Rajoy amenaça el Govern i les empreses que aportin urnes

Madrid / BarcelonaEl govern espanyol augmenta els decibels davant dels passos de la Generalitat per preparar el referèndum. En aquesta nova legislatura, Mariano Rajoy s’havia destacat per no anticipar la resposta a les accions de l’executiu català fins que no es materialitzessin amb un text legal. Així va actuar, per exemple, amb els pressupostos. Però l’anunci d’acord del Govern per comprar les urnes ha incrementat el nerviosisme a la Moncloa, que ahir va deixar entreveure les cartes.

El portaveu de l’executiu espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, s’hi va referir en la roda de premsa posterior al consell de ministres a la Moncloa i va recordar que “el Tribunal Constitucional ja va dir al febrer que impediria la celebració del referèndum”. De moment, segons ell, només “hem vist un anunci d’un anunci”, però “si això es tradueix en fets la fiscalia hi intervindrà”, una asseveració que ressonava greu, ara que el ministeri públic dirigit per José Manuel Maza està sent qüestionat per la seva poca independència respecte al govern espanyol.

El portaveu de l’executiu va assenyalar també les empreses que es puguin vincular a aquesta compra d’urnes, i va recordar que la sentència del TC també les apunta, de manera “meridianament clara”, si participen en accions encaminades a celebrar el referèndum.

El govern espanyol, però, haurà de sustentar els seus arguments a la fiscalia en la intenció de l’executiu de fer un referèndum, però la Generalitat l’hi posarà difícil perquè pugui agafar-se a la licitació. El concurs, que es publicarà aviat al DOGC, estarà circumscrit en l’àmbit d’unes eleccions autonòmiques, i les comunitats tenen competències per comprar urnes, com ho demostra el fet que Andalusia en té de pròpies des del 2000.

Tot i això, Rajoy ja assenyala el Govern i les empreses. Fins ara, havia evitat advertir directament les companyies que participessin en els actes preparatius del referèndum, i havia concentrat la resposta legal als governants catalans i als membres de la mesa del Parlament. Tot i així, la fiscalia sí que va posar la pressió sobre les companyies el mes passat, quan va demanar informació a una vintena d’empreses sobre els contractes relacionats amb la hisenda pròpia i amb el servei d’intel·ligència, dues de les estructures d’estat que el Govern ja està començant a desplegar. Arran de la consulta del 9-N, les companyies que hi van participar es van veure involucrades en el judici, però ho van fer com a testimonis, i no com a acusats. La fiscalia pretenia demostrar que el Govern les va pressionar per continuar amb els preparatius de la consulta després de la prohibició del Tribunal Constitucional.

Per la seva banda, el delegat a Catalunya, Enric Millo, va criticar que l’executiu català es dediqui a “llençar” els diners amb “despeses inútils”. “Dedicar diner públic que és de tots a una despesa innecessària i inútil destinada a activitats que no s’acabaran portant a terme és clarament una molt mala manera de gastar els diners”, va afirmar des de l’aeroport del Prat en el marc de la inauguració del vol directe Barcelona-Xangai.

Millo va considerar l’acord per comprar urnes com una constatació més de la “política erràtica” de l’executiu català en matèria de despesa pública i el va instar a destinar els recursos per atendre la necessitat dels catalans. L’anunci tampoc va agradar al president de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que va titllar la compra d’urnes d’“anecdòtica” i va instar el Govern a tenir debats de “més profunditat” sobre el referèndum, com la sol·licitud d’empara a la Comissió de Venècia.

La prova de la “determinació”

Mentre a Madrid ja avisaven de l’actuació de la fiscalia un cop es materialitzi la compra d’urnes, els dirigents independentistes treien pit per la “determinació” del Govern per fer el referèndum. El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, des de Nova York, va titllar l’anunci de “senyal inequívoc” de compromís amb la votació. “El nostre compromís amb el mandat democràtic és total i absolut”, va ressaltar el vicepresident, que ha afegit que aquest és només el primer pas per aconseguir que els catalans puguin votar, i va advertir que l’engranatge no s’aturarà. “L’arquitectura del referèndum està perfectament definida”, admetia també Junqueras des de la distància. En la mateixa línia, el president de JxSí, Jordi Turull, també va assegurar que la compra d’urnes és la “prova de la determinació absoluta” del Govern i el Parlament a l’hora de fer la votació. La CUP també va valorar positivament l’anunci però va reclamar que es fixi també data i pregunta.

Meritxell Borràs, la consellera de Governació i responsable d’impulsar l’acord marc que habilitarà les empreses per comprar les urnes, va defensar les competències de la Generalitat per fer-ho en el marc autonòmic i va evitar afirmar que la licitació era per al referèndum. La fórmula per comprar les urnes va generar controvèrsia al Govern: Borràs no volia assumir el tràmit en solitari, tenint en compte que l’executiu havia acordat assumir totes les accions per al referèndum en acords col·legiats. La solució que s’ha acordat, finalment, passa perquè la compra la faci l’executiu en ple i Borràs impulsi només l’acord marc com a pas previ per fer la compra d’urnes.

En el moment que el Govern hi posi la rúbrica, l’executiu espanyol examinarà la licitació per trobar la via per impugnar-lo. L’objectiu: aturar el referèndum als tribunals abans que hi hagi urnes.