Pedro Horrach: “No hauria tingut cap problema a acusar la infanta Cristina amb indicis”

BarcelonaEl fiscal Pedro Horrach, artífex juntament amb els seus companys de la tasca de destapar davant la justícia la corrupció a les institucions polítiques de les Balears, sembla resignat a donar per perduda la batalla mediàtica i social per la imputació de la infanta Cristina, però no vol tirar la tovallola en el vessant judicial. Està convençut dels seus arguments jurídics i creu que si no els defensés seria ell qui no seria imparcial i vulneraria el dret a la igualtat dels ciutadans. Cristina de Borbó inclosa.

¿Pensa que hauria sigut més fàcil acusar la infanta Cristina?

Sí. La posició més senzilla seria haver adoptat la mateixa que el jutge instructor i que el sindicat Manos Limpias. Mediàticament sembla que aquesta opció és la que està més assumida i sempre costa molt més lluitar contra aquests prejudicis.

¿Amb les crítiques que rep de tot arreu, manté la seva postura?

Sí, per convicció jurídica personal. Sempre he entès que no hi havia indicis suficients en la causa per imputar la infanta. Crec que la coherència ha sigut la guia de la meva actuació i això es veu en els escrits.

¿Considera que se l’està tractant injustament? Diuen que fa d’advocat de la germana del rei Felip VI.

És la transcendència mediàtica del personatge la que ha fet que se’m denomini d’aquesta manera. La qualificació és miserable quan repeteixen que la meva actuació respon a ordres del ministeri de Justícia, de la Fiscalia General o de la casa reial. A mi no m’ha cridat mai el ministre i no conec ningú de la casa reial.

¿Té la convicció que vostè és qui està sent imparcial?

Cada vegada que miro una resolució en què no es dóna suport a les meves tesis em replantejo si la meva posició era objectiva. I tinc el convenciment que la que meva posició és objectiva i la comparteixo amb els inspectors d’Hisenda i serveis jurídics de l’Agència Tributària.

Si el jutge Castro obre judici contra la infanta Cristina de Borbó, ¿ella s’ha de veure ja al banc dels acusats?

Teòricament la interlocutòria no és recurrible, excepte en l’aspecte de situació personal. Ara bé, s’han admès apel·lacions quan l’objecte de la interlocutòria d’obertura que dicta el jutge excedeix la seva finalitat pròpia, que és fixar presumptes delictes i responsables, res més. En aquest cas, si entra a fer valoració de la legitimació processal de Manos Limpias perquè per si sol pugui obrir judici, entenc que no és un tema propi de la interlocutòria, perquè s’hauria pogut solucionar en una resolució a banda.

Si hi hagués vist indicis, ¿hauria tingut problemes per acusar la infanta?

Cap ni un. El cas Palma Arena es va obrir per diligències informatives de la Fiscalia. Dins d’aquest assumpte, en la peça 25 -Nóos- estic cansat de recordar que qui va analitzar la causa i va demanar els escorcolls i va sol·licitar la imputació d’Urdangarin i Diego Torres va ser la Fiscalia. La infanta no està imputada per cap delicte relacionat amb diners públics. Se la imputa per pertànyer com a sòcia en una societat, Aizoon, utilitzada per Urdangarin per cobrar els rendiments que hauria d’haver tributat ell per IRPF.

¿Per què no la veu responsable dels delictes que se li imputen?

Hem demanat reiteradament als més de 320 testimonis si la infanta tenia alguna participació en la gestió laboral, fiscal, social o financera d’Aizoon, i tots han dit que no. Jo no he vist mai cap soci aliè a la gestió que fos imputat per delicte fiscal. En el cas Palau, les esposes eren administradores de les empreses que rebien els diners malversats a través de factures falses contra organismes públics i no han sigut imputades perquè es va determinar que no tenien res a veure amb la gestió.

Quina és la gravetat del cas Nóos, a banda del cas de la infanta?

La malversació de fons i la utilització de l’administració per part dels polítics com si fos un vedat privat.

Però no era un cas aïllat. Quin és el problema?

La cobdícia ha pogut amb tot. Les lleis són suficients i clares. Espero que la feina feta pels jutges, els tribunals, els fiscals, l’Agència Tributària i el grup de delinqüència econòmica serveixi i que tingui un efecte exemplaritzant.

No serà per falta de condemnes, almenys a les Balears.

Sí, però quan veus casos nous, et ve certa frustració.

¿Pensa que molta corrupció encara no la coneixem?

Estic segur que tot just hem rascat la superfície. Hem arribat a aquests casos on l’actuació delictiva ha sigut més grollera, i on s’han deixat empremtes que hem pogut seguir.

No hi ha polític corrupte si no hi ha l’empresari que intenta enriquir-se a través del capitalisme basat en l’amiguisme.

Formen part intrínseca de la corrupció. Es comença a adjudicar a empreses mitjanes o petites i, arran d’això, l’empresari va fent inversions. Arriba un moment en què per aguantar l’empresa necessita els ingressos de l’administració, i és en aquest moment quan s’aprofita per demanar la comissió. Seria important que fossin els mateixos empresaris els que comencessin a conscienciar-se de la necessitat d’exigir dels polítics que els procediments administratius i els concursos públics siguin transparents.