Rajoy amenaça Puigdemont amb la via penal
L’executiu espanyol recorre al TC els pressupostos del referèndum i avisa tant el Govern com els alts càrrecs
MadridA sis mesos del referèndum, el govern de Mariano Rajoy engreixa la maquinària definitiva perquè no se celebri i amenaça amb la via penal davant del Tribunal Constitucional (TC) tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com tots els consellers i bona part dels alts càrrecs que tenen a les seves mans executar les partides per a la votació. El consell de ministres va enviar ahir a l’alt tribunal els pressupostos de la Generalitat. No és una “impugnació més”, i el recurs ho deixa ben clar. L’executiu espanyol alerta el TC del “compromís inequívoc” dels partits independentistes de “culminar” el procés amb un referèndum i demana tallar de soca-rel tota font de finançament amb diners públics.
L’encarregada d’anunciar-ho va ser la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que va tornar ahir a la roda de premsa posterior al consell de ministres com a titular d’Administracions Territorials. En concret, Rajoy demana la suspensió de la disposició addicional 40 -la que fa referència al compromís explícit del Govern amb el referèndum- així com de les partides de processos electorals, consultes populars i processos de participació ciutadana identificades als articles 4 i 9 de la llei de pressupostos. Aquest recurs afectaria els 5,8 milions d’euros que els pressupostos de la Generalitat del 2017 destinen al referèndum -5 milions per a processos electorals i 0,8 per a processos participatius-, fet que podria incloure també el procés constituent.
Puigdemont promet persistir
El xoc institucional emprèn així el camí que la Generalitat ja preveia. La novetat, però, és que el govern espanyol insta el TC a notificar i advertir també el secretari general del Govern, el secretari general de la Vicepresidència, la interventora general de la Generalitat, la directora de Contractació i la directora general de Pressupostos que si no acaten la suspensió i tiren endavant el referèndum s’hauran d’enfrontar a possibles “responsabilitats, fins i tot penals”. L’objectiu de Madrid és impedir que en un hipotètic futur judici, els imputats al·leguin desconeixement de les decisions del TC, tal com va fer l’exconseller de Presidència Francesc Homs davant del Tribunal Suprem.
Fonts del Govern van denunciar ahir que s’apunti a càrrecs que no són polítics quan saben que tiraran endavant amb el referèndum fins a les últimes conseqüències. Carles Puigdemont va insistir que la suspensió i previsible impugnació no impedirà el referèndum. Des de Nova York, va garantir que el Govern utilitzarà “l’ampli marge de maniobra” que creu que encara deixen els pressupostos. Una de les vies, tal com va avançar l’ARA, és aprofitar els fons de contingència, disponibles per a imprevistos, que no figuren enlloc en el recurs del govern espanyol. A més, Puigdemont va defensar que, tot i l’advertiment que rebrà del TC, ell segueix “mantenint la competència” per convocar “eleccions i consultes”. El vicepresident, Oriol Junqueras, va afegir que el govern espanyol posa “traves” a uns “pressupostos expansius”.
Més recursos de PP, PSOE i C’s
Santamaría va desacreditar el procés i va criticar la tramitació dels comptes. “A més de no respectar les lleis tampoc respecten el primer curs de dret parlamentari”, va asseverar sobre l’avís d’inconstitucionalitat del Consell de Garanties i el fet que s’aprovessin dues esmenes “antagòniques” sobre el referèndum. Aferrant-se al baròmetre del CEO, va asseverar que l’independentisme “no va enlloc” i que “cada cop el segueix menys gent”. “No té cap empara internacional. Mai ningú com Puigdemont i Romeva han fet tants quilòmetres per caminar tan poc”, va afegir sobre el seu viatge.
El recurs del govern espanyol s’avança als ja anunciats per PP, PSOE i Ciutadans. Els socialistes van anunciar ahir que igualment presentaran dimarts un recurs davant del TC. En aquest cas, no demanaran la impugnació de les partides per a processos electorals perquè el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ja va dir que eren constitucionals.