El Govern reclama als grups que facilitin l'aprovació dels pressupostos per garantir les mesures socials més urgents
Puigdemont: "La independència és el camí per donar resposta a les necessitats més immediates de la gent"
BarcelonaEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dimecres durant el ple monogràfic sobre la pobresa que se celebra al Parlament que la independència de Catalunya "és el camí per donar resposta a les necessitats més immediates de la gent". "L'estat propi no serveix de res si no es dota de contingut", ha apuntat Puigdemont, que ha apuntat que el Govern "es fa seu" el pla de xoc ofert per Junts pel Sí a la CUP. "En aquests divuit mesos no ens podem quedar de braços plegats", ha assegurat el president, que ha defensat la posada en marxa de les estructures d'estat necessàries per encarar amb més garanties les polítiques socials.
El dirigent de Convergència ha apuntat que el nou estat ha de ser "més just" i "més equitatiu", i ha posat de manifest "l'ofec fiscal" de l'Estat i els recursos que ha anat presentant al Tribunal Constitucional contra les mesures de la Generalitat. "El nostre horitzó no té renúncies ni resignacions", ha considerat Puigdemont, que s'ha compromès a fer un "gir" en les polítiques socials per tal d'atacar el problema "estructural" de la pobresa a Catalunya.
En aquest sentit, el president ha insistit en la necessitat d'aprovar els pressupostos per tal de fer possible el pla de xoc social esbossat amb la CUP. "Esperem que aquest ple sobre la pobresa ens permeti, a través de les propostes de resolució, consensuar mesures útils i aplicables", ha considerat.
Junqueras i el pols amb l'Estat
El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha pujat al faristol quan ha acabat la intervenció de Puigdemont. Junqueras es va reunir ahir amb el ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, a qui va elevar dues demandes: convertir a llarg termini un deute a curt termini que té la Generalitat amb els bancs, i la petició de rebre la meitat dels 1.400 milions que Catalunya té dret a rebre com a liquidació del sistema de finançament. "No és el mateix disposar d'aquests diners que no fer-ho, i en això espero que tots hi estiguem d'acord", ha apuntat el president d'ERC.
Junqueras ha posat de manifest que la diferència existent entre el tipus d'interès que ofereix el Banc Central Europeu (BCE) i les condicions del fons de liquiditat autonòmica (FLA) fa que Catalunya hagi de pagar 380 milions d'euros extres. "I això és més que el pla de xoc social", ha reivindicat el vicepresident, que ha indicat que el frau fiscal i la corrupció afecten directament les problemàtiques socials.
"Hem de crear una Hisenda pròpia per lluitar contra el frau fiscal", ha indicat el conseller d'Economia, que troba "assumible" un esforç en matèria social, tot i que l'ha condicionat al "context pressupostari global" que "li ve imposat" a la Generalitat.
Munté defensa que cal "tocar de peus a terra amb la realitat"
La consellera de la presidència, Neus Munté, ha defensat que el debat que avui s'afronta al Parlament és una "oportunitat per entomar un repte tocant de peus a terra amb la realitat" que té el país i que la voluntat del Govern és aprovar mesures "per un país més just i cohesionat". Amb tot, ha defensat que l'executiu ja ha fet polítiques en aquest sentit. Ha recordat, per exemple, el pla de xoc que forma part de l'acord de Govern, però també mesures anteriors, com el pla d'acció de lluita contra la pobresa que es va aprovar l'any passat. "Volem treballar per un autèntic canvi social i econòmic", ha assegurat.
Borràs i els desnonaments
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha pres la paraula per explicar les prioritats en matèria d'habitatge. "Un sol desnonament és un drama. Hem de treballar per eliminar-los. Parlem de persones i de drames vitals", ha assegurat Borràs. "Treballem intensament amb les eines que tenim. Cal afrontar polítiques d'habitatge que no són només d'emergència social", ha reivindicat la consellera.
Ruiz i les escoles com a pal de paller
"L'educació és un factor clau per reduir les desigualtats socials", ha començat dient la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz.
"Per a les famílies en risc de pobresa és imprescindible obtenir el graduat escolar, que és la porta d'entrada al món laboral", per aquest motiu, la consellera celebra que actualment 9 de cada 10 alumnes acaben l'ESO a Catalunya. "La pobresa es pot cronificar en famílies que fa cinc anys eren de classe mitjana, per això l'escola i l'institut és un bri d'esperança com a garantia d'equitat.
Bassa i la feina
El fet que per primer cop la consellera de Benestar Social i Família també sigui la consellera de Treball és un missatge que ha donat aquest nou Govern. Per aquest motiu la seva responsable, Dolors Bassa, ha dit: "El treball digne ha de ser la primera política social, perquè la feina empodera les persones i les dota de totes les eines possibles per arribar al mateix punt de sortida que la resta de persones".
"Escurçar la desigualtat amb la renda mínima d'inserció mentre es camina cap a la renda de ciutadania és un objectiu". Per això, Bassa ha recordat l'increment de 70 milions d'euros sobre els 180 milions gastats el 2015 per a la RMI. "Continuarem garantint la RMI per aquells que, passats els 60 mesos, segueixin en la mateixa situació que els va portar a rebre aquesta renda", ha afegit.
Comín i la "utopia" que vol fer realitat
El conseller de Salut, Toni Comín, ha assegurat que el Govern farà durant aquesta legislatura un esforç permanent per lluitar contra la desigualtat. "En sentiran a parlar molt", ha apuntat Comín, que ha defensat treballar per "convertir en realitat la utopia de la pobresa zero". El conseller de Salut ha indicat que el compromís de reduir les llistes d'espera equival a 100 milions d'euros, de manera que ha demanat aprovar els pressupostos per garantir-ho.