Catalunya. I no ha sigut possible fins que s’ha remodelat per complet i ha arribat la fi de la presidència de Francisco Pérez de los Cobos. Era un dels deures principals que tenia el nou ple, i que ha resolt amb celeritat bo i fent equilibris.

Per aconseguir la unanimitat -com busca sempre amb qualsevol tema català-, ha intentat mantenir la coherència amb la jurisprudència a favor de la immersió lingüística que havia dictat el tribunal des dels anys 80 i alhora posar fre a la implantació d’un model a Catalunya en què el català passi per davant del castellà. Per això ha optat per resolucions interpretatives que, malgrat que desestimen els recursos del PP, marquen el camí a seguir a partir d’ara amb altres sentències sobre el règim lingüístic a Catalunya.

Codi de Consum

No es pot sancionar per no retolar en català

El TC toca una de les lleis més polèmiques del tripartit: l’obligació d’atendre també en català als comerços. Els magistrats consideren que “en l’àmbit de les relacions entre privats, no es pot establir un règim sancionador enfront a eventuals incompliments de la norma autonòmica”. Tenint en compte que el segon apartat de l’article impugnat, el 128.1, indica que els consumidors tenen dret a rebre en català “la informació de caràcter fix”, aquest advertiment del TC implica el veto a les multes contra els comerços que no retolin en català, però l’article no és declarat inconstitucional. O sigui que la prohibició es fa per via indirecta. De tota manera, caldrà esperar la publicació de les sentències -ahir només es va conèixer la part dispositiva i una nota de premsa molt breus- per aclarir fins on arriba aquest aspecte de la resolució.

Llei del cinema

Redueix del 50% al 25% la quota de pel·lícules a exhibir en català

El ple torna a tirar d’interpretació per tombar una norma del 2010 que no s’ha arribat a complir mai. Si bé desestima el recurs del PP, que recorria les sancions previstes a les sales que no complissin amb l’obligació de doblar o subtitular la meitat dels films estrangers, el TC considera “desproporcionada” aquesta reserva del 50% i ordena a la Generalitat que la quota no superi el 25%.

Acollida d’immigrants

Desestima la resta de recursos del Defensor del Poble

Mentre que tomba que els immigrants hagin d’acreditar unes competències bàsiques de català, el TC sí que admet que el català sigui la llengua de tracte preferencial. Segons la sentència de l’Estatut, el català no pot ser llengua d’ús “preferent” en l’administració, però sí “vehicular” en l’ensenyament.

Llei de l’audiovisual

El ple avala els mitjans en català però que no excloguin el castellà

El tribunal resol per segon cop en menys d’una setmana sobre la llei de l’audiovisual del 2005. Però aquest cop ho fa per donar la raó, en la majoria d’aspectes, al Govern. El PP va denunciar el 2005 que la norma donava un ús “desmesurat al català”. El TC els respon que la Generalitat no fa més que “perseguir la normalització lingüística”. És a dir, no considera inconstitucional, com demanava el PP, la previsió que la llengua que utilitza TV3 sigui sempre el català. El tribunal també avala que un dels criteris per a l’adjudicació de canals de televisió sigui el grau d’ús del català. Ara bé, en els dos casos hi afegeix un però: accepta que això sigui així “sempre que no suposi una exclusió del castellà” i que no hi hagi un desequilibri entre les dues llengües.

El que sí que tomba -i no té relació amb la llengua- és l’obligació dels mitjans de comunicació públics de separar clarament entre informació i opinió. És a dir, entre les notícies i les tertúlies. El TC entén que cal distingir entre llibertat d’informació i llibertat d’expressió, però també adverteix de la dificultat de separar entre les dues coses.