PSC: resistir abans que remuntar
Cap de PolíticaEls militants no han aturat el ball de Miquel Iceta per oblidar el declivi del PSC. La victòria ajustada del primer secretari evidencia que els socialistes valoren la feina feta en temps convulsos per aguantar el tipus; també demostra que Iceta haurà d’escoltar alguna de les advertències de Núria Parlon per evitar que el PSC perdi del tot la batalla de l’esquerra.
Els militants socialistes han triat l’opció de resistir abans que la de remuntar. Evitar que la golejada sigui més grossa en comptes de llançar-se a l’atac costi el que costi. Iceta representa el continuisme d’aquest PSC postprocés, preocupat per salvar els pocs mobles que li queden i resignat a acceptar que les victòries formin part del passat. L’aposta de Parlon era ambiciosa -plantejar una batalla frontal als comuns renovant-se i fent girar el partit cap a l’esquerra-, però el missatge de rejovenir el PSC no ha calat en una formació on el 43,7% dels militants tenen més de 65 anys.
“Aquest és un gran partit”, deia orgullós Iceta. El cert, però, és que si exceptuem els municipis les úniques eleccions que pot guanyar un socialista són les seves primàries. La militància ha assumit aquesta realitat i espera resistir fins que el mapa dels partits, implosionat per la crisi i el procés, s’estabilitzi i permeti teixir una nova estratègia. El problema per als socialistes catalans és que el racó que pot ocupar en aquest mapa pot ser irrisori si es confirmen els auguris que vénen del PSOE. El partit ja dóna per perduts tots els vots fugats pel procés, però li quedava com a refugi brandar la marca socialista com a alternativa al PP. Si no hi ha sorpresa, això s’haurà acabat d’aquí pocs dies.
Les conseqüències del no
La campanya dels dos aspirants va centrar-se a refermar l’aposta del PSC per negar-se a fer president Mariano Rajoy encara que això suposi trencar la disciplina de vot. Ahir Iceta va afirmar que ho mantenia. No li queda més remei: si es fa enrere, el seu lideratge quedaria deslegitimat a la primera. Però si el PSOE consuma el viratge i el PSC ha d’anar a la contra de Ferraz, les conseqüències són imprevisibles.
Si només hi ha una multa, el PSC haurà de revisar el seu paper dins d’un PSOE més jacobí i conservador i mantenir uns votants que, veient com el partit fa de crossa del PP, poden confiar en En Comú Podem com a alternativa a l’Estat. Si hi ha trencament, la perspectiva és encara pitjor: una federació catalana del PSOE que fes front al PSC s’enduria el votant que ho és per tradició des de Felipe González, i els comuns podrien agafar l’altre tros del pastís fent-se valer com el vot útil.
Iceta té experiència, intel·ligència, és valorat per propis i aliens i n’ha vist de tots colors. Els militants li han donat permís per ballar en el repte més difícil, però si no aconsegueix canviar la música, el pròxim tema pot ser la marxa fúnebre.
