Sànchez optarà a presidir l’ANC si el secretariat rebutja Castro
Sectors de l’entitat auguren un “bloqueig” si no s’arriba al consens
Barcelona“Anem al bloqueig”. Aquesta és la frase més repetida aquesta última setmana entre els quadres de l’ANC, que avui han de decidir a Ripoll qui serà el nou president de l’entitat. Després de les eleccions de dissabte passat en què l’editora nord-americana i responsable de l’àrea d’internacional de l’ANC, Liz Castro, va superar per una trentena de vots l’actual president de l’entitat, Jordi Sànchez, els 77 membres del secretariat han d’acordar per majoria de dos terços la presidència i la resta de càrrecs orgànics de l’Assemblea. Segons les fonts consultades, ara per ara Castro no té assegurat aquest suport. Si l’editora, l’única que fins ara s’ha postulat com a presidenta, no ho aconsegueix, Sànchez optarà a intentar reeditar la seva presidència.
Castro va expressar ahir la voluntat d’optar al màxim càrrec per segon any consecutiu i de treballar “junts” per superar les discrepàncies internes. La decisió li havia comunicat prèviament a Sànchez, que ja ha dit que sigui l’editora la que, en un primer moment, se sotmeti a votació del secretariat. L’estratègia de l’actual president passa, segons les fonts consultades, per deixar que Castro perdi la votació dins el secretariat i després fer el pas. Sànchez, segons explica el seu entorn, no vol repetir el mateix escenari que l’any passat al secretariat de Cardona, en què va disputar obertament el càrrec a Castro, tot i que l’aspirant havia sigut la més votada pels socis, i ell el quart. La direcció va escollir-lo després d’un debat entre els dos candidats. “Han utilitzat això per desgastar-lo”, asseguren fonts pròximes a Sànchez, que critiquen que s’ha fet servir la idea que no va ser el més votat a les eleccions per “deslegitimar” la seva presidència.
Castro, precisament, ha sigut una de les veus més crítiques amb l’actual president, juntament amb el coordinador de mobilització, Josep Sabaté, Agustí Alcoberro i Pere Grau. Amb la intenció d’esperonar una llista alternativa, els crítics van posar-se en contacte, abans de les eleccions, amb l’ex cap de files de la CUP al Parlament, Antonio Baños, i l’expresident d’Òmnium Quim Torra -han sigut el tercer i el quart més votats-, i també es va valorar la possibilitat que fos un d’ells el que acabés liderant l’Assemblea.
Una tercera via
L’opció dels crítics era que o Torra o Baños presidissin l’entitat si guanyaven les eleccions. Però amb la victòria de l’editora ha sigut ella qui ha decidit presentar-se, tot i els recels entre alguns dels seus fins ara aliats. Si ni Castro ni Sànchez obtenen els dos terços de vots del secretariat, només un pacte entre les diferents famílies de l’entitat permetria trobar un desllorigador per escollir el president.
La partida de veritat, explica un dirigent, es jugarà avui al secretariat. “El tret de sortida l’ha de donar la primera votació”, assegura sense detallar quins escenaris s’obren en cas que ni Castro ni Sànchez obtinguin els suports. En aquest supòsit, diverses fonts consultades apunten que hi haurà un pacte de repartiment de poder entre els diferents sectors i que es cuinarà allà mateix. Amb quins escenaris s’especula? Un passa perquè els crítics plantin batalla a Sànchez -les opcions poden ser Quim Torra o Agustí Alcoberro- i tot acabi en un repartiment de la presidència i la vicepresidència. Una altra opció és apostar per un tercer dirigent de consens. Sigui com sigui, a l’ANC li espera avui un conclave decisiu.
El precedent del conclave de Cardona
L’any passat Jordi Sànchez va ser escollit president de l’ANC després d’haver-se enfrontat amb Liz Castro. La nord-americana havia sigut la més votada amb 5.093 vots, enfront dels 4.640 vots de Sànchez, que havia quedat quart, però el secretariat va optar per l’actual president. Des d’aleshores, cada decisió ha anat precedida d’un intercanvi de crítiques de partidisme: els crítics amb Sànchez l’acusen d’estar al dictat de CDC i als opositors se’ls veu pròxims a ERC i la CUP.
