Rajoy podrà mobilitzar els Mossos quan “es colpegi l’estat de dret”
MadridEn ple debat sobre llibertat i seguretat, el govern espanyol va aprovar ahir un avantprojecte per regular aquelles situacions de crisi que no es poden abordar amb els recursos i procediments ordinaris. La Moncloa es va afanyar a desvincular-lo dels atemptats a París -cert, la normativa ve d’abans- però arriba en un moment de preocupació pública per amenaces com les del terrorisme jihadista. Casualitat o no, el text va rebre la llum verda del consell de ministres tres dies després del pacte entre el PP i el PSOE per prendre més mesures contra aquest tipus de violència i hores abans d’unes jornades dels populars sobre seguretat que avui clausura Mariano Rajoy.
La futura llei, si s’acaba aprovant, amplia les competències del president del govern espanyol, que podrà declarar la situació d’“interès per a la seguretat nacional”, un ambigu esglaó intermedi, a mig camí entre entre els estats d’alarma i d’excepció i les crisis de menys intensitat. Amb aquest text, l’Estat vol potenciar totes les eines que té a l’abast per fer front a aquells desafiaments que tenen “el denominador comú de colpejar els fonaments de l’estat de dret i posar en risc la llibertat i el benestar dels ciutadans”. La Moncloa va citar la ciberseguretat, el terrorisme, les catàstrofes naturals o la vulnerabilitat energètica. Entre els recursos públics que Rajoy podria mobilitzar per fer-hi front hi ha els cossos i forces de seguretat, entre els quals les policies autonòmiques com els Mossos d’Esquadra. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va negar que això suposi una invasió competencial: “No es tracta d’assumir el comandament de res sinó que tots posem els nostres instruments a disposició d’un assumpte en què, pel seu abast i preocupació dels ciutadans, tothom ha de col·laborar”.
Xoc competencial
El conseller de l’Interior, Ramon Espadaler, ja va avisar Madrid que, a l’espera de saber-ne la lletra menuda, si l’avantprojecte manté les intencions exposades ahir el Govern s’hi oposarà. Va assegurar que la Generalitat està disposada a “cooperar i coordinar-se” amb les altres institucions per fer front a situacions d’emergència; ara bé, va advertir que això no pot servir de pretext per “laminar i sostreure competències” autonòmiques. El conseller -que va lamentar les maneres de l’executiu central a l’hora de donar-los a conèixer el text- va subratllar que algunes propostes del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ja han hagut de ser desades en un calaix, com les escoltes telefòniques sense una autorització judicial prèvia. El Consell General del Poder Judicial en va qüestionar la constitucionalitat. Ara els òrgans consultius de l’Estat s’hauran de pronunciar sobre aquesta llei de seguretat nacional.
Conscient d’aquesta situació -i de la difícil tasca d’augmentar la seguretat sense limitar la llibertat- el govern espanyol va insistir que la situació d’interès per a la seguretat nacional “no pot implicar la suspensió de cap dret” ciutadà, en paraules de la vicepresidenta. Va marcar diferències amb l’estat d’alarma -que es va aplicar a Espanya durant la vaga dels controladors aeris l’any 2010- i el d’excepció, que comporten mesures extraordinàries.
L’objectiu, va explicar la número 2 de Rajoy, és “una millor coordinació” de personal i recursos, públics i privats. De fet, un dels punts controvertits és la possibilitat de recórrer a particulars si és necessari, sempre amb la corresponent indemnització. L’Estat preveu tenir un “inventari” detallat de tot el que pot ser imprescindible en cas d’haver d’encarar una crisi. Sáenz de Santamaría, però, va dir que aquesta opció no és una novetat, ja que hi ha antecedents en les lleis reguladores del règim local i, fins i tot, en la d’expropiació forçosa. En aquesta voluntat d’articular respostes més ràpides i eficaces es crea la figura del Comitè de Situació, que haurà de donar suport al Consell de Seguretat Nacional. Segons fonts governamentals, s’intenta poder comptar amb tots aquells individus, entitats o institucions que puguin col·laborar en la resolució del problema. Així, diuen, es podria sol·licitar la implicació d’ONGs que coneixen el terreny o d’empreses en cas que l’emergència, per exemple, afecti infraestructures bàsiques.
Coincidint amb el debat sobre la seguretat, els conservadors van aprovar ahir al Congrés de Diputats, en solitari, la reforma del Codi Penal, que inclou per primera vegada la presó permanent revisable. També es dificulta la llibertat condicional als corruptes que no hagin tornat els diners robats.
