DEBAT SOBRE EL CATALÀ

Rabell titlla de “racista” el manifest del Grup Koiné

Puigdemont defensa protegir tots els drets lingüístics

El líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, va exigir al Govern desmarcar-se del manifest del Grup Koiné per “racista i fonamentalista cultural”.
Gerard Pruna
07/04/2016
2 min

BarcelonaEl debat suscitat pel manifest del Grup Koiné, que demana acabar amb el “miratge del bilingüisme” en una Catalunya independent, va arribar ahir al Parlament. Ho va fer de la mà del líder de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Lluís Rabell, que va aprofitar la sessió de control al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per forçar el cap de l’executiu a posicionar-se sobre un document que va titllar de “racista” i de “fonamentalista cultural”. Rabell es va mostrar especialment bel·ligerant amb el fragment del manifest que afirma que el franquisme va utilitzar la immigració arribada de territoris castellanoparlants com a “instrument involuntari de colonització lingüística”, i va alertar que posicionaments com aquest són “perillosíssims” perquè posen en risc el model de xarxa única escolar i d’immersió lingüística. Per això, Rabell va exigir al Govern ser “més responsable i curós”, i desmarcar-se públicament del text subscrit per 200 firmants.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Davant la intervenció del cap de files de CSQP -aplaudida després pel primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i emulada a la tarda pel portaveu adjunt del PP, Santi Rodríguez-, el president de la Generalitat va negar que el manifest sigui “racista”, però va evitar entrar a valorar-ne a fons el contingut perquè va al·legar que es tracta d’un debat “acadèmic” i que l’executiu només ha de respondre de “les seves polítiques i compromisos”. Tanmateix, Puigdemont va marcar distàncies amb el document subratllant que el model lingüístic que ell defensa ve determinat pel programa electoral de Junts pel Sí -que plantejava en el seu programa que el català i el castellà siguin llengües oficials en una Catalunya independent- i per la “convicció i el compromís ferm de la majoria del país per garantir a tots els parlants del país els seus drets lingüístics”. Una argumentació a la qual va afegir un reconeixement a l’esforç d’aquelles persones que “generosament i voluntàriament” contribueixen a mantenir la salut del català.

Òmnium proposa “serenor”

Després de la sessió al Parlament, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va demanar, en declaracions a l’ARA, “serenor” i no utilitzar el debat lingüístic com a “arma llancívola”. Cuixart va recomanar que aquest debat es faci lluny de les “estridències” i va mostrar-se comprensiu amb el fet que hi hagi preocupació per la situació del català. Tot i això, va vaticinar que en una Catalunya independent la realitat de la llengua milloraria perquè desapareixerien moltes de les lleis espanyoles que “li van en contra”. Cuixart va explicar que Òmnium ha analitzat el manifest i no veu que s’hi propugni l’oficialitat exclusiva del català, però va remarcar que en el marc del procés constituent l’estatus de la llengua s’haurà de decidir entre tots els catalans. El president d’Òmnium va reivindicar l’èxit del model d’immersió lingüística, un model que, va recordar, va néixer a Santa Coloma de Gramenet, impulsat, entre d’altres, per molta gent que va arribar de fora de Catalunya.

stats