Jordi Martí: "L'àlbum de fotos del socialisme català comença a tenir massa absències"

BarcelonaLes "absències" del PSC inquieten el portaveu de la formació a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí. En un apunt al seu blog, Martí lamenta que el PSC no hagi estat ni en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir ni en el Concert per la Llibertat, que va aplegar 90.000 persones dissabte al Camp Nou, malgrat que en totes dues convocatòries "hi havia militants i simpatitzants socialistes". Parla, per exemple, del dirigent crític Fabián Mohedano, integrant de la plataforma Avancem, que lidera Joan Ignasi Elena.

Per Martí, "costa entendre que una força política que sempre ha format part de les imatges icòniques del catalanisme polític avui no hi sigui". Martí es refereix explícitament a l'Assemblea de Catalunya, a la manifestació de Sant Boi de l'11 de setembre de 1977, a la gran manifestació per reclamar "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia", el retorn de Tarradellas i la manifestació del 10-J del 2010, encapçalada pel president José Montilla. "Les imatges articulen el relat de la política i l'àlbum de fotografies del socialisme català, alerto, comença a tenir massa absències". I, al seu parer, sortint de la fotografia, el PSC "regala espai a l'adversari".

En l'article, el dirigent socialista crític fa una aproximació al que ell anomena les "tres hipòtesis" del que està passant a Catalunya: que tot és una bombolla sobiranista que es desinflarà; que la falta d'alternativa catalanista sòlida al pujolisme ha ajudat a "l'efervescència de l'independentisme", i, per últim, la impossibilitat que Espanya canviï i es reconegui plurinacional. "Agafant qualsevol de les hipòtesis per separat, la resposta política és relativament senzilla: si això és una febrada d'estiu més val no acostar-s'hi gaire, fer la viu-viu amb el federalisme i esperar que passi; si és un problema de manca de projecte cal posar-se a pensar, i si Espanya no té remei, caldrà desplegar l'estelada i afegir-se a la manifestació", conclou.

Federalisme, resposta d'Espanya

Ara bé, considera que "la realitat s'entossudeix a complicar-se i en certa manera és una barreja d'ingredients dels tres supòsits anteriors". I arribats aquí, considera que la consulta és "l'acord de mínims" del catalanisme i "potser és la darrera oportunitat per tal que Espanya mogui fitxa de veritat". Per ell, "el federalisme hauria de ser la resposta d'Espanya més que la proposta del PSC", perquè l'última proposta federalitzant ja la va fer Pasqual Maragall amb l'Estatut, "i va acabar com va acabar". I afegeix que ara el PSC, en tot cas, ha d'"exigir bilateralitat en les relacions, reconeixement nacional, i un finançament que respecti el principi d’ordinalitat". El debat intern segueix viu al PSC.