Quatre mobilitzacions que han marcat el pas del procés

2012

Sota el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa” 1,5 milions de manifestants van desbordar Barcelona en la marxa fundacional del procés sobiranista. Feia només mig any que s’havia constituït l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i precisament un dels objectius era una gran manifestació a Barcelona. La mobilització va tenir efectes immediats: Artur Mas, després del fracàs del pacte fiscal pel cop de porta de Mariano Rajoy, va convocar eleccions anticipades. Després de perdre 12 diputats, Mas va seguir governant de la mà d’ERC amb el compromís de fer una consulta sobre la independència.

2013

Centenars de milers de catalans van agafar-se de la mà des de les Terres de l’Ebre fins a la Jonquera en la Via Catalana de l’any 2013. Inspirant-se en la Via Bàltica, l’ANC va buscar un cop d’efecte en la Diada prèvia a la confecció de la consulta del 9-N, que es va desencallar el 12 de desembre del 2013 a Palau en una reunió amb tots els representants de les forces sobiranistes. Com en l’anterior Diada, la mobilització va comptar amb el suport de l’independentisme polític i dels seus màxims dirigents. Hi va faltar Mas, que en totes les mobilitzacions ha preferit “preservar” el seu paper institucional.

2014

Era una autèntica prova de foc repetir per tercer any consecutiu l’èxit de les dues edicions anteriors, i les entitats sobiranistes van fer una demostració de força en forma de “V” gegant entre la Diagonal de Barcelona i la Gran Via. Eren els mesos previs al 9-N i la incertesa sobre la consulta era palpable. “President, posi les urnes!”, va exclamar Carme Forcadell, presidenta de l’ANC i ara del Parlament, en l’escenari muntat a les Glòries. Tres mesos després, el Govern va organitzar una jornada de participació sense validesa jurídica que ha acabat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

2015

En plena campanya electoral camí de les eleccions del 27-S, la Meridiana es va omplir de color per la reivindicació de la Diada de l’any passat. “We want our own independent state ”, reiterava Liz Castro, responsable de l’àrea internacional de l’ANC, des de la tarima situada a la vora del Parlament. Les eleccions plebiscitàries celebrades 16 dies després van atorgar majoria absoluta en escons als partits independentistes, que després van trigar tres mesos a posar-se d’acord per engegar la legislatura i investir Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat.