Puigdemont es planteja avançar el referèndum si hi ha inhabilitacions

Barcelona“A tot estirar, convocarem un referèndum per a la segona quinzena de setembre de l’any que ve”. La frase, pronunciada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el debat de la qüestió de confiança, va fer que la política catalana marqués en vermell aquells quinze dies del calendari del 2017. La sentència, però, incloïa un “a tot estirar” que obria la porta que fos, fins i tot, abans. L’avançament del referèndum és una hipòtesi que ha estat sovint sobre la taula -impulsada en el seu moment per la CUP i ERC- i que, segons expliquen fonts pròximes al president, Puigdemont planteja en algunes de les converses privades que manté, fent que en el seu entorn aquesta possibilitat agafi força a mesura que la judicialització del procés s’intensifica.

Per ara, asseguren fonts governamentals, l’executiu català no treballa amb aquest escenari, però Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, n’han parlat en alguna de les trobades que mantenen i han coincidit, expliquen fonts coneixedores de la conversa, en el fet que caldrà replantejar-se el calendari del full de ruta si l’Estat accelera la via judicial i es multiplica la desfilada de càrrecs públics independentistes davant dels tribunals.

També un càrrec pròxim a Puigdemont pronostica que “això anirà abans del setembre”, ja que, raona, l’independentisme no podrà quedar-se de braços plegats si comencen a produir-se inhabilitacions. En l’horitzó, diverses fonts situen la sentència del judici contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com el punt d’inflexió que pot precipitar-ho tot. ERC i la CUP ja van plantejar al desembre que la possible inhabilitació de Forcadell hauria d’accelerar la desconnexió. Aleshores, la direcció del Partit Demòcrata (PDECat) va demanar no generar “dubtes” sobre el calendari, però ara la idea d’avançar la consulta guanya adeptes també dins de l’antiga Convergència.

“La situació comença a ser insostenible”, opina un diputat del PDECat que veu amb preocupació com s’acumulen les interlocutòries dels tribunals sobre la taula del Govern i dels membres de la mesa del Parlament. Aquest dirigent apunta també un altre argument que afavoreix que s’avanci el referèndum: que l’executiu català “voldrà jugar amb el factor sorpresa” per agafar a contrapeu el govern espanyol.

Un calendari complicat

Tanmateix, avançar el referèndum també comporta algunes complicacions. Fonts governamentals destaquen que, com que juliol i agost són pràcticament inhàbils, fer-lo abans de setembre implica, per força, que sigui al juny. Una compressió del calendari que, precisen les mateixes fonts, no és tan senzilla de dur a la pràctica, ja que, tot i que hi ha feina relacionada amb els preparatius de la votació que ja està feta, també hi ha alguns aspectes logístics -com ara disposar de les urnes- que porten el seu temps i que cal tenir en compte. “Hi ha feina que sí que està feta, però això és un continu”, remarca una altra veu del Palau de la Generalitat.

Per ara, les tasques continuen com el primer dia amb l’horitzó fixat a la segona quinzena de setembre, però sobre la taula hi ha, explica un dirigent consultat, la possibilitat que, davant del xoc de legitimitats que suposaria que l’Estat inhabilités l’expresident Artur Mas o, sobretot, suspengués la presidenta del Parlament, l’independentisme hi respongui prement l’accelerador: aprovant d’urgència la llei de transitorietat jurídica -la que certifica la desconnexió i que Junts pel Sí i la CUP ja tenen redactada i a punt- i, menys de 48 hores després, convocant el referèndum. “Aquestes 48 hores són clau”, subratlla el mateix dirigent, que remarca que “només s’haurà de desobeir un dia” i avisa que el Govern i els partits independentistes necessitaran el suport de la societat civil mobilitzada: “No n’hi haurà prou posant-se una samarreta i anant a la manifestació de l’Onze de Setembre”.

La reacció de l’Estat

L’escenari no està exempt de complicacions, i entre les principals preocupacions del Govern hi ha el fet que l’Estat decideixi prendre el control dels Mossos d’Esquadra a través de la llei de seguretat nacional. El fet que el Tribunal Constitucional avalés fa un mes aquesta llei -que obliga la Generalitat a aportar a un dispositiu pilotat pel govern espanyol, en cas d’una situació d’interès per a la seguretat nacional, els recursos humans i materials necessaris- inquieta el Govern, que hi veu una escletxa perquè l’Estat -interpretant el referèndum com un risc per a la seguretat nacional- intenti prendre el control de la policia catalana en el moment de la desconnexió. Preparar-se per donar resposta a aquest repte és una de les tasques del Govern de cara a un referèndum que l’ofensiva judicial de l’Estat pot acabar avançant.