Els dos reptes de Puigdemont: revertir les retallades i dur Catalunya a les portes de ser un estat

BarcelonaRevertir les retallades i dur Catalunya a les portes de ser un estat. Aquests són els dos grans reptes que s'ha fixat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la presentació del pla de govern per a l'XI legislatura, un document amb 750 mesures que l'executiu ha avisat que necessiten de l'aprovació dels pressupostos per poder ser aplicades en la seva totalitat. Entre elles, es preveuen 45 noves lleis, i s'han fixat 288 indicadors per fer un seguiment del compliment dels objectius.

Un dia abans de reunir-se amb el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, Puigdemont ha comparegut en roda de premsa per presentar el seu pla de govern. Ara que es compleixen 100 dies de l'inici de la legislatura, l'executiu ha presentat les que han de ser les línies mestres dels propers 15 mesos i que pivoten sobre tres eixos programàtics: benestar social, recuperació econòmica i regeneració democràtica.

A diferència de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, Puigdemont no ha incorporat un quart eix específic sobre la transició nacional, sinó que els aspectes relatius al full de ruta independentista i la creació d'estructures d'estat s'han mesclat amb els tres eixos principals. Un gest del Govern per reforçar la seva tesi que la consecució de la independència va lligada a la millora de l'estat del benestar.

Puigdemont, que ha defensat que, tot i que la presentació es fa amb la legislatura començada, l'executiu "treballa des del primer dia", ha remarcat la dificultat d'elaborar aquest pla en la situació de "debilitat" que pateixen les finances de la Generalitat, una situació que amenaça d'agreujar-se "si es mantenen les idees de l'actual govern espanyol en funcions". Puigdemont ha retret al govern de Rajoy l'ofec financer i la judicialització de la política també en aspectes que no tenen a veure amb el procés sobiranista, com per exemple el decret contra la pobresa energètica.

Tot i això, ha destacat que, "malgrat les retallades amb què amenaça l’estat espanyol", el pla de govern "combina l'atenció a les persones i la creació d’estructures d’estat". Fins ara, per exemple, "ja ha aprovat un paquet de cinc lleis i ha realitzat una intensa activitat institucional", amb reunions amb diversos agents polítics, econòmics i socials. Més enllà del pes normatiu, però, Puigdemont ha defensat que "es podrà mesurar l’activitat del Govern també per l’ambició i la qualitat".

En una lectura més política sobre com han estat els seus primers 100 dies al capdavant del Govern, Puigdemont ha reivindicat la feina feta –com la creació de la conselleria d'Exteriors– i ha elogiat la "sintonia" que existeix dins de l'executiu, també amb el vicepresident, Oriol Junqueras. Segons Puigdemont, la topada després de la trobada secreta entre el republicà i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, "és un tema tancadíssim que no es tornarà a repetir".

Previsions de l'executiu per als propers mesos

Quant al primer eix, relatiu a l'estat del benestar, ha destacat que faran "de la lluita contra la pobresa un dels primers pilars", amb un compromís que la renda mínima d’inserció arribi a més persones i se'n redueixi el termini de tramitació, amb l'aprovació de la llei de suport a les famílies o amb la creació de l'agència catalana de la protecció social, la qual unificarà totes les prestacions socials que gestiona la Generalitat i serà la llavor de la futura seguretat social catalana.

Unes mesures que, com en el cas del decret de pobresa energètica anul·lat pel Tribunal Constitucional, depenen en bona mesura de l'actuació dels tribunals. "Si, a partir de vetar lleis que generen un benestar social, volen enviar un missatge de càstig, s’equivoquen", ha criticat Puigdemont. "Ningú que hi tingui dret es quedarà sense llum, aigua i gas per culpa del TC", ha conclòs.

Així, quant a l'educació, ha refermat el "compromís amb la llei d'educació de Catalunya", malgrat que en alguns punts xoca amb la llei Wert. "És el nostre marc de referència, no es pot dir més clar", ha subratllat.

