Sánchez busca la remuntada a Catalunya contra En Comú Podem
Presentarà a Barcelona un “govern de canvi” ple de cares conegudes com Robles i Borrell
BarcelonaAmb un partit que no rema a l’uníson i assetjat per l’amenaça del sorpasso després del pacte de Podem i IU, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, aterra aquesta setmana a Barcelona conscient que, si no vol que el 26-J sigui l’avantsala del seu declivi final, ha d’evitar que es repeteixi el pèssim resultat que el PSC va fer a Catalunya. Aquí, on abans es bastien les seves victòries, els socialistes van comprovar com En Comú Podem els menjava terreny per l’esquerra. Davant la seva segona oportunitat, Sánchez s’arromanga per recuperar el terreny perdut i desplaça l’epicentre de la precampanya fins a la capital catalana. I posarà tota la carn a la graella: ha cedit la que ha sigut la seva número dos, Meritxell Batet, com a cap de llista del PSC i diumenge tornarà a Barcelona per presentar els membres d’un hipotètic “govern del canvi” ple de representants de la vella guàrdia socialista que seguiran defensant el pacte a tres amb Ciutadans i Podem.
Remuntar els pitjors resultats de la història dels socialistes catalans en unes generals -la trajectòria ha anat dels 25 diputats del 2008 als 8 el 20-D-és el repte que té Batet al davant. Sánchez és conscient que el marge de millora del seu partit és limitat, si s’ha de fer cas a les enquestes, però que si hi ha un lloc clau per intentar-ho és, sobretot, Catalunya, on van ser invencibles en les generals fins a l’any 2011.
L’accent català al Congrés
Un cop Carme Chacón va renunciar a ser la cap de llista, Batet és l’aposta personal del líder del PSOE i, sabent que parteix d’un grau de notorietat inferior al de la seva antecessora, pretén reforçar-la amb la seva presència en campanya. “Ella té la mirada catalana i la força serena que exigeix Catalunya”, va dir ahir en la que va ser la posada de llarg de la candidata in pectore. Ella es va comprometre a representar al Congrés “el catalanisme que sempre ha liderat el PSC”. Sánchez va reiterar l’aposta del seu partit per reformar la Constitució. En el seu enèsim no al referèndum sobre la independència, va defensar que els catalans “votin un acord” .
A 45 dies dels comicis, Sánchez intenta fer-se fort, tot i les tensions internes del partit, per encarar unes eleccions que, al seu judici, no “són una segona volta” sinó “unes de noves”. De fet, si bé inicialment volia fer retocs mínims a la seva candidatura, finalment s’ha vist obligat a fer canvis rellevants en un context hostil. Mentre els socialistes valencians fan el sord a les directrius de la cúpula i exploren amb Compromís i Podem una entesa per al Senat, el secretari general intenta refer la llista per Madrid després de les vacants que van deixar Batet i Irene Lozano. Ahir va revelar qui serà la número dos: la magistrada del Tribunal Suprem Margarita Robles. El fitxatge va ser aplaudit pel PP perquè, tot i la seva vinculació amb el PSOE, es tracta d’un perfil constitucionalista en el qual no veuen risc de condescendència amb el referèndum que reivindica Catalunya.
Entre els ministrables que Sánchez presentarà diumenge en un acte a Montjuïc el nom de Batet sona amb força. Fins i tot com a vicepresidenta. També el dels exministres Ángel Gabilondo, Jordi Sevilla i Josep Borrell i el del catedràtic Gregorio Cámara, a qui el PSOE ja va encarregar la seva proposta de reforma constitucional. Tots ells formaven part del comitè de savis que van ajudar Sánchez a dissenyar el programa del 20-D i en el qual també hi havia l’expresident del Congrés i exlehendakari Patxi López. En total, tornarà a aterrar a Catalunya amb una vintena de dirigents entre els quals podria haver-hi independents. Tot i això, el seu projecte segueix pivotant al voltant de cares conegudes.
Diumenge, doncs, Sánchez farà esforços per projectar una imatge d’unitat del partit des de Catalunya. I és que, quan tot just ha aconseguit calmar les veus que qüestionen el seu lideratge des de la mateixa nit electoral del 20-D, ara ha de sufocar l’incendi que han atiat els socialistes valencians. El secretari general del PSPV, Ximo Puig, va deixar clar ahir que pensa seguir negociant amb Compromís i Podem, i va argumentar que al Senat ha de prevaler la identitat territorial. “No defensar el meu posicionament seria de covards”, va assegurar, tot i ser conscient que la decisió final està en mans de la direcció del partit, que s’oposa rotundament a una entesa que es podria llegir com un primer pas per pactar amb Podem després del 26-J. La líder de Compromís, Mónica Oltra, va revelar que la iniciativa va sortir del mateix Puig i no pas de la formació lila.
El PSOE serà especialment bel·ligerant amb Podem durant la campanya. Una prova la va donar ahir la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, recordant les crítiques dels d’Iglesias. “¿No érem el cortijo i la casta?”, va etzibar. Sánchez va acusar Podem d’haver “aturat el rellotge del canvi” quan es van negar a donar-los suport . Tot i això, la seva política de pactes després del 26-J serà la mateixa que la que ha defensat en els últims quatre mesos. “Estendré la mà tan a dreta com a esquerra”, va sentenciar donant a entendre que tornarà a proposar el govern a tres amb Podem i Ciutadans.
Tou amb C’s, dur amb Podem
De fet, el seu discurs va ser tou amb Albert Rivera, de qui va dir que representa la “dreta renovada amb qui es pot dialogar i acordar”, i dur amb Iglesias, a qui va retreure que no hagi sigut capaç de pactar per evitar que Mariano Rajoy segueixi a la Moncloa. Va arribar a dir, fins i tot, que en aquest procés de negociacions fallides ha trobat “joves polítics del segle passat” i va demanar als votants que es deixin seduir “per la bona política” i no per la que s’autoreivindica com “la nova política”. Una consigna que traspua la por de caure a tercera força a l’Estat.
Margarita Robles
Tot i ser magistrada de la sala contenciosa administrativa Tribunal Suprem, Robles ha estat sempre vinculada al PSOE. Entre els anys 2008 i 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta dels socialistes. Abans, va ser secretaria d’estat d’Interior del govern de Felipe González entre 1994 i 1996 i, l’any 1993, subsecretària de Justícia.