El TC desestima el recurs de la Generalitat contra la reforma que permet inhabilitar cautelarment càrrecs
Exposa que les multes no tenen un caràcter "excessiu i desproporcionat", com va al·legar Catalunya en la demanda
MadridEl ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs interposat per la Generalitat de Catalunya contra la reforma de la llei orgànica que regeix el mateix òrgan (LOTC) aprovada el 2015 i que li permet suspendre temporalment càrrecs públics que no facin cas de les resolucions.
L'òrgan jurisdiccional es remet a la sentència del 3 de novembre d'aquest any mitjançant la qual també es desestima el recurs formulat pel govern basc contra la mateixa llei i aclareix que el TC ha estat configurat com un "veritable òrgan jurisdiccional" i té potestat per executar les seves resolucions.
La Generalitat va impugnar l'article 92.4 d'aquesta normativa que preveu la suspensió temporal i la imposició de multes coercitives de 3.000 a 30.000 euros a les autoritats, empleats públics o particulars que incompleixin les resolucions del Tribunal, al·legant que es tractava d'un import "excessiu i desproporcionat" i que, per tant, confereix a les multes un caràcter sancionador o de càstig, postura que rebutja el tribunal.
En aquest punt la resolució aclareix que no es tracta d'una mesura sancionadora en sentit propi, "ja que no s'imposa amb finalitat" repressiva o retributiva, "sinó com a estímul per al compliment d'un deure jurídic. La seva finalitat no és imposar una sanció, sinó "garantir l'efectivitat i el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional", detalla.
La norma es podria aplicar en un futur pròxim a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui ja investiga el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per incórrer en una presumpta desobediència en permetre que es debatessin i votessin a la cambra catalana les conclusions per fixar el full de ruta de la ruptura amb Espanya en el marc de la deriva sobiranista.
La sentència, que compta amb els vots particulars de la vicepresidenta, Adela Asua, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol, exposa que la LOTC autoritza el tribunal a imposar aquestes multes coercitives des de la seva redacció originària, del 1979, i que la reforma –aprovada mitjançant proposició de llei del PP al Congrés– manté les multes amb una configuració "substancialment semblant a la que tenien en l'anterior redacció de la LOTC", ja que la diferència rau en l'increment de la seva quantia.
Les multes no són desproporcionades
Respecte a la postura de la Generalitat sobre que aquestes multes són "desproporcionades", en aquest punt l'òrgan jurisdiccional conclou que és el tribunal qui decideix la quantia de la multa un cop l'ha imposat, encara que respectant el principi de proporcionalitat.
Tampoc pot afirmar-se, afegeix la sentència, que el marge d'apreciació que la reforma atorga al TC respecte a l'existència o no de "circumstàncies d'especial transcendència constitucional" resulti arbitrari, com es va exposar en el recurs interposat.
La reforma del TC permet, a més, en els casos "d'especial transcendència constitucional" que adopti les mesures acordades per executar les sentències sense escoltar les parts. Després s'habilitarà un termini de tres dies per donar audiència als afectats i a la Fiscalia, després dels quals l'alt tribunal decidirà si ratifica o aixeca aquestes mesures extraordinàries.
