El PSOE tanca amb una multa la rebel·lió dels diputats díscols

MadridLes dissidències, al PSOE, es paguen. Ahir la direcció ho va demostrar amb dos missatges: d’una banda, va obrir un expedient sancionador als diputats díscols que van votar no a Mariano Rajoy; de l’altra, els seus barons afins van respondre a les crítiques de Pedro Sánchez a La Sexta amb menyspreu i durs retrets.

Sánchez va evitar amb la seva dimissió al Congrés trencar la disciplina de vot, però els que sí que ho van fer -15 parlamentaris, set del PSC- ja saben a què s’exposen: una sanció econòmica d’entre 200 i 600 euros per haver desobeït el comitè federal. El responsable de disciplina del grup parlamentari, Luis Carlos Sahuquillo, els va enviar per carta l’anunci de “l’obertura del procediment habitual previst”.

El PSOE, doncs, opta per fer el que sempre es fa en casos de disciplina de vot encara que el trencament fos en un debat tan sensible com el de la investidura. La gestora pren el camí del mig: tot i ser un moment d’especial fragilitat interna, castiga la rebel·lió dels parlamentaris però només aplica la sanció prevista al reglament, evitant mesures més dràstiques, com l’expulsió del grup. Els crítics disposen de set dies per presentar al·legacions.

Els socialistes catalans van respondre, també per carta, que la seva decisió està emparada en el consell nacional del partit. Justificaven que van votar “en consciència” seguint aquesta directriu i van reiterar la “ferma voluntat” de seguir treballant amb el PSOE. La ruptura pot derivar en més conseqüències per al PSC: veus de la gestora defensaven abans de la votació que s’havia de canviar el protocol de relacions. El partit català, que aquest cap de setmana celebra el seu congrés, vol mantenir la correlació de forces existent i seguir sent un partit “sobirà” que participa en les decisions del PSOE.

Els 15 diputats díscols ja s’esperaven la sanció, com va deixar clar la independent Zaida Cantera: “Tinc la consciència ben tranquil·la. He pres una decisió i el que s’ha fet, fet està”. Menys resignat estava el basc Odón Elorza, que va considerar que els partidaris del no “paguen els plats trencats per altres”. Elorza va vaticinar que hi haurà més votacions amb divisió, tenint en compte que la intenció de Rajoy és que el PSOE s’abstingui per aprovar lleis troncals de la legislatura: “No és l’únic expedient que ens obriran”.

Pedro Sánchez va evitar el desafiament a la gestora al Congrés, però les seves acusacions diumenge a la nit van ressonar encara amb més força a Ferraz. Més enllà d’assenyalar els que considera culpables del seu fracàs -Susana Díaz, Felipe González, El País i Telefónica-, la proposta d’un acostament a Podem va fer saltar les alarmes.

La soledat de Sánchez

Sánchez no va rebre ahir cap mostra de suport, i les seves paraules només van merèixer el menyspreu dels afins a la gestora. Antonio Pradas, home fort del PSOE andalús, va recordar que Podem va aplaudir Gabriel Rufián i Bildu al Congrés: “Jo i molts socialistes no ens sentim en absolut identificats amb aquest Podem”. Tampoc accepta l’aproximació Ximo Puig, tot i que la formació lila li garanteixi la governabilitat a la Generalitat Valenciana: “La posició del PSOE no pot estar vinculada a cap altre partit”. Fins i tot un dels que es consideraven fidels a ell, el madrileny Rafael Simancas, va mostrar-se en desacord amb la visió de Podem que té Sánchez. L’eurodiputada Elena Valenciano va lamentar un altre dels posicionaments del socialista, la defensa de Catalunya com a nació. “Això el situa fora del PSOE”, va dir.

L’acostament als independentistes -desmentit ahir per ERC- també va indignar l’aragonès Javier Lambán, el més dur amb Sánchez. “El PSOE va encertar frenant l’esbojarrada cursa de Sánchez per ser president a qualsevol preu”, va dir Lambán, que va recomanar a l’ex primer secretari que, “per dignitat”, s’aparti del partit “i deixi d’insultar-se en entrevistes”. Sánchez comença sense suports la cursa cap a la reconquesta del PSOE.