La data de Rajoy per comparèixer en el judici del cas Gürtel viola el dret constitucional de defensa

MadridLa proposta de Mariano Rajoy de prestar declaració testifical en el judici del cas Gürtel per videoconferència i, a més, fer-ho el 26 o 27 de juliol, serà objecte d'una resolució del tribunal, però fonts jurídiques assenyalen que la data suposaria una alteració de l'ordre programat per al judici oral. Perquè Rajoy és testimoni de l'acusació i per les dates apuntades pel president del Partit Popular ja estaran declarant testimonis de les defenses.

En les diligències d'ordenació que comunica la lletrada de l'administració de justícia de l'Audiència Nacional, Carmen Calvo, a les parts, s'assenyala que les proves testificals proposades per les acusacions s'acaben el 7 de juny del 2017. Aquest dia comença la prova de testimonis de les defenses dels acusats, ja admesa, i aquesta fase s'estén fins al 28 de juny, quan començarà la fase testifical i pericial, que, segons una altra diligència d'ordenació, s'estén fins al 10 de juliol inclusivament. El judici oral, per tant, ja haurà tancat la fase dels testimonis de les defenses quan vol declarar Rajoy, el 26 o 27 de juliol.

Problema: Rajoy és testimoni de l'acusació popular Advocats Demòcrates per Europa (Adade). Per tant, si s'autoritza la seva declaració en aquestes dates, compareixerà després dels testimonis de les defenses. I no sembla possible: la prova de l'acusació s'ha de celebrar abans de la prova de la defensa tenint en compte que aquesta última gaudeix del dret constitucional a contradir les proves que presenta l'acusació.

Adade, segons fonts d'aquesta acusació, presentarà aquest dimarts, dia 23 de maig, al·legacions sobre l'escrit de la secretaria general de Presidència de govern del 12 de maig sobre la modalitat i dates de la declaració de Rajoy. Aquest escrit va ser traslladat a les parts aquest dijous, dia 18 de maig, per la qual cosa el tribunal pot rebre al·legacions.

El tribunal va resoldre en una acta del 19 d'abril que Rajoy havia de prestar declaració "havent de comparèixer el testimoni davant el tribunal en la data que s'assenyali segons calendari fixat per al judici amb aplicació, si escau, de les previsions necessàries pel que fa a la seva citació per evitar pertorbar l'adequat exercici del seu càrrec". Perquè, segons assenyala, aquest "règim jurídic processal és l'expressament previst pels articles 702 i 703 de la llei d'enjudiciament criminal".

El 28 d'abril, el tribunal va lliurar "ofici a la Presidència d'aquesta Audiència a l'efecte de gestionar l'assenyalament de la prova testifical admesa". L'ofici s'envia a la Moncloa el 8 de maig, que contesta el 12 de maig, amb entrada el 18 de maig a l'Audiència Nacional. "S'informa que, tenint en compte l'agenda del president del govern prevista per als pròxims mesos, les dates més adequades són el 26 o 27 del mes de juliol", comença l'escrit. El president s'acull a l'article 731 bis de la llei d'enjudiciament criminal: fer la declaració per videoconferència.

Segons diu l'escrit, "la compareixença física del president del govern davant del tribunal havent de desplaçar-se a San Fernando de Henares, implicaria un desplegament important de recursos públics, i seria mes convenient la videoconferència, la qual constitueix un mitjà de prova habitual i ordinari en els processos penals".

Fonts jurídiques assenyalen que la declaració per videoconferència és més aviat excepcional que habitual. Però la Moncloa addueix també "raons de seguretat […], ja que un eventual desplaçament a la seu física del tribunal o bé una possible constitució d'aquest [tribunal] al despatx oficial del president suposaria tot un conjunt de mesures de seguretat certament desproporcionades". A més, assenyala, la videoconferència "constitueix el mitjà més adequat tenint en compte la intensa activitat del president del govern, amb nombrosos actes i reunions previstos tant dins com fora d'Espanya".

Si accepta la videoconferència el tribunal haurà de canviar el criteri establert en la sentència del 19 d'abril. El magistrat ponent, Ángel Hurtado, contrari a la declaració de Rajoy enfront de la majoria dels magistrats Julio de Diego i José Ricardo de Prada, ja va proposar en el seu vot particular que, en tot cas, declarés per videoconferència.

La impressió és que Rajoy ni tan sols ha dissimulat a l'hora de considerar la seva declaració testifical –o la col·laboració amb l'administració de justícia– com una activitat secundària enfront d'"actes i reunions" que té en agenda.

Ni traslladar-se a San Fernando de Henares constitueix un problema de temps o de seguretat, ni es justifica acudir a actes polítics o reunions internes del seu partit, per exemple, abans de prestar declaració, ni sembla raonable deixar-la per als dies en què pràcticament comença el seu període de vacances.