Rajoy admet que ha sigut massa tou amb la corrupció
Demana a tots els espanyols que l’ajudin a seduir els dos milions d’independentistes
MadridA Mariano Rajoy no li agraden les entrevistes, ni quan són davant d’un públic afí. Ahir el president del govern espanyol, però, es va deixar interrogar en presència de part de l’elit madrilenya, concentrada al luxós Casino de Madrid. Era el primer cop que ho feia aquesta legislatura en un lloc tan emblemàtic. Amb els motors en marxa ja cap a les eleccions espanyoles del 20 de desembre, va aprofitar l’ocasió -entre tocs d’humor i enrocament en el discurs en qüestions com la catalana- per admetre que el PP no ha gestionat bé els casos de presumpta corrupció que els esquitxen.
Jugar a casa -hi havia la plana major del seu govern i del partit i organitzava el dinar el fòrum del diari Abc i Deloitte- no va ajudar-lo a escapar dels dards que li ha llançat els últims dies el president d’honor del PP, José María Aznar. Fins a cinc vegades el presentador de l’acte, el periodista de la Cope Ángel Expósito, va preguntar-li si calia reaccionar diferent davant l’efecte de Ciutadans. Sense èxit: va topar amb un mur cada cop més alt. “Jo no polemitzaré amb Aznar perquè m’he de dedicar a convèncer els espanyols que és bo que el PP segueixi al govern”, va limitar-se a dir. Rajoy no va respondre res més. “Si vostès no defalleixen a preguntar, jo tampoc a cenyir-me a la primera resposta”, va dir amb ironia.
L’ombra de Rato
El president del govern espanyol no va aportar res de nou al seu discurs. Cap possible canvi d’estratègia davant l’efecte Ciutadans i les crítiques de part del seu partit. Va recordar que el PP ja ha vençut en les europees i les municipals en els pitjors moments de la legislatura. I que quan arribin les generals ja serà un moment molt diferent perquè ja no hi ha “un país que s’esfondra com era aquella Espanya del 2011”. Ara bé, en el col·loqui va permetre’s certa autocrítica. Va assegurar que la corrupció ha sigut, amb diferència, el principal dany electoral que han patit els conservadors. Molt més que la gestió de la crisi econòmica.
Per primer cop, i el mateix dia que Rodrigo Rato declarava per presumptes delictes fiscals, corrupció i blanqueig, va admetre haver sigut massa tou amb els casos de presumptes irregularitats. Per a Rajoy, “probablement tenen raó” els que el critiquen per “no haver reaccionat ràpidament” i haver sigut “timorats”, excessivament tímids, amb els diferents escàndols dins del partit. “Podríem haver sigut més ràpids i diligents”, va afegir. En preguntar-li si el cas Rato podria afectar els resultats als comicis espanyols, va assenyalar que “les coses que se li poden atribuir a una persona o altra” sí que poden ser perjudicials, però al mateix nivell que pot perjudicar la reforma laboral o la reducció del dèficit públic.
Inflexibilitat amb el procés
És en el capítol de Catalunya, a part de l’econòmic, quan a Rajoy se’l veu més relaxat. I més quan té davant un públic receptiu. El líder popular va defensar el PP com a únic partit que garanteix la unitat d’Espanya i va mostrar-se inflexible amb el procés. Si bé va mostrar-se disposat a “recompondre la fractura que s’ha obert” en la societat catalana, ja va advertir que no perdrà “ni un minut a satisfer els que tenen com a únic nord la desobediència de les lleis”. Però ¿com tornar la il·lusió en Espanya als més de dos milions de persones que han votat per la independència? Rajoy segueix apostant per fer “pedagogia” als catalans, però demana ajuda. “Això no ho pot fer sol el govern espanyol”, va insistir. Per això, per primera vegada, va fer una crida a tots els espanyols a bolcar-se a seduir els catalans que volen marxar de l’Estat.
El govern espanyol creu que és una “insensatesa” que se l’acusi d’“immobilisme” amb Catalunya quan ha parat els peus al “desafiament” del president de la Generalitat. Per a Rajoy, Artur Mas és “l’únic responsable” de la fractura per haver-se allunyat de la “centralitat” i aliar-se amb els “radicals”. El president espanyol no va voler entrar en el terreny pantanós del debat sobre l’educació a Catalunya i si als joves catalans se’ls “adoctrina” tot i la insistència del periodista de la Cope. Fins a dues vegades Expósito va preguntar si seria necessari retirar la competència autonòmica en educació. Rajoy va limitar-se a demanar lleialtat a la legislació de l’Estat i va negar un dels “tòpics que circulen”: que cada govern, quan arriba a la Moncloa, canvia l’educació. “Això és fals. A Espanya només han entrat en vigor dos sistemes educatius: el de Franco i el del PSOE”, va dir.
Sorprenentment, Rajoy es va guardar poques bales polítiques per als socialistes. De bon matí, els secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, havia dit en una entrevista radiofònica que “no seria president a qualsevol preu”. Rajoy va posar-ho en dubte, i va recordar els pactes dels socialistes a nivell autonòmic amb Podem. En aquest sentit, va dir que li agradaria que el PSOE tingués el mateix tipus d’oposició socialista que Alemanya i Portugal, on permeten formar govern a la força més votada, mentre que Pedro Sánchez s’alia amb “radicals i independentistes”.
El president espanyol només va fer dos comentaris sobre el seu partit de cara al 20-D. El futur del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, encara està sobre la taula. No ha parlat amb ell per si li reserva un lloc en les llistes al Congrés, tot i saber que és una figura que li pot qüestionar el lideratge. ¿I la recepta per a les generals? “Sensatesa, seriositat, prudència i competència”.
Finalment, el moderador va oferir a Rajoy per acabar el col·loqui dues frases fetes per escollir: “Cuerpo a tierra que vienen los nuestros ” i “ Los trapos sucios se lavan en el vestuario ”. “Empat”, va respondre. “¿Això vol dir li agraden totes dues?”, va preguntar-li Expósito. “Vull dir el que he dit”, va respondre el president espanyol, enigmàtic. Doctrina Mariano Rajoy.
