Puigdemont desafia Rajoy a fer una proposta i abandonar les amenaces
El president espanyol avisa que no permetrà un referèndum que “liquida” l’ordre constitucional
Sitges / MadridL’últim no de Rajoy a negociar el referèndum va arribar ahir via carta. El president espanyol va respondre en menys de 24 hores a la petició que li havia fet també per carta el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i ho va fer en la línia prevista: negant-se a parlar sobre la consulta i convidant un cop més el president català a traslladar el debat a la via morta del Congrés. L’enèsim cop de porta que Puigdemont va entomar aquest cop des de la XXXIII Reunió del Cercle d’Economia a Sitges, on va lamentar que Rajoy no ajudi a “encarrilar la solució al desencontre” i el va desafiar a abandonar les amenaces i fer una proposta per a Catalunya.
Tot i que la Generalitat havia presentat l’oferta de diàleg a Rajoy com l’últim pas abans d’activar la via unilateral, Puigdemont va evitar ahir cap referència a la desconnexió ni els pròxims passos a seguir. De fet, va centrar bona part de la seva intervenció a reclamar a l’executiu espanyol que faci alguna proposta per a Catalunya que vagi més enllà d’insinuar l’ús de la força o la suspensió de l’autonomia. “Tenen alguna proposta?”, va insistir repetidament Puigdemont, que va considerar “injust i irresponsable” que el govern espanyol no en faci cap.
Fa mesos que el president de la Generalitat insisteix que cal posar les coses difícils al govern espanyol a l’hora de justificar la seva oposició al referèndum, i ahir, davant d’un Cercle d’Economia que li va reclamar diàleg entre institucions, va voler situar la càrrega de la prova sobre l’executiu de Rajoy. Per això, va subratllar diverses vegades que en tot aquest temps debatent sobre el Procés no ha arribat “tristament” cap proposta del govern espanyol, i el va instar a no escudar-se en la Constitució per no parlar del referèndum i asseure’s a buscar el mecanisme per superar les traves legals i que els catalans puguin decidir el seu futur.
Rebuig a anar al Congrés
En definitiva, Puigdemont va tornar a reclamar que la Generalitat i l’Estat negociïn bilateralment. Rebutjava així la proposta del govern espanyol -i que ahir el president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, es va fer seva- de debatre el referèndum a les Corts. “La invitació a anar al Congrés pot ser un fals amic de la solució”, va avisar, i va subratllar que la cambra baixa ja s’ha posicionat moltes vegades sobre el referèndum. Per això va avisar el govern espanyol que la política “no es fa als mitjans o a les clavegueres de l’Estat”, i el va instar a buscar un acord bilateral per al referèndum i després sotmetre’l a l’aprovació del Congrés.
Tanmateix, l’escenari d’un acord és improbable. Es va encarregar de demostrar-ho minuts després en el mateix fòrum el ministre d’Economia, Luis de Guindos, que va vincular l’independentisme amb els populismes, i va assegurar que “ningú li dona cap mena de possibilitat a la independència”. Un discurs en el qual ressonava encara la carta que Rajoy va enviar ahir a Puigdemont i que ni va sorprendre ni es va fer esperar. El president espanyol va calcar en la carta el mateix que repeteix des de la publicació d’un esborrany de la llei de transitorietat: que no hi haurà diàleg bilateral, que el Govern “amenaça” i que si Puigdemont vol un referèndum haurà de guanyar-se’l convencent una majoria de diputats del Congrés. A més a més, el cap de l’executiu espanyol va reblar el clau des de la seu de l’OTAN a Brussel·les, on a la pregunta de què pensa fer amb el referèndum va respondre: “Tingui l’absoluta certesa que no el permetré”. De fet, el govern espanyol va donar ahir més mostres de la contundència verbal contra el Procés que ha encetat aquesta setmana.
L’encarregada del missatge dur ahir va ser la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, que va avisar que el 9-N “no es repetirà” i que el govern espanyol farà “el que calgui” per evitar-lo. En una entrevista a la Cope, no va voler referir-se obertament a l’ús de la força, tot i parlar des d’un càrrec que suposa estar al capdavant de l’exèrcit espanyol. “Davant l’amenaça i el xantatge s’ha d’actuar amb cautela, intel·ligència i determinació” i “el xantatge no es pot acceptar”, va dir. Per evitar-lo tenen “tots els instruments” a l’abast.
En la seva carta, Rajoy assegura també que la seva “primera” obligació com a president espanyol és “la defensa de l’ordre constitucional”, i que la proposta que fa el president català “vulnera el nucli essencial de la Constitució”. Insisteix que “l’obligació” del seu govern “és i serà sempre actuar en defensa de la llibertat, la convivència pacífica i els drets de tots els catalans i la resta dels ciutadans espanyols”. I acusa Puigdemont d’estar fent una “amenaça”, en referència a la filtració d’un esborrany de la llei de transitorietat: “Al mateix temps que reclama al govern de la nació que accepti la celebració d’aquest referèndum, prepara un conjunt d’iniciatives legals que suposen la liquidació absoluta del nostre ordre constitucional”, que ell, diu, ha de “defensar”.
Tot i això, Rajoy afirma que té la “voluntat de dialogar i arribar a acords amb la Generalitat com amb qualsevol altre govern autonòmic”, però que això “té com a límit el respecte a la sobirania nacional i a l’estat de dret que regeix el nostre país”: “Ni vostè ni jo tenim la capacitat de negociar sobre allò de què no disposem”. Per tot plegat, rebutja una negociació bilateral i reitera que el president de la Generalitat ha de defensar al Congrés una reforma constitucional si vol encabir el referèndum en l’ordenament jurídic espanyol. “És allà on s’han de debatre les aspiracions que el nostre pluralisme polític empara”, apunta la missiva.
Data i pregunta a l’horitzó
Tot i que ahir Puigdemont no hi fes referència directa, després de la carta de Rajoy l’independentisme s’aboca a la via unilateral. “Entrem en una nova fase”, resumia ahir un dirigent destacat del sobiranisme. El pròxim pas, que fonts properes al president creuen que no trigarà gaire a produir-se, serà fixar la data i pregunta del referèndum. Ahir els deu diputats de la CUP es van sumar al “debat epistolar” i van pressionar per carta Puigdemont perquè no esperi “ni un minut més” i, un cop “morta la via escocesa”, convoqui de manera “immediata” el referèndum sobre la independència.