La vella guàrdia del PP i Rajoy s’acomiaden de Rita Barberá
Els populars culpen els mitjans de comunicació mentre es fa evident la fractura interna del partit
ValènciaLa capella del cementiri de València es va quedar ahir molt petita per donar cabuda als centenars de persones que van voler dir l’últim adéu a l’exalcaldessa de València Rita Barberá. La crida de la família, que va convidar les institucions i els partits a abstenir-se d’acudir-hi per poder celebrar uns funerals íntims, va ser atesa a mitges. I és que desenes de dirigents del PP i ex alts càrrecs de la formació van considerar que tenien prou amistat amb Barberá per fer-hi acte de presència.
Un dels seus grans amics de la política era, ni més ni menys, Mariano Rajoy, que, segons va afirmar, també hi compareixia com a líder del PP, partit al qual va pertànyer Barberá fins al setembre. Rajoy, molt afectat, va tenir paraules d’afecte per a la seva amiga, a qui va definir com una persona “excel·lent, generosa, afable, lluitadora; que defensava amb convicció el que creia”. “Per a mi, que vaig compartir moltes coses amb ella, va ser un enorme honor ser amic seu”, va concloure.
Els populars valencians, absents
Com Rajoy, altres històrics dirigents del PP van voler acomiadar-se per última vegada de Barberá. És el cas de la presidenta del Congrés, Ana Pastor; l’expresidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, o la diputada Celia Villalobos. Acompanyant el president hi va assistir la ministra de Defensa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Entre els assistents també hi va haver dos exministres que van haver de deixar el càrrec assetjats per l’ombra de la corrupció: Ana Mato i José Manuel Soria.
En aquest context cridava especialment l’atenció l’absència de l’actual direcció del PP valencià. La guerra oberta per la presidenta Isabel Bonig, que va demanar al partit que fes dimitir Barberá, feia impossible que ahir ella o algú del seu equip hi assistís. El vell PP valencià, liderat per l’expresident Francisco Camps, sí que s’hi va deixar veure. Exconsellers i, sobretot, desenes de regidors que van compartir projecte polític amb ella a l’Ajuntament -molts imputats en el cas Taula- es van mostrar molt afectats, alhora que van lamentar el mal tracte que el partit li va dispensar. Un sentiment al qual va posar paraules la seva neboda María José Corbín, que va retreure als que la van “abandonar o perseguir sense descans” que li havien “trencat el cor”.
La mort de Rita Barberá reobre la bretxa generacional del PP. La nova guàrdia del partit havia abanderat les crítiques a la senadora quan va ser imputada i no va voler abandonar l’escó ni la militància. La vella furga ara en aquesta ferida. “Hi ha gent al partit que ara s’està penedint del que va dir” de Rita Barberá. És el dard enverinat de l’exministre José Manuel García-Margallo als més crítics amb Barberá, que mantenen el silenci. Per intentar amagar el conflicte intern, el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va afirmar que l’exclusió de Barberà perseguia protegir-la dels mitjans, als quals va comparar amb “hienes”.
L’impacte en el futur PP
La nova generació de dirigents de Génova s’ha apartat del discurs majoritari del partit, i ha defugit parlar de l’assetjament mediàtic. Dimecres ressonaven al Congrés les acusacions de Javier Maroto de no tenir “dignitat” ni “exemplaritat” quan Barberá va decidir conservar l’escó. La decisió final, però, va dependre de Rajoy, que havia confiat el funcionament orgànic del partit als nous cadells de Génova, com ara el mateix Maroto, Andrea Levy o Fernando Martínez Maíllo.
Els més vells del partit confien que el que entenen que va ser un error del partit reequilibri el PP al seu favor. Caldrà veure si al febrer, quan se celebri el congrés, la mort de Barberá té algun impacte en les lluites de poder internes, on hi ha en joc el segon lloc: la secretaria general que es disputen Maíllo i María Dolores de Cospedal, alineada amb la vella guàrdia, informa Dani Sánchez Ugart des de Madrid.