El PSOE s’acosta a Rajoy i es prepara per al xoc amb el PSC

MadridSi no hi ha sorpreses -avui encara cal negociar serrells- el PSOE evidenciarà aquesta setmana l’acostament al PP. I ho farà fins i tot abans del comitè federal que se celebrarà probablement diumenge, on s’ha de decidir la postura sobre la investidura de Mariano Rajoy i on el xoc amb el PSC està garantit: Miquel Iceta continua disposat a mantenir el rebuig independentment del que decideixi el PSOE.

La gestora tira pel dret. El canvi de pas en la relació amb el PP començarà a evidenciar-se a partir de demà, quan arrenca el ple del Congrés en què està previst que els socialistes votin tres lleis amb els populars: la reforma de la llei d’estabilitat que atorgarà al govern en funcions la capacitat de decidir el sostre de despesa de les comunitats, la reforma de la llei electoral i, si no s’ajorna, la pujada de l’impost de societats. Totes tres a iniciativa del PP o del govern de Rajoy. El PSOE assajarà l’exercici amarg que molt probablement li espera a la investidura, i deixarà a Podem el carril de l’oposició. Ho farà, a més, just quan els costos d’acostar-se al PP són més alts, després de les revelacions de Francisco Correa al judici del cas Gürtel. “Estaven acordades abans, i són lleis necessàries”, justifiquen fonts socialistes. El calendari ha jugat una mala passada a un partit que malda per construir el relat de l’abstenció i que està fracassant en l’intent de cosir les fractures pel cop a Pedro Sánchez fa dues setmanes.

Risc de ruptura al grup

La victòria de Miquel Iceta és vista per Ferraz com el mal menor. Consideren que l’aura d’home de pacte del primer secretari del PSC, vell conegut del socialisme espanyol, allunya l’escenari de trencament amb el PSOE. Però deixa intactes les altíssimes possibilitats de ruptura al grup parlamentari si s’opta per l’abstenció de tots els diputats socialistes en la investidura de Rajoy. Iceta, que entre dissabte a la nit i ahir va rebre les felicitacions dels barons -inclosa la del cap de la gestora, Javier Fernández, amb qui es veurà aquesta setmana-, està disposat a trencar la disciplina de vot.

Les primàries del PSC van mostrar que la decisió d’abstenir-se a Rajoy, si s’assoleix, es prendrà d’esquena a les bases. Tant Iceta com Núria Parlon van fer bandera del no. El convenciment i la fidelitat a Sánchez van jugar un paper en aquesta posició, però era molt difícil defensar el contrari sense arruïnar-se les possibilitats de guanyar. I, tot i que sense la pressió de les primàries, en això la militància del PSC no és gaire diferent de les d’altres federacions socialistes.

Les bases del partit han reaccionat àmpliament a favor de Sánchez, i això s’està començant a notar a les assemblees regionals. Els militants -als quals Sánchez va voler donar poder per decidir sobre la investidura- han reaccionat contra el cop de l’establishment. I el nou PSOE ha respost tapant-se les orelles. Fernández ha imitat un dels atributs que van permetre a Sánchez sobreviure més enllà del que haurien volgut els seus opositors, el control del temps. Ara la gestora fa el mateix, i ha ajornat el comitè federal fins a l’últim segon, per barrar el pas a qualsevol consulta a la militància com la que volen les federacions sanchistes.

El PSOE està en un escenari de contenció de danys. Per això pren força la possibilitat que el comitè federal decideixi deixar governar Rajoy, però només amb l’abstenció d’11diputats socialistes, com apunta Iceta (vegeu l’entrevista a la pàgina següent). No només s’evitaria el trencament amb el PSC, sinó també la fugida d’altres diputats, com Margarita Robles, que recentment ha afirmat que no descarta deixar l’escó si la forcen a abstenir-se. En les últimes hores el no ha guanyat un altre aliat de pes: l’expresident del Congrés, Patxi López, que ha abandonat l’equidistància posterior al comitè federal.

A la gestora encara no veuen amb bons ulls una detonació controlada de la unitat del grup parlamentari. Però les dues alternatives -terceres eleccions o vots díscols no acordats- s’albiren inassumibles.