Procés Constituent defensa una candidatura unitària de l'esquerra i no triarà entre la CUP i 'l'espai Colau'

BarcelonaAmb la intenció d’analitzar l'escenari que ha deixat la triple cita electoral del 2015 i definir l'estratègia de la formació per als pròxims mesos, Procés Constituent ha celebrat aquest diumenge una assemblea general a Cornellà, en què ha ratificat el seu projecte polític. El moviment ha validat un document que estableix la vigència del seu full de ruta (defensa d’un procés constituent unilateral i celebració d'un referèndum d’autodeterminació a Catalunya) i insisteix en el seu paper de frontissa entre la CUP i En Comú Podem, l'espai que capitaneja Ada Colau.

El text –validat amb 146 vots a favor, 4 vots en contra i 11 abstencions, després de la discussió de 71 esmenes– especifica que, a Catalunya, Procés Constituent "només participaria en una candidatura si fos unitària, però no en aliances bilaterals amb la CUP-Crida Constituent o En Comú Podem". En el debat, s'ha esmenat que el moviment sí que podrà cridar a votar una sola formació, a diferència del que deia el document inicial. A escala municipal, cada assemblea serà sobirana per decidir. "No volem renunciar a la vocació d'aconseguir la unitat de l'esquerra", han exposat després de l'assemblea veus consultades per l'ARA. Colau és qui més clarament s'ha posicionat per crear un nou subjecte polític català que aglutini les forces d'esquerra.

Unilateralitat i veus crítiques

La formació liderada per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres ha tornat a apel·lar aquest diumenge als seus "principis fundacionals" –una gran confluència de l’esquerra alternativa catalana–, tot i que el 27-S ja va haver de desistir d’aquest objectiu per la falta de sintonia entre tots els actors polítics, un fet que va provocar una divisió a Procés Constituent. Precisament, en l'assemblea s'han visualitzat les veus discordants amb la presentació d'un document polític alternatiu que instava a "acceptar el fracàs" a l'hora d'aconseguir una confluència el més àmplia possible de l’esquerra catalana. "No sols ens hem quedat lluny de la confluència volguda, sinó que a més –i per causa de les estratègies i els posicionaments electorals– s’ha produït una divisió política dins les nostres assemblees que ha portat molta gent a abandonar-nos", exposava el text alternatiu, que instava a "refundar" Procés Constituent descartant "definitivament" la confluència electoral per evitar noves divisions. Aquest posicionament, que implicava canvis organitzatius profunds, no ha rebut prou avals.

En el debat a Cornellà, el moviment ha definit que el seu projecte polític és el de "la República Catalana del 99%", basat en "la ruptura amb l’actual ordenació territorial i socioeconòmica de Catalunya". Per això, l’assemblea ha avalat la defensa d'un procés constituent català sense esperar un canvi favorable en la correlació de forces al Congrés, que inclogui la celebració d'un referèndum "convocat unilateralment si cal". Tot i que el document subscrit per la militància ha admès "no tenir confiança" en el fet que el Govern de Junts pel Sí –integrat per CDC i ERC– impulsi aquest procés constituent unilateral, l’assemblea ha validat implicar-s'hi per fer-lo "realment participatiu i popular". El moviment explorarà la coordinació amb altres forces polítiques. Procés Constituent pretén intensificar la col·laboració amb la CUP i Barcelona en Comú, amb qui ja manté aliances municipals.