Ernesto Ekaizer: "El PP tenia la il·lusió que la corrupció de Catalunya podia destruir el sobiranisme"

BarcelonaTercera sessió de la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya. Aquest dimarts a la tarda ha estat el torn de l'advocat i exjutge del cas Blesa Elpidio Silva; de l'advocat i membre del col·lectiu Drets, Agustí Carles, i del periodista Ernesto Ekaizer. Silva ha estat l'encarregat d'encetar la sessió posant en dubte la democràcia espanyola i l'ha qualificat de "postfranquista". "No hi ha separació de poders, perquè el poder judicial depèn del Consell General del Poder Judicial, que és un òrgan eminentment polític", ha asseverat.

De fet, Silva ha estat contundent en tota la seva intervenció i ha afirmat que si la policia investiga alguna cosa -com podrien ser les investigacions que haurien ordenat els comissaris de la Policia Nacional per localitzar casos de corrupció que afectessin líders sobiranistes- i no ho comunica a "l'autoritat judicial, ens situem fora de l'estat de dret". I davant d'aquestes evidències, l'exjutge ha afirmat que el ministeri de l'Interior és qui "ha orquestrat" l'Operació Catalunya. La policia, ha dit, no pot treballar "al marge del poder judicial", perquè ha advertit que podria ser un detonant per tornar a "règims autoritaris".

El diagnòstic de Silva, però, ha xocat amb les crítiques de la diputada del PP, Esperanza García, que ha posat en valor, precisament, la separació de poders que hi ha a l'estat espanyol i l'ha acusat de tenir "animadversió cap al PP". Precisament, ha retret a Silva que vinculi el govern del PP amb el règim franquista, una vinculació que l'exjutge s'ha afanyat a justificar afirmant: "Tothom sap la història d'aquest partit".

A diferència dels populars, tots els altres grups parlamentaris han agraït les explicacions de Silva, que ha acabat la seva intervenció demanant a la fiscalia que investigui aquesta trama per saber si és "un muntatge contra el govern espanyol". Per a Silva, els "principals interessats" a aclarir els fets "haurien de ser el ministre de l'Interior i el president Rajoy". En aquest sentit, el diputat de Junts pel Sí, Lluís Guinó, no ha descartat presentar una querella o "posar en coneixement del ministeri fiscal" tot el que s'ha explicat durant la comissió d'investigació.

El periodista Ernesto Ekaizer ha anat més enllà i, després d'exposar els detalls de la trama en una pissarra, ha apuntat directament al PP com a cervell de la trama: "El PP tenia la il·lusió que la corrupció de Catalunya podia ser una palanca de destrucció del sobiranisme". De fet, ha qualificat de "política criminal" les accions que porta a terme el govern espanyol per frenar el sobiranisme. Una qualificació que ha censurat totalment García i l'ha advertit d'incórrer a un "delicte" al fer aquestes afirmacions.

El periodista ha desgranat les relacions entre tots els actors de la trama i ha posat èmfasi, sobretot, en el paper del comissari Marcelino Martín-Blas, que ha explicat que és una "persona totalment del PP", tot i que després es va mostrar disposat, ha dit, "a fer tot el que calgués" per anar en contra dels populars.

El trencament del pacte entre CiU i PP, el detonant

Quan el 2012 PP i CiU van trencar el seu pacte de govern, això va ser "un daltabaix" i va ser el detonant que va desencadenar l'operació Catalunya. Així ho ha exposat el jurista i membre del col·lectiu Drets Agustí Carles, que també ha posat en el punt d'inici de la presumpta conxorxa el fet que l'Estat conegués tots els noms dels que es van acollir a l'amnistia fiscal. El govern espanyol es va comprometre a no investigar les persones que s'hi van acollir, però, segons Carles, aquest fet podria haver sigut el punt d'inici de les investigacions que "un grup de policies organitzats en una unitat d'intel·ligència no regulada" van dur a terme en el marc de l'operació Catalunya i que van destapar la fortuna que els Pujol tenien a Andorra.

El jurista de Drets considera que l'operació Catalunya no és una qüestió de "quatre eixelebrats", en referència als comissaris de la Policia Nacional que haurien dut a terme les investigacions, sinó que al darrere hi apunta el govern espanyol en bloc, començant pel mateix president, Mariano Rajoy; la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, perquè participaven i tenien informació de les reunions de la "comissió d'intel·ligència i també dels serveis de seguretat nacional".

Aquesta tercera sessió de la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya al Parlament arriba just la setmana que al Congrés PP, Cs i PSOE han liquidat la comissió que estava creada a la cambra baixa i acabarà al 30 de juny. Precisament, el diputat de Catalunya Sí que es Pot Albano Dante Fachin ha aprofitat la seva intervenció per retreure a populars, socialistes -que tampoc són presents a la comissió del Parlament- i als representants del partit taronja que n'hagin escurçat la durada al Congrés. La setmana passada va ser el torn dels periodistes de 'Público' Patricia López i Carlos Enrique Bayo, del periodista de 'Crónica Global' Carlos Quílez i de l'exdiputat de la CUP i també periodista David Fernàndez.