En aquest camp, el pla de govern preveu també la llei de la renda garantida de ciutadania, la llei catalana de promoció de l'autonomia personal –la llei catalana de dependència–, la llei per garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació, la llei de salut i social de Catalunya o, a nivell cultural, la potenciació de l'Institut Ramon Llull.

Inclou el projecte de BCN World

Pel que fa al segon eix, el de l'ocupació, la fiscalitat i la regeneració econòmica, l'executiu preveu renegociar les condicions financeres del fons de liquiditat autonòmic (FLA) i reclamar els incompliments de l'Estat –l'objectiu de dèficit, el nou model de finançament, la disposició addicional tercera de l'Estatut o la bestreta del fons de competitivitat–, aprofundir en els impostos mediambientals per incrementar els ingressos, aprovar una llei que reguli el règim jurídic de les ITV, una llei d'infraestructures de la mobilitat, una llei d'ordenació del litoral català o una llei de qualitat ambiental.

L'executiu també ha incorporat en aquest apartat el projecte de BCN World, un dels projectes que més divisions genera dins del Govern. Puigdemont, però, ha destacat que el Centre Recreatiu i Turístic del Camp de Tarragona apareix en el full de ruta de la legislatura perquè és un dels aspectes que el Govern "s'agafa amb més interès i hi dedica molta feina des del primer dia". "Estem revisant i impulsant [BCN World], si es fa s’ha de fer bé", ha explicat i, per això, ha tret ferro a l'opció de fer o no una consulta per avalar el projecte, ja que, "vist l’esforç per al consens que estem fent, segurament no caldrà complicar-ho més". En aquest sentit, ha subratllat que "s’ha mogut tothom en la mesura correcta" i, per aquest motiu, s'està "més a prop que lluny per formular un projecte bo per als interessos generals del país, també per a Tarragona".

Transparència i bon govern

Finalment, en el camp de la transparència i el bon govern, el pla aprovat preveu aprovar la llei de governs locals –que en la legislatura anterior va quedar encallada al Parlament– i la llei de direcció pública professional, celebrar el Congrés Nacional del Món Local, definir les vies per implementar el vot electrònic dels catalans a l'estranger, una llei de contractes del sector públic, ampliar la xarxa de delegacions a l'exterior, commemorar els 80 anys de l'inici de la Guerra Civil i els 85 anys de la proclamació de la República Catalana, una llei de 'ciberseguretat' nacional de Catalunya –amb la creació de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya– o reforçar la independència governamental de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Així mateix, a preguntes dels periodistes, Puigdemont ha concretat que, malgrat que no s'hagi aprovat el decret per formalitzar la divisió del procés en quatre grans àrees liderades per ell, Oriol Junqueras, Neus Munté i Raül Romeva, com estava previst, ja es treballa "internament" d'aquesta manera, malgrat que no s'hagi formalitzat. A banda, ha explicat que Artur Mas "no tindrà paper formal".

Pel que fa als pressupostos, ha apuntat que el projecte es presentarà al maig, i que s'hauria de tramitar i acabar aprovant al Parlament cap al juliol. Així mateix, s'ha mostrat optimista de cara a poder-los pactar amb la CUP: "Hi ha interès amb la CUP de treballar-los a fons, sóc dels optimistes". Tot i això, ha admès que caldrà negociar-los: "Cal diàleg, no demanem cap xec en blanc a ningú".

En tot cas, quant al termini dels 18 mesos previstos inicialment per a la legislatura, ha insistit, com en altres ocasions, que els membres del Govern no seran "presoners de cap armadura en forma de calendari". Tot i això, ha assegurat que "raonablement s’ha de poder exercir en el termini que s’ha dit". "Potser cal més, tant de bo es pugui fer en menys", ha afegit.

En referència a la Hisenda pròpia, el president català ha admès que és "la part més complexa de les estructures d’estat". Ha garantit, però, que "l’arquitectura, el gruix i el nervi estarà fet" quan acabi la legislatura i, per tant, ha volgut "reiterar el compromís perquè, quan funcioni, la Hisenda pròpia ho faci a ple rendiment i bé", tant pel que fa al seu personal com al sistema informàtic.