ERC i CUP afirmen que l'actitud de PSC i Catalunya en Comú davant l'1-O marcarà les opcions d'impulsar un futur govern d'esquerres

Barcelona"És possible un govern d'esquerres a Catalunya?". Per a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, l'actitud dels partits d'esquerres davant l'1-O serà clau per respondre a la pregunta que ha formulat aquest dijous la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). En una taula rodona amb presència de Núria Parlon (PSC), Xavier Domènech (Catalunya en Comú) i Anna Gabriel (CUP), la número dos dels republicans ha deixat clar que no es pot projectar un futur govern d'esquerres a Catalunya "sense tenir present l'oportunitat que tenen avui a les mans" amb el referèndum d'autodeterminació, una idea que, posteriorment, ha compartit la portaveu de la CUP.

"Cal començar a edificar l'espai de suma de les esquerres abans de l'1-O perquè el referèndum sigui la veritable porta a un procés constituent que serveixi per fer un país més just i més digne", ha insistit. Rovira ha subratllat que a Catalunya ja hi ha una majoria política progressista que aprova lleis i resolucions parlamentàries a favor de la renda garantida de ciutadania, del feminisme, de la igualtat i en contra de la pobresa energètica i habitacional. "Moltes de les lleis que hem aprovat no les podem aplicar sense ser un estat. Totes han estat recorregudes i suspeses en pocs o molts articles pel TC", ha recordat. "L'estat espanyol, que no ha deixat mai de ser immobilista, cada cop és més de dretes", ha afegit.

"La idea romàntica que l'independentisme és progressista i d'esquerres" l'ha qüestionat l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i membre de l'executiva del PSOE, Núria Parlon. Ella ha remarcat que "el govern espanyol no és l'Estat" i ha criticat la dicotomia que representa el referèndum de l'1-O. "Dieu que tot el que ve de l'Estat significa coartar la llibertat i que tot l'independentisme és progressista i d'esquerres. I això no és cert", ha subratllat una Parlon que ha rebutjat que "el debat identitari" se sobreposi a "la defensa de la igualtat".

"Hem de canviar el marc constitucional espanyol, recuperar els drets dels treballadors i defensar drets constitucionals lesionats, com el dret a l'habitatge", ha explicat, qüestions que, segons ella, es poden fer sense l'1-O sobre la taula i amb la unitat de les esquerres contra "les elits" i contra el govern del PP. Parlon ha apuntat, a més, que Catalunya "no té dret a l'autodeterminació", perquè l'ONU no li reconeix. "Una altra cosa és que tinguem dret a més autogovern i, per això, necessitem canviar la Constitució", ha insistit.

En tot cas, i tot i considerar que l'1-O no té garanties democràtiques per ser considerat un referèndum vinculant i criticar que el Govern situï la pressió sobre els ajuntaments, Parlon ha garantit que "la gent podrà votar lliurement en qualsevol municipi". "Els alcaldes i les alcaldesses no seran els culpables que no es pugui votar", ha reblat.

Es pot o es vol tenir un govern d'esquerres?

El coordinador de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, ha subratllat que és possible un govern d'esquerres a Catalunya i ha lamentat que alguns no ho hagin prioritzat en els darrers anys, en clara referència a ERC i també a la CUP. "Aquests partits han lluitat perquè hi hagi un govern d'esquerres o no? I hi lluitaran en el futur?", els ha preguntat. Segons ell, el proper govern de Catalunya estarà format pels partits d'esquerra, tant els independentistes com els no independentistes. "Decidirem més i amb més força si ho fem construint col·lectivament un nou projecte de país, que serà d'esquerres o no serà".

Domènech ha lamentat que a la Generalitat hi hagi "una majoria de dretes" i s'ha mostrat convençut que a Espanya hi ha motors de canvi que van més enllà de la independència de Catalunya. "No comparteixo la idea de dir que només és possible un canvi si guanya el 'sí' el dia 1 d'octubre, que ja veurem si hi ha 1-O", ha indicat.

L'última a intervenir ha sigut la portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, que, com Rovira, ha explicat que l'actitud dels partits amb el referèndum de Catalunya pot marcar les possibles aliances posteriors. "No és el mateix en absolut que aquest país pugui fer un referèndum i la gent pugui decidir lliurement, o que l'estat espanyol reprimeixi aquesta voluntat i passem a la pantalla d'eleccions autonòmiques com si no hagués passat res", ha opinat. "Lluny de debats identitaris", Gabriel ha parlat del referèndum com la capacitat dels catalans d'exercir la sobirania per decidir sobre tot, perquè el procés constituent que s'obriria després marcaria quin país volen els catalans.

Gabriel ha introduït un matís previ abans de parlar del que significaria un govern d'esquerres. "Què són les esquerres?", s'ha preguntat, tot just abans de plantejar que "avui dia dir-se d'esquerres i seguir defensant la pertinença a la UE genera contradiccions de base". La cupaire ha afegit que "ser feminista vol dir directament ser anticapitalista", per la lluita contra el patriarcat i que "si no s'acaba amb les concertacions público-privades díficilment es podrà entendre què vol dir ser d'esquerres".