DEBAT D’INVESTIDURA

Rajoy s’endú la primera derrota i es complica la reelecció a l’octubre

Mariano Rajoy no serà investit president aquesta setmana.
i Maiol Roger
01/09/2016
4 min

Enviat especial a MadridEl resultat va ser el que s’esperava, però el joc fa preveure que la investidura espanyola es complica cada dia que passa. El president en funcions, Mariano Rajoy, va perdre ahir la primera votació per a la seva reelecció. Seguint el guió previst, 170 diputats (els que sumen el PP, Ciutadans i Coalició Canària) van votar a favor del candidat popular, i la resta, 180, ho van fer en contra. Divendres hi haurà una segona votació on les xifres no canviaran. Rajoy confiava -i encara confia- que l’amenaça d’unes terceres eleccions faci recapacitar el PSOE o que un resultat adequat a les eleccions basques forci el PNB a moure’s. Unes opcions encara possibles, però que, pel to del debat, ple de retrets mutus, s’allunyen cada dia més.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Pedro Sánchez va tornar al faristol on havia perdut la possibilitat de ser investit al març amb els papers canviats amb Rajoy. Conscient d’això, i fart de la pressió perquè canviï el seu vot, va fer una dura primera intervenció en què va retreure al seu rival frases que havia fet servir contra ell en el debat del març. “Vostè deia que aquell acord no era més que una representació teatral”, li va recordar.

Còmode en la negativa

El socialista va centrar el seu discurs a justificar el seu no, una posició que defensa numantinament i en la qual se’l va veure còmode. Primer va presentar les seves polítiques com una “esmena a la totalitat” al govern del PP. Va citar les retallades, la reforma laboral i el tracte a Catalunya. Davant la defensa de la gestió del procés que va fer Rajoy dimarts, quan va enarborar la bandera de la unitat d’Espanya, Sánchez el va acusar de “perpetuar els errors de quan era líder de l’oposició” -en al·lusió a la sentència de l’Estatut-, i li va retreure la falta de diàleg amb la Generalitat. També va dedicar-se a fugar en els delictes per corrupció de què està acusat el PP. “És gairebé tot el Codi Penal!”, va etzibar-li abans de dubtar de l’efecte que poden tenir les mesures anticorrupció pactades amb C’s: “El primer partit imputat per corrupció no pot encapçalar la regeneració”.

L’eix de la seva intervenció el va dedicar a minar el principal argument de Rajoy per demanar la seva abstenció: que no té més remei que cedir per facilitar un govern del PP. Sánchez va denunciar les pressions dels populars i va deixar-li clar que no s’acovardirà: “Si cedíssim a les seves pressions, seria la legislatura del xantatge”, va apuntar, augurant els arguments que es trobaria amb un Rajoy reescollit. “Si per una mal entesa responsabilitat d’estat haguéssim d’aprovar la seva presidència, després hauríem d’aprovar els pressupostos, mantenir una legislació laboral desaprensiva i acceptar les retallades socials. Sempre pel bé d’Espanya, entès segons els seus criteris”, va il·lustrar el socialista.

El candidat popular no va fer cas de les advertències que dimarts li van arribar fins i tot dels seus socis, Ciutadans, amb el portaveu Juan Carlos Girauta alertant-lo que s’havia de guanyar la investidura. Rajoy es va prendre la rèplica com si es tractés d’un debat de política general, i en comptes de buscar el suport que necessita del PSOE, va intentar noquejar el candidat socialista. Va iniciar el discurs amb burles i va acabar amb contundència. El to li va servir per portar l’èxtasi a la bancada del PP, però també per fer més sòlida la posició del PSOE.

A estones, el debat es va tornar una competició sobre qui dedicava més retrets a l’altre. En ocasions sobre la gestió governamental, com quan el president en funcions va recordar la crisi econòmica iniciada amb el PSOE. En altres moments, directament amb desqualificacions: “Si la seva opinió sobre el PP i la meva persona és que som la quinta essència de tots els mals, i a pesar d’això tenim 52 escons més, ¿pot explicar a la cambra què opina de la seva executòria al capdavant del PSOE?”, va preguntar-se Rajoy, que va sentenciar: “Si jo sóc tan dolent com ha descrit, vostè és pèssim”.

No va deixar altra opció de futur a Sánchez que resistir en el no. El socialista no només és presoner de la seva contundència, sinó també de l’amenaça de Podem, que va dibuixar un contundent discurs d’oposició amb la bandera de ser l’únic partit “fiable” contra Rajoy. Tot i que Iglesias i els partits catalans l’empenyen a mullar-se sobre la possibilitat d’abanderar una alternativa (amb la condició del referèndum, en el cas dels independentistes), el socialista ha sigut ambigu i ahir no va considerar-ho. Tampoc va obrir-se a l’opció de buscar un candidat de consens entre els grans partits. Una possibilitat que ahir suggeria, als passadissos, Albert Rivera.

Posicions a l’espera

Mentre Podem li recorda a Sánchez que hi ha alternativa, hi ha veus internes al PSOE favorables a l’abstenció. Una davallada electoral a les basques i les gallegues del 25-S pot remoure les ja agitades aigües socialistes. Si el PSOE convoca un comitè federal -sempre ho fa després d’uns comicis- els barons poden forçar Sánchez a un canvi que ahir no s’albirava.

Tampoc al PP el preveien, ja dedicats a culpar els socialistes d’unes terceres eleccions. Si els socialistes no cedeixen, el pla B de Rajoy és que el PNB hagi de cedir els seus vots si Íñigo Urkullu depèn dels populars després de les eleccions basques. Independentment de quina sigui l’aritmètica final, Rajoy també es va complicar aquesta opció. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, va lamentar que no fes cap mínim gest per atraure’ls. “Ni vostè vol que el votem, ni nosaltres volem votar-lo”, va deplorar Esteban, que no obstant va mostrar-se “obert al diàleg”.

Rajoy també haurà d’obrir-se al diàleg si pretén ser investit a l’octubre: amb Sánchez els ponts estan trencats, i C’s avisa que l’acord caduca demà. La sensació a Madrid era de jornada estèril. No només perquè el candidat no sortirà investit aquesta setmana, sinó perquè no hi ha un canvi d’actitud. Els principals partits segueixen instal·lats en l’intercanvi de retrets que fins ara ha bloquejat la política espanyola. L’únic canvi del debat és que activa el rellotge de les terceres eleccions, cada cop més a prop. Queden 116 dies per al 25 de desembre.

stats