Sánchez-Camacho nega que la resolució del TSJC obligui a imposar el castellà si un alumne ho demana
La presidenta del PPC assegura que és el Govern el que ha de fixar la proporció de llengües quan es faci la sol·licitud
BarcelonaLa presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha negat aquest dijous que la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el català a l'escola permeti imposar el castellà si un alumne ho demana. En una entrevista a TV3, Sánchez-Camacho ha assegurat que s'està fent una interpretació "malintencionada" del text. Segons la líder del Partit Popular català, el que fa la resolució és atendre la sentència del Tribunal Suprem a l'hora de desplegar un "model de bilingüisme integrador". Sánchez-Camacho ha afegit que és la conselleria d'Ensenyament la que ha d'establir, en aquest punt, la "proporcionalitat" de les llengües que es fan servir a classe. Alícia Sánchez-Camacho ha assegurat que ella mateixa no està d'acord "amb què cap llengua s'imposi per sobre d'una altra" i s'ha mostrat partidària del "bilingüisme integrador". Aquest és, ha afegit, el model que pretenia introduir el Tribunal Suprem i el que desenvolupa el TSJC amb la interlocutòria feta pública aquest dimecres.
Sánchez-Camacho ha convidat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a buscar la frase en què diu que "per un sol alumne" que ho demani s'ha de fer la classe en castellà. En aquest sentit, ha explicat la interpretació que s'ha fet de la resolució i ha afirmat que "queda molt cridaner, dir això". "Aquesta interlocutòria es basa en la sentència del Suprem que diu que mai una llengua pot ser imposada", ha afirmat.
Una interpretació ambigua
El jutge Santiago Vidal i el notari i professor de dret Lluís Jou també han advertit que la resolució [llegiu el text sencer] és ambigua, perquè explica una cosa en els fonaments del dret −en el text de la interlocutòria− i després no obliga a res la part dispositiva. Diu Jou aquest dijous a l'ARA: "S'ha d'exigir un mínim de claredat. Es mullen però no es mullen, i aquí és on entren totes les interpretacions polítiques i jurídiques [...] S'entesten que la Generalitat estableixi per decret, o com vulgui, unes hores d'ensenyament en castellà". I afegeix: "No interpreto que en aquesta interlocutòria es parli de la doble via. El que diuen és que a totes les aules hi hagi castellà i català, que, segons ells, és el que va dir el Tribunal Constitucional".
La resolució del TSJC obligaria a atendre la petició de les famílies que reclamen escolarització en castellà sigui en el curs que sigui i, ara, a més −si el TS no diu el contrari−, força a aplicar-ho per a tot el grup escolar d'aquell nen. De fet, la sentència del TS del febrer, en el seu redactat de fonaments −"però no en la resolució", remarcava ahir Rigau− diu també de manera ambigua que els fills dels demandants "amb els seus condeixebles" tindran el castellà com a llengua vehicular. No obstant això, cap sentència ni interlocutòria especifica quina proporció d'hores garantiria la consideració del castellà com a llengua vehicular.
La visió de Convivencia Cívica Catalana
Convivencia Cívica Catalana ho interpreta com a "bilingüisme", és a dir, un ús proporcional de català i castellà, però el mateix pronunciament del TC l'any 2010 deixava en mans de la Generalitat fixar aquesta proporció.
La visió de Sánchez-Camacho
La presidenta del PPC interpreta que quan el text parla d'"adaptar-se" es refereix al fet que s'ha d'introduir el "model de bilingüisme", i és en aquest punt on la conselleria d'Ensenyament ha de d'establir la proporció d'hores que ha de tenir cada llengua. La presidenta del PPC ha insistit diverses vegades en la proposta de fer un ensenyament trilingüe. Preguntada sobre la situació d'aquest model al País Valencià, en què manquen recursos per aplicar-lo tal com ella mateix ha admès, Sánchez-Camacho ha assegurat que s'hauria d'haver "planificat millor" i que s'ha d'implantar de forma "gradual i progressiva".