El Procés ha oblidat els Països Catalans?
La voluntat d’unir tot l’independentisme obliga els partits a posposar la clàssica reivindicació
Barcelona, València, Palma“El Procés ha fet que allò que no es volia assumir acabés sent assumit de totes totes”, assegura Joan Tardà, portaveu d’Esquerra al Congrés i protagonista de les poques reivindicacions a favor dels Països Catalans -avui se’n celebra la diada- a la cambra espanyola. I allò que s’ha assumit és, segons Tardà, que la independència de tots els territoris de parla catalana no es pot donar alhora, i menys amb l’acceleració que el Procés ha produït al Principat. Amb més o menys matisos, així ho admeten els diferents vectors del sobiranisme a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, que esperen que una República Catalana actuï com a “catalitzador” a la resta de territoris. Per què la retòrica independentista ha guardat al calaix el terme Països Catalans?
Un dels components importants l’apunta el regidor de la CUP a Pedreguer (Marina Alta), David Prats, i és que els actors polítics catalans han “prioritzat” posar les seves forces en el Procés engegat a Catalunya. Això ha fet deixar de banda certs debats que formaven part de l’independentisme clàssic, com ara la unitat dels territoris de parla catalana o la defensa de l’oficialitat única de la llengua, amb l’objectiu d’eixamplar la base social. En aquest sentit, el president d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Josep Barberà, subratlla que la “transversalització del Procés ha fet que els nous independentistes no siguin fusterians”. És el cas de l’espai que representa el PDECat, tal com explica el diputat al Congrés Sergi Miquel, que reivindica la “unitat cultural” dels Països Catalans però no la unitat política, de manera que la seva agenda no inclou altres territoris fora del Principat.
La lògica dels diferents ritmes
“Ho tenim més a prop ara que fa 20 anys”, afirma el diputat de Compromís a les Corts Valencianes Josep Nadal, que no veu “dolent” haver passat d’un nacionalisme “essencialista” a un sobiranisme “pragmàtic”. “Parlar d’independència a la societat valenciana és marcià”, avisa Àgueda Micó, secretària general del Bloc Nacionalista Valencià, que adverteix que no es pot començar la “casa per la teulada”. Segons una enquesta feta pública per la Generalitat Valenciana dimecres passat, només un 6% dels ciutadans està a favor que les comunitats autònomes puguin crear un estat propi.
Tot i la irrupció de MÉS, el suport a l’independentisme a les Illes Balears també és residual, i la identificació amb la idea dels Països Catalans encara més. Una de les explicacions, que val tant per a València com per a les Illes, la dona la coordinadora de la formació sobiranista a Mallorca, Bel Busquets: no haver tingut una “dreta autòctona” com CDC, sinó una derivada “regionalista” del PP. Amb l’arribada dels governs d’esquerres a València i les Balears, coincideixen Micó i Busquets, l’estratègia nacionalista passa per enfortir el subjecte polític propi amb més autogovern i exigir una millora del finançament.
Esquerra i la CUP són els únics partits que tenen implantació arreu dels Països Catalans, però tenen fulls de ruta diferents. “Sense oblidar que formem part d’una mateixa nació, la gent entén molt més que la sobirania recaigui en Mallorca que no pas que la capitalitat es traslladi de Madrid a Barcelona”, exposa el president d’Esquerra a Mallorca, Mateu Matas. Considera que sovint s’ha percebut una visió centralista de la idea de Països Catalans que els detractors han utilitzat per atacar amb la catalanofòbia.
Marcs territorials autonòmics
La diputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel critica que “determinades esquerres no qüestionin la cartografia del poder” i es nega a acceptar la lògica dels “diferents ritmes”. Fer-ho, segons el cupaire David Prats, suposa “partir d’uns marcs territorials autonòmics” que la formació no reconeix. Això no vol dir, però, que l’espai de l’esquerra independentista no combregui amb un futur model d’estat descentralitzat dels Països Catalans.
Un cop assumit que el Principat va unes quantes passes més endavant, Tardà està convençut que una eventual República Catalana farà trontollar “l’escaquer del 78” i el País Valencià i les Illes esdevindran l’ase dels cops de l’ofec econòmic de l’Estat. Serà aleshores quan es demostri que “només la ruptura desborda la subordinació”, sentencia Gabriel.
Els valencians, primer, necessiten una identitat pròpia
La convulsa realitat identitària del País Valencià ha propiciat que el teixit associatiu amb un ferm compromís nacional també hagi adaptat els seus plantejaments a una societat que, a conseqüència del blaverisme i el secessionisme lingüístic viscut durant les tres últimes dècades del segle XX, penalitza els vincles amb Catalunya i les Balears. És per això que entitats com l’Associació Cívica Tirant lo Blanc, impulsora de la Fundació Nexe, el principal think tank del Bloc Nacionalista Valencià, defensa que, “tot i que amb Espanya no hi ha espai per construir una relació igualitària, el projecte de Països Catalans no serà viable ni a curt ni a mitjà termini”. El seu president, Gonçal Grau, defineix així el seu full de ruta: “Els valencians primer hem de construir un projecte autònom i crear una identitat pròpia. Un cop en aquest punt, i amb una hipotètica independència, podríem buscar fórmules de relació, com per exemple, una federació. El model de Suïssa és interessant”.
Les Balears, pendents de les seves particularitats
L’Assemblea Sobiranista de Mallorca admet una sensació “agredolça” respecte al Procés. “Estem contents que una part de la nació estigui més a prop d’assolir els seus objectius. Nosaltres encara estem molt lluny d’iniciar res semblant”, admet el seu president, Cristòfol Soler. L’expresident balear pel PP (1995-96) rebutja, justament, l’etiqueta balear, la considera “borbònica i provinciana” i creu que, els darrers anys, a les societats illenques està revifant l’esperit nacional, especialment, diu, a partir de les evidències sobre el maltractament fiscal que rep l’arxipèlag a mans de l’Estat. En aquest sentit, considera positiu que, aquesta legislatura i per primera vegada en democràcia, un partit menorquinista hagi pogut crear grup parlamentari propi al Parlament autonòmic. Incideix, però, en la persistència d’un alt grau de “catalanofòbia” i adverteix el Principat que les Balears no han estat mai un tot polític. La vinculació als Països Catalans, conclou, s’haurà de tractar illa per illa, tal com passava en temps de la Corona d’Aragó.