Enquesta de l'ARA: Participació del 60% i més avantatge del sí l'1-O

BarcelonaUna arma de doble tall. En això s’ha convertit l’obsessió del govern espanyol per impedir el referèndum de l’1-O. La tercera onada de l’enquesta de l’ARA feta per l’Institut Opinòmetre, realitzada en els dies immediatament posteriors a la Diada, quan el referèndum ja havia estat convocat pel Govern i suspès pel TC, i el govern espanyol començava a posar en marxa tota la seva maquinària repressiva, reflecteix que, d’una banda, baixa el nombre de persones que afirmen que participaran en l’1-O i, de l’altra, creix l’independentisme. En concret, els que asseguren que aniran segur a votar l’1-O són encara majoria, un 51%, mentre que un 9,2% afirmen que possiblement hi participaran. Els dos percentatges sumats ofereixen una xifra, el 60,2%, que encara és alta, sobretot si es considera que els enquestats ja sabien que es tracta d’un referèndum declarat il·legal pel TC. A les enquestes del juny i juliol aquesta xifra se situava al voltant del 64%, en concret era del 64,2% al juny i del 63,9% al juliol.

L’altra cara de la moneda, però, és l’augment de la distància entre el sí i el no, en una tendència que es manté constant al llarg de les tres enquestes. Ara ja són un 44,1% els ciutadans que afirmen que respondrien afirmativament a la pregunta del referèndum, enfront d’un 38,1% de contraris. Un 3,9% afirmen que votarien en blanc i un 13,9% no es posicionen. La distància entre el sí i el no era de 3,4 punts a l’enquesta del juny (42,3% contra 38,9%), de 4,1 punts al juliol (41,9% contra 37,8%) i ara ja és de 6 punts, una diferència molt superior al marge d’error de l’enquesta (3,16%), i que es pot considerar molt consolidada.

L’enquesta mostra que la campanya de l’Estat està tenint pocs efectes entre els partidaris del sí, que aniran en massa a votar (96,2%), però sí que en té entre els del no. Ara només una cinquena part (21,7%) diuen que votaran l’1-O, quan al juliol eren una tercera part (35,7%). Amb aquestes dades el resultat del referèndum seria una àmplia victòria del sí amb un mínim del 69,9% dels vots, per un 14,3% de nos i un 2,5% de blancs. Encara hi ha un 13,3% de ciutadans que expressen que hi volen participar però no han decidit el seu vot, i que, per tant, s’acabarien afegint als dels sí, als del no o als blancs.

Impacte en els votants del PSC

Si anem al detall de l’enquesta, al nivell més micro, podem obtenir pistes interessants sobre el que està passant. L’enquesta detecta que l’estratègia de la repressió de l’Estat, i els missatges dels partits contraris al referèndum perquè la gent no hi participi, està tenint un impacte en els seus votants. Així, es detecta una forta baixada en el nombre de votants socialistes i també alguns comuns que al juny i juliol pensaven anar a votar i ara estan desistint. Aquest missatge de la por també està calant en la franja d’edat d’entre 55 i 74 anys que viuen en ciutats de més de 50.000 habitants, un perfil que correspon als votants socialistes clàssics. En canvi, la voluntat de votar i de fer-ho afirmativament es manté ferma o fins i tot puja en la franja d’entre 35 i 54 anys i en els pobles d’entre 1.000 i 50.000 habitants. És aquí on el suport a l’1-O i a la independència s’està fent fort. Fent els creuaments es pot deduir que hi ha votants dels comuns i del PSC en aquests entorns que, davant l’ofensiva de l’Estat, s’estan passant al bàndol independentista, que és molt majoritari. Això també fa que el sí es nodreixi bàsicament d’electors d’esquerres (un 80% dels partidaris del sí es declaren de centreesquerra, d’esquerra o d’extrema esquerra). Aquesta pujada de l’independentisme té un correlat en un augment del suport a la idea del referèndum, que arriba al 70,7%, dos punts més que fa dos mesos.

Per acabar de tenir el quadre complet, l’enquesta també pregunta sobre què ha de fer la Generalitat un cop el TC ha declarat il·legal el referèndum. Un 51,9% responen que el Govern ha de tirar endavant, un 35,5% consideren que ha d’acatar la suspensió i un 12,6% no es posicionen. Això vol dir que la voluntat de desbordar el marc legal va més enllà de l’independentisme estricte.

Amb aquestes xifres es dibuixa una societat enquadrada en quatre cercles concèntrics, tots ells contraris a la legalitat establerta: un primer cercle que abraça el 70% de la societat convençuda que el conflicte només es resol amb un referèndum; un segon amb un 60% de disposats a anar a votar l’1-O; un tercer amb un 52% a favor de desacatar el TC, i un 44% a favor de la República Catalana. Si això no és una crisi d’estat, s’hi assembla molt.