Rajoy accepta l’encàrrec del rei sense aclarir si es presentarà a la investidura

MadridMariano Rajoy va acceptar aquest dijous, com a candidat més votat el 26-J, l’encàrrec de Felip VI de formar govern. D’aquest encàrrec se’n deriva, segons l’article 99 de la Constitució, l’obligació de sotmetre’s al debat d’investidura per ser escollit o no president. El cap de l’executiu en funcions va entomar-ho, però no va aclarir què farà si no se’n surt una cop passat el “temps raonable” que es dóna per convèncer el PSOE i Ciutadans que comparteixin govern amb ell (o el deixin formar-lo en minoria). Rajoy podria optar per evitar la investidura -com va fer el 20-D, quan va deixar pas a Pedro Sánchez, que va fracassar-, però en aquest cas ho faria amb dues novetats: desatendria la previsió constitucional de sotmetre’s al debat al Congrés quan la presidenta de la cambra ho determini, i ho faria després d’haver intentat aglutinar una majoria amb un encàrrec explícit del rei, que vol impedir unes terceres eleccions que erosionarien la imatge d’Espanya i la seva arquitectura institucional.

Després de reunir-se amb el monarca i de rebre l’encàrrec (ningú volia confirmar ni desmentir que el rei Felip VI estigués al cas de la intenció del líder del PP de no garantir presentar-se a la investidura), Rajoy va comparèixer a la Moncloa per explicar que Espanya no es pot permetre més “frustracions” o legislatures “fracassades”. A partir d’avui obrirà una ronda de contactes que, en un “temps raonable”, hauria de permetre-li ser investit i posar fi a un interinatge que ja s’acosta perillosament a l’any de durada.

Governar en minoria

Rajoy ho intentarà i, segons ell, farà “tot el que pugui”, però va advertir que això no depèn “només” de què faci com a candidat. I va apuntar directament “als partits constitucionalistes”, el PSOE i Ciutadans, els seus aliats preferents des de fa mesos. Hi ha moltes discrepàncies, però totes són salvables perquè els uneix, segons Rajoy, “el respecte per la igualtat, la defensa de la unitat d’Espanya i la visió sobre el futur d’Europa”. L’escenari ideal seria, per a ell, compartir-hi executiu per enviar un missatge d’estabilitat que considera imprescindible per afermar la recuperació, però també està disposat a governar en minoria amb els 137 escons del PP. Rajoy va dir que les converses seran discretes o públiques, en funció del que desitgin els interlocutors, perquè cal arribar a acords i no escenificar desacords.

S’hi haurà d’esforçar, perquè, després de reunir-se també ahir amb el rei, Albert Rivera va descartar moure’s de la seva abstenció “tècnica” per evitar unes terceres eleccions si no és que Rajoy se’n va a casa i el PSOE es mou. Els socialistes segueixen enrocats, i Pedro Sánchez va fer evident que l’únic que vol és que el líder del PP vagi a la investidura perquè el “rellotge de la democràcia” comenci a córrer. El que és important no és el resultat, deia, sinó que el procés s’activi, i si Rajoy fracassa potser ell ho podria intentar de nou. Ahir a la nit, un cop van conèixer les intencions de Rajoy i van constatar que especulava sobre no presentar-se, els socialistes van afirmar que pot tardar “una, dues, tres o fins i tot quatre setmanes”, però que ha d’anar a la investidura perquè la Constitució ho preveu. La resta de grups també ho van defensar. Així ho va donar també a entendre la presidenta del Congrés, Ana Pastor, tot i que va evitar ser contundent. “Jo sé tot el que he de saber”, va dir Rajoy en una de les seves típiques frases.

Catalunya com a pretext

El cap de l’executiu no va dir què farà si no pot satisfer l’encàrrec de Felip VI, però sí que va afirmar que, conscient que és lluny de la majoria absoluta, es podien canviar o derogar lleis que, amb majoria absoluta, ha tramitat el PP. I caldrà, segons ell, posar-se d’acord perquè “no hi ha alternativa” i fer-ho relativament ràpid (abans de l’octubre) perquè cal aprovar el pressupost i el pla d’equilibri que demana la UE.

La “inexistent” alternativa passaria per entendre’s amb l’antiga CDC. Va indicar que amb el nou Partit Demòcrata Català hi pot haver coincidències en temes de programa però que no seria “raonable” pactar-hi si no respecta la Constitució. I no respectar-la és el que, segons ell, s’ha fet aquesta setmana al Parlament amb les conclusions de la comissió del procés constituent. El consell de ministres aprovarà avui demanar al TC que actuï com a sala penal i prengui mesures davant els incompliments de les seves advertències. Rajoy va avisar que havia informat el rei sobre què faria i que, “com sempre”, la resposta serà “pertinent”. Segons ell, donar rèplica “al desafiament independentista” és una de les raons que “urgeixen a formar govern”.

Podem veu el PSOE pactant-hi

El PSOE i Podem també van fer referència a la qüestió catalana després de veure el rei. Segons Pablo Iglesias, és el que, malauradament per a ell, fa impossible el govern d’esquerres. Va afirmar que la votació de la mesa i el ple del Parlament han espantat encara més el PSOE de cara a provar un pacte amb ells i els independentistes. Es va mostrar segur que Sánchez acabarà passant a l’abstenció, però el líder socialista es manté en el no. I no assumeix com una contradicció negar-se a pactar amb independentistes i, alhora, afirmar que el PDC és “afí ideològicament” al PP i que seria molt bo que acordessin la investidura de Rajoy. “És bo que la dreta madrilenya i la catalana s’entenguin. Si ho poden fer per les cadires a la mesa del Congrés, també per a la investidura”, va dir.

Rajoy vol ara, “en temps de política i no de campanya”, trobar suports sent “generós i sensat”.