Rajoy no afluixa i posa ara Romeva en el punt de mira

MadridHan canviat els noms, però no les amenaces. L’estratègia de Mariano Rajoy no s’ha desviat ni un mil·límetre malgrat el relleu al capdavant del Govern i la nova correlació de forces al Congrés de Diputats. Si durant l’anterior legislatura va centrar bona part de la seva lluita a carregar contra Artur Mas, ara ja es prepara per desactivar el govern de Carles Puigdemont i el seu full de ruta. Primer va ser l’amenaça de diumenge. “No en deixarem passar ni una”, va dir el president en funcions del govern espanyol. El segon pas va ser enviar a analitzar als serveis jurídics de l’Estat la presa de possessió del nou president, en què va obviar el rei i la Constitució. Felip VI s’hi va unir esquivant rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. I ahir la portaveu de l’executiu popular, Soraya Sáenz de Santamaría, ja va posar un tercer nom a la diana: Raül Romeva.

La Moncloa també ha encarregat als serveis jurídics que analitzin les competències del nou conseller d’Exteriors, el primer en un govern català. Un càrrec que, paradoxalment, existeix en la majoria de comunitats autònomes, malgrat que és de rang inferior [vegeu el complement]. “Analitzarem totes i cada una de les actuacions de la Generalitat o del Parlament, perquè hi ha una declaració d’independència que ha sigut declarada nul·la pel TC, que no pot produir efectes, i de la qual s’ha donat coneixement particular a alguns responsables polítics”, va assegurar Sáenz de Santamaría, que va recordar que Puigdemont ocupa ara el lloc d’un Mas que va ser “apercebut” per l’alt tribunal.

L’última amenaça continua sent l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que preveu la suspensió de l’autonomia. El ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos, va amenaçar en aquest sentit ahir des de Brussel·les, assegurant que l’Estat l’aplicarà “si es donen les circumstàncies”. El govern espanyol està “vigilant” davant qualsevol pas en fals, amb els seus lletrats buscant les pessigolles a la Generalitat.

Reconeixement al nou Govern

Mentre el PP s’atrinxera, amb el suport testimonial de Ciutadans -que ahir va defensar que a Andalusia es pugui estudiar català, gallec o basc com a assignatura optativa a les escoles-, el PSOE i Podem comencen a intentar refer ponts amb la Generalitat. Tant el líder socialista, Pedro Sánchez, com el del partit lila, Pablo Iglesias, van trucar ahir a Puigdemont amb la intenció de refer el diàleg amb Catalunya. Els dos van conversar durant vint minuts amb el nou president i es van posar d’acord per seguir en contacte. Sánchez va transmetre-li el compromís del PSOE per reformar la Constitució en sentit federal, i Iglesias el desig de celebrar un “referèndum legal” a Catalunya. També va rebre les trucades del lehendakari Íñigo Urkullu -que es va disculpar pel retard en la felicitació perquè va enviar la carta al Parlament- i del president valencià, el socialista Ximo Puig, a qui Carles Puigdemont va agrair els últims canvis en la política lingüística.

Tempesta política al Senat

Els gestos del PSOE per recuperar la sintonia entre Ferraz i Convergència no acaben aquí. Per exemple, Sánchez va retreure a Felip VI que no rebés Forcadell. El cap de setmana, en el seu comiat com a president, Artur Mas va assegurar que farien el que es pogués per evitar que tornés a governar Mariano Rajoy. La declaració d’intencions va quedar eclipsada per la decisió de fer un pas al costat, però la decisió del PSOE de cedir fins a quatre senadors a Esquerra i Democràcia i Llibertat (DL) perquè tinguin grup propi a la cambra alta ha fet saltar les alarmes al carrer Génova. El govern del PP ho considera un “error” i pregunta a Sánchez fins on està disposat a cedir per governar.

Els barons socialistes també s’han unit a la tempesta política. El president extremeny, Guillermo Fernández Vara, va titllar-ho “d’incomprensible”, una opinió a la qual es va sumar el president de l’Aragó, Javier Lambán. “Considerem indesitjable qualsevol col·laboració amb els independentistes”, va sentenciar. El portaveu socialista al Senat, Óscar López, va haver d’acabar sortint a donar explicacions. Va assegurar que la decisió és “perfectament explicable” perquè no hi ha “cap pacte”. “No hi ha res pactat”, també asseguraven els republicans.

L’aparell mediàtic madrileny, però, ja posa al mateix calaix l’anunci de Puigdemont de descartar una declaració unilateral d’independència amb el gest del PSOE de cedir 4 senadors. Rajoy inicia demà a Zamora una gira per diferents ciutats espanyoles que ha de servir, segons fonts populars, per reclamar que la força més votada el 20-D governi. El petit idil·li entre el bipartidisme per a la configuració de la mesa del Congrés ha mudat de cop i l’argumentari del PP dels pròxims dies serà abonar la idea que “Sánchez està iniciant la ruptura amb Espanya”.

Catorze comunitats tenen alt càrrec d’exteriors

El govern espanyol busca la fórmula per frenar la consolidació de la conselleria d’Afers Exteriors, acabada de crear, però el cert és que només tres de les disset autonomies no tenen un alt càrrec responsable d’aquesta àrea. De fet, la Generalitat ja tenia un secretari general -Roger Albinyana- fent una tasca molt similar a la que liderarà l’exeurodiputat d’ICV. L’única diferència en tots aquests casos és el rang que s’atorga als titulars d’aquesta responsabilitat, ja que Romeva és l’únic conseller de la matèria, cosa que demostra fins a quin punt és central un àmbit que el PP ja va voler limitar amb una llei d’acció exterior espanyola que pretenia recentralitzar les competències.

Tanmateix, Andalusia i el País Basc disposen de secretaries generals d’Acció Exterior als respectius governs, mentre que onze executius autonòmics més tenen direccions generals gairebé homòlogues -per a relacions exteriors o simplement europees-. Els altres tres executius no tenen càrrecs amb aquest àmbit en el nom, però altres àrees gestionen aquesta responsabilitat. A Astúries se n’encarrega el conseller de la Presidència, a Castella i Lleó la directora general de Relacions Institucionals, i a Navarra el delegat a Brussel·les.