El TC andorrà estudia anul·lar la cessió de les dades bancàries dels Pujol

BarcelonaEl Tribunal Constitucional andorrà ha admès a tràmit el recurs de la família Pujol contra la comissió rogatòria que Andorra va concedir a la justícia espanyola i en la qual se centra la investigació de la família a l’Audiència Nacional. Si el Constitucional donés la raó als Pujol -té dos mesos per decidir- tota la informació bancària que Andorra ha transmès a Espanya a través de la comissió rogatòria no podria ser utilitzada pel jutge José de la Mata de l’Audiència Nacional en la causa oberta contra l’expresident. En la interlocutòria de l’alt tribunal, a la qual ha tingut accés l’ARA, s’accepta estudiar el recurs d’empara per presumpta vulneració de drets fonamentals. La família creu que tot el seu cas forma part de l’operació Catalunya -per treure draps bruts dels polítics independentistes- i que no se’ls ha garantit un procés “equitatiu”. El TC andorrà ha pres aquesta decisió tot i que la Fiscalia s’oposava a l’admissió a tràmit.

Amb què es basa la defensa de la família de l’expresident? El jutge Pablo Ruz va demanar el 2014 una comissió rogatòria a Andorra perquè li cedissin les dades bancàries de Jordi Pujol Ferrusola a la Banca Privada d’Andorra. La justícia andorrana l’hi va concedir i, posteriorment, s’han acceptat ampliacions per investigar també la resta de membres de la família. Per als Pujol, aquesta comissió rogatòria ha de ser revocada perquè va ser motivada per una informació publicada al diari El Mundo obtinguda il·lícitament. Segons el recurs de la defensa, al qual ha tingut accés l’ARA, tot prové de les revelacions de secret bancari -que a Andorra són delicte- obtingudes per la coacció de les autoritats espanyoles. La defensa s’agafa a la declaració a l’estiu del que va ser màxim accionista del BPA, Higini Cierco, que va confessar que directius del banc havien passat informació dels Pujol a la policia espanyola sota “amenaces” i “pressions”. Aquesta informació, segons la tesi dels Pujol, publicada a El Mundo el juliol del 2014 va provocar la confessió de frau fiscal de l’expresident i l’obertura de la investigació a l’Audiència Nacional. “Existeix una prova evident i incontestable que la comissió rogatòria troba el seu fonament en diversos delictes”, diu l’escrit. Afegeixen que l’estat espanyol buscava informació dels Pujol amb una “finalitat política” i ho defineixen com l’“antítesi de l’estat de dret”. “Només pot recordar temps foscos de la història europea”, afirma contundent l’escrit de la defensa presentat a l’alt tribunal, en referència a l’operació Catalunya. De fet, el comissari José Manuel Villarejo va explicar en seu judicial que va treballar amb l’excap d’afers interns Marcelino Martín Blas investigant polítics catalans per frenar el procés d’independència.

L’argument jurídic “clau”

La bateria d’arguments, però, no s’acaba aquí. Per a la defensa, el fonament jurídic “clau” (avalat, creuen, per la jurisprudència andorrana) és que la cooperació entre Andorra i Espanya ha vulnerat la legislació internacional. En el recurs, els Pujol afirmen que la llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners (LCPI) obliga, per executar una comissió rogatòria en territori andorrà, que el delicte perseguit en l’estat que demana la informació sigui també punible a Andorra. Una condició que no es compleix, segons els Pujol, perquè estan imputats per un delicte fiscal que no està recollit al país. El blanqueig de capitals en territori andorrà només és delicte si està relacionat amb la corrupció política, la qual cosa -argumenta la defensa- no s’ha pogut demostrar després de 46 mesos d’investigació a l’Audiència Nacional. És per tot això que la família Pujol considera que s’ha d’anul·lar la comissió rogatòria i frenar així la transmissió de dades bancàries dels Pujol.

El TC té dos mesos per decidir si dóna la raó als Pujol o coincideix amb la resta de tribunals d’Andorra que, fins ara, han avalat la cooperació amb Espanya